El pregó de Festa Major: un honor reservat per a qui viu Terrassa

El Raval de Montserrat es convertirà aquest vespre en el gran escenari de la Festa Major de Terrassa. Després de la Baixada del Drac (18 hores) i l’encesa del Ciri, el moment culminant a la plaça arribarà a les 20 hores amb l’entrada del Drac; en aquest instant, les campanes repicaran a l’uníson i l’Àliga el saludarà protocol·làriament. 

Serà llavors quan totes les mirades s’alçaran cap al balcó de l’Ajuntament per escoltar el pregó de Festa Major: el quilòmetre zero de la Diada, en què la ciutat canvia de ritme i s’entrega de ple a la tradició. 

Aquest acte ha viscut una evolució profunda. Des dels inicis dels anys vuitanta, quan es va començar a configurar la Festa Major tal com la coneixem avui dia, el pregó ha passat de ser una dissertació en el marc solemne del Saló Capitular a esdevenir un clam popular llançat des del balcó, obert de bat a bat a tota la ciutadania. Si en aquells primers anys personalitats de la cultura, l’esport o la comunicació com Paulina Pi de la Serra —la primera pregonera—, Vicenç Villatoro, Laura Roca o Xavi Hernández van encapçalar aquest honor, en els darrers temps el criteri ha fet un gir significatiu cap a l’arrel de la terra.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, qui fa aquest encàrrec honorífic explica clarament aquest canvi de filosofia: “El que es busca és que siguin pregoners o pregoneres que estiguin d’alguna manera vinculats a la Festa Major, que d’alguna manera tinguin una connexió amb la plaça, amb la cultura popular”. Ballart recorda que en èpoques anteriors es triaven perfils amb molta projecció exterior, cantants famosos que, en canvi, no tenien una vinculació directa amb el dia a dia de la ciutat. “El que hem buscat és persones que l’hagin viscut, persones que estan implicades a la festa, i el perfil ha de ser aquest, més que la projecció a fora o que surtin per la tele”, reitera.

Exemples recents d’aquesta aposta pel teixit local són Aniol Galí, com a president de la Cultura Popular de Terrassa; Nebridi Aróztegui, amb prop de trenta anys capturant la festa amb la seva càmera; o enguany Montse Alcaraz, presidenta del Bitxo del Torrent Mitger i primera dona a participar dels Protocols de Festa Major. Per a l’alcalde, un bon pregó ha de transmetre “valors de terrasenquisme, de defensa de la dignitat, dels drets de les persones i valors humans”, especialment en el context actual.

La reacció d’aquests pregoners locals en rebre la trucada és el millor termòmetre: “Els fa una il·lusió genuïna, molt més que a personatges mediàtics que s’han ofert per l’acte, com Buenafuente, per a qui Terrassa hauria estat un pregó més. Quan veus aquesta il·lusió tan autèntica en algú que no s’ho espera, saps del cert que serà un bon pregoner”, confessa l’alcalde. 

Què necessita un bon pregó de Festa Major?

Vicenç Villatoro, 1984: “Ha de reivindicar la festa com a eina de cohesió”

L’oportunitat de ser pregoner va arribar-li coincidint amb el seu pas de la comunicació local a l’autonòmica. “No és el mateix llegir el pregó davant la teva ciutat, des del balcó de l’Ajuntament, que fer-ho a una sala de plens”, explica el periodista terrassenc, que ha fet de pregoner a altres municipis. Per a ell, un bon pregó de Festa Major ha de “reivindicar la festa com a eina de cohesió, realçar l’excepcionalitat de l’esdeveniment i sobretot, reforçar la identitat local terrassenca”.

Marta Pessarrodona, 1985: “Saber a qui s’adreça i captivar-lo”

“No estava gens acostumada a una exposició com aquesta”, confessa la poetessa. Tot i sentir-se afalagada pel fet que l’alcalde Royes li truqués assegurant-li que ella era “la persona més important de Terrassa”, l’emoció per se pregonera va venir perquè la seva mentora Paulina Pi de la Serra ho havia estat només uns anys abans. Per a Pessarrodona, un bon pregó de Festa Major “ha d’emocionar-te, saber a qui s’adreça i captar l’atenció dels ciutadans que es preparen per a la festa”.

Xavi Coral, 2002: “Fer-te sentir orgullós de ser terrassenc”

Va ser fer el salt al Telenotícies Migdia, i va aparèixer l’oportunitat de ser pregoner de la seva ciutat. “Vaig ser el primer terrassenc a rebre el Capgròs de l’Any i a llegir el pregó el mateix any”, recorda el presentador, que el descriu com “un dels dies més especials i una doble alegria”. Per a Coral, un bon pregó ha de “convidar la gent a participar de la Festa Major i exposar motius per sentir-se orgullós de ser terrassenc, així com dels valors de la nostra ciutat”.

Francesc Mauri, 2012: “Ha de ser genuí. Les actuacions, per als actors”

Tot i que va arribar a Terrassa el 2015, i llavors residia a Matadepera, el reconegut meteoròleg recorda perfectament la raó per la qual va ser escollit per ser pregoner de Festa Major: “Feia 60 anys de la riuada del 1962 i volien que el pregó girés al voltant d’aquells fets”. Per a Mauri, un pregó ha de ser genuí perquè “per fer una cosa actuada, ja tenim els actors”. Més enllà d’això, recomana, per a aquells que els toqui, “parlar de la seva activitat cultural i social envers la ciutat”, de la seva relació amb Terrassa.

Domènec Ferran, 2021: “Més ciutadans ‘de peu’ i menys famosos”

Van voler reconèixer la seva tasca dins la cultura popular de Terrassa aprofitant que es jubilava, i no va desaprofitar l’oportunitat: “Vaig voler reflectir la meva manera de veure la vida, d’entendre la ciutat i sobretot, fer valdre la dimensió patrimonial de Terrassa”, confessa Ferran. L’historiador apunta que un bon pregó de Festa Major és “aquell que representa la diversitat de la nostra ciutat” i per això celebra que en els darrers anys, els seus protagonistes siguin “ciutadans ‘de peu’ i no tan famosos de Terrassa”.

Nebridi Aróztegui, 2023: “No gaire llarg i amb unes idees clares i fixes”

Faltaven uns dies per a les eleccions municipals quan l’alcalde li va oferir: “Pensava que era una broma, però en veure que no, no vaig dubtar a acceptar”, explica Aróztegui. Des de 1997, viu la Festa Major amb una càmera penjada al coll treballant pel Diari de Terrassa. Per a ell, “va ser un orgull pujar al balcó en representació dels fotoperiodistes terrassencs”. Segons la seva dilatada experiència, escoltant-lo i enquadrant-lo, un bon pregó ha de “ser no gaire llarg i exposar idees clares que no facin desconnectar la gent”.