El suïcidi d’una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu, que feia més de 48 hores que esperava ser traslladada a planta, el passat 22 d’agost a Urgències de l’Hospital de Terrassa, ha posat en evidència el perenne col·lapse del servei i la manca de recursos en sanitat a la ciutat. El Consorci Sanitari de Terrassa (CST) assegura que aquest succés està “en fase d’anàlisi” per part del Comitè de Qualitat i Seguretat del Pacient i que s’estan seguint “tots els protocols del Servei Català de la Salut (CatSalut)”.
L’Ajuntament de Terrassa ha reclamat al Departament de Salut de la Generalitat una investigació transparent i una revisió dels protocols per reforçar la seguretat i evitar que situacions similars es repeteixin.
Falta espai i falten professionals
Segons Xavi Lleonart, cirurgià d’Urgències i president del Comitè d’Empresa del CST i, la sensació predominant entre els professionals és la “d’impotència per no haver pogut proporcionar tots els recursos materials necessaris per prevenir un fet com aquest”. Maria Teresa Gil, vicepresidenta i representant de CCOO, coincideix, recordant que la manca de professionals especialitzats –psiquiatres, psicòlegs i infermeres de salut mental– és una problemàtica antiga.
El servei d’Urgències no està dissenyat per a pacients psiquiàtrics: és semiobert, amb molta mobilitat de personal i familiars, i amb un control limitat sobre els pacients. La planta de psiquiatria, en canvi, ofereix un entorn segur, amb habitacions individuals i control estricte d’entrada i sortida. Lleonart admet que “no puc ni vull correlacionar directament que, si hagués estat a la planta, no hauria passat; però no va comptar amb tots els recursos físics que se li podien haver proporcionat”.
En aquest sentit, Laura Rivas, regidora de Salut a l’Ajuntament de Terrassa, explica que les obres d’ampliació d’Urgències, que permetria tenir més box de vigilància especial per casos de salut mental, crucials per l’augment d’aquests casos, estan previstes per a inicis de 2026.
La saturació del servei, però, ha arribat a nivells extrems: amb només 16 llits operatius, l’Hospital ha arribat a tenir fins a 19 pacients psiquiàtrics a urgències sense possibilitat d’ingrés. Gil afegeix que l’atenció domiciliària (HAD) en psiquiatria va haver de tancar el juliol per manca de professionals.
Els incidents recents són només la punta de l’iceberg. Gil explica que les situacions de fugida de pacients psiquiàtrics són constants i que molts troben la manera de fugir quan els serveis estan saturats. Lleonart recorda que els dispositius hospitalaris no han crescut al ritme de la població, que ara supera els 240.000 habitants, i que malgrat les promeses d’inversió en salut mental, la contractació de professionals especialitzats és insuficient. La regidora Rivas recorda que l’Ajuntament fa temps que reclama a la Generalitat, que l’Hospital de Terrassa hauria de ser considerat un centre de nivell 5, amb més pressupost i possibilitat de desenvolupar projectes de millora: “L’Hospital ha anat incrementant el seu volum de serveis i usuaris, a raó de l’increment de població de totes les ciutats que atén, no només Terrassa, però no ho ha fet en la seva mateixa proporció el seu finançament.”
Teresa Gil subratlla que la paralització de les obres d’ampliació de la setena planta, que hauria d’haver afegit vuit llits, ha deixat el servei amb capacitat insuficient. Així mateix, denuncia que la falta de professionals impedeix garantir atenció domiciliària i adequar els espais als protocols establerts: “El protocol només es pot aplicar si tens els recursos que estableix. Si no els tens, no és suficient revisar-lo”.
En la mateixa línia, tant els representants dels treballadors com la regidora, creuen que la tercera ciutat de Catalunya ha de tenir un Centre d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), que entre altres coses, lleugeria la pressió sobre urgències.
"Urgències és un sense viure"
La vicepresidenta del Comitè d’Empresa explica que després dels fets, dos professionals han hagut d’agafar la baixa: “A vegades et trobes pensant que no pots fer més, que no pots estirar més el braç que la màniga. No està a les nostres mans. Ens toca donar la cara, calmar les aigües, però l’endemà torna a ser la mateixa situació—una nova crisi”.
Segons Gil, molts han sol·licitat trasllats i alguns que feia anys que treballaven a urgències no volen tornar a causa de la pressió assistencial: “Fins que no hi hagi prou llits això serà un sense viure”.
A més, els representants del comitè denuncien la manca de comunicació formal de la direcció del CST després dels fets: “Des del 22 d’agost fins ahir, no hi ha hagut cap comunicació ni amb els delegats de prevenció, ni amb mi, ni amb la resta del Comitè d’Empresa. Vam decidir que això no podia continuar així”.
