El trencaclosques de les esquerres a Terrassa

El tauler polític de Terrassa ja mou les primeres fitxes de cara a les eleccions municipals del 2027 amb un repte majúscul per a l’esquerra alternativa: recuperar la representació a l’Ajuntament. L’espai a l’esquerra del PSC haurà de fer-se lloc davant el lideratge municipalista de Tot per Terrassa i l’històric vot socialista. Això, sumat a l’augurat auge de l’extrema dreta, dibuixa un escenari on esgarrapar una cadira al ple serà més difícil que mai.

En aquest ecosistema, hereu del fil roig del PSUC i de la força del 15M, la recomposició es preveu complexa. Les formacions arrosseguen anys de batzegades intentant trobar la fórmula electoral que els permeti trencar la dinàmica de quedar fora del ple i recuperar la fita del 2015, o almenys l’estabilitat dels temps d’Iniciativa. Aquest trencaclosques de les esquerres no hegemòniques tensa encara més un espai on a l’eix independentista se suma la recent decisió de la CUP de no concórrer als pròxims comicis. 

Després de no aconseguir representació amb una llista unitària el 2023, l’espai encara manté les divergències. El mateix dia que els Comuns anunciaven Glòria B. Soria com a candidata, Esquerra Unida (EU) i Podem presentaven una coalició pròpia al marge d’aquesta estructura, per la qual busquen un candidat independent. Tot i la distància tàctica, el desig de fons és compartit; la fórmula, en canvi, no: “Creiem que amb una única candidatura aquesta vegada seria possible entrar a l’Ajuntament”, defensa Jonathan Atienza, membre d’EU. 

Podem i EU rebutgen l’estructura de la confluència del 2023 i reclamen una eina horitzontal que sumi partits, moviments socials i persones per frenar la desafecció i l’avanç de l’extrema dreta:”Volem crear una fórmula de coalició on es visualitzin totes les organitzacions i ningú imposi condicions sobre els altres. Hi ha molta gent que aquests anys s’ha sentit òrfena”, diu Atienza. Per a Jordi Trujillo, portaveu de Podem: “El format del paraigua com el del 2023 ja hem vist que no funciona, l’esquerra transformadora no està a l’Ajuntament”.

Des dels Comuns, la candidata Glòria B. Soria manté la mà estesa per bastir una única candidatura de l’espai, tot i que aquesta sembla lluny: “Vivim un moment en què l’extrema dreta creix aprofitant el desencís i la desafecció. Per això creiem que la resposta no pot ser més fragmentació, sinó més capacitat d’acord”.

Soria entén la confluència “com molt més que una suma de sigles”: “Les portes continuen obertes a totes les persones i organitzacions que vulguin construir aquest projecte. La nostra prioritat és construir una alternativa solvent, arrelada als barris i que doni resposta als reptes que té Terrassa”.

ERC i la temptativa d’un front ampli

Qui també ha participat en les reunions de l’espai l’últim any és Esquerra Republicana (ERC), que sí que té representació al ple amb dos regidors. La seva portaveu i candidata, Ona Martínez, no veu amb mals ulls un front ampli com el que ha arribat a plantejar Gabriel Rufián a tot arreu, però marca distàncies: “El primer que hauria de passar és que totes les forces que estan al voltant de l’espai dels Comuns es posessin d’acord entre elles. No es pot esperar cap acord més ampli si això no passa”. Amb la CUP fora de la cursa -formació que també va seure a la taula, com altres com Recortes Cero- i un espai alternatiu dividit, ERC es postula per aglutinar l’electorat “progressista” a Terrassa. “La nostra vocació és construir una alternativa política per ser hegemònics en el progressisme de la ciutat. No renunciem a ser la casa gran, perquè nosaltres som nítidament progressistes i independentistes”, conclou Martínez.

La candidata republicana també marca perfil propi davant del PSC i Tot per Terrassa, a qui retreu tenir “dues ànimes” i oblidar-se del progressisme “en debats clau com la mobilitat o la seguretat”. “Nosaltres, en canvi, som nítidament progressistes i independentistes”, reivindica la candidata.

L'herència de les confluències: èxits i escissions

L’esquerra alternativa ha viscut un llarg viacrucis els últims anys a Terrassa. Fins al 2011, la representació d’aquest espai requeia sobre Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), que solia moure’s entre dos i tres regidors al ple. L’any 2015, sumant aquest capital roig i verd -hereu del PSUC- amb la força del 15M, l’emergència de Terrassa en Comú (TeC) va suposar un punt d’inflexió. Amb Xavier Matilla, van assolir sis regidors, sent la segona força de la ciutat. Tanmateix, aquell gran impuls es va esvair a les eleccions de 2019: la divisió entre les candidatures de TeC i Podem, sumada a la irrupció arrasadora de Tot per Terrassa de Jordi Ballart (que va capitalitzar el vot de canvi), va fer que cap d’aquestes llistes superés el 5%, quedant fora del consistori. 

L’any 2023, es va articular la candidatura unitària de Terrassa En Comú Podem, amb Agnès Petit. Tot i el reagrupament de les sigles, no van recuperar l’electorat, obtenint només un 4,56% dels sufragis i quedant de nou fora el ple. Una pèrdua de vots que per a EU i Podem evidencia que aquell model “paraigua” no funciona i que cal transitar cap a “un format horitzontal on tothom tingui el mateix pes”. 

Sense la CUP: de la fita del 2015 a l’absència a les urnes

La CUP va obtenir representació a Terrassa el 2015 amb Maria Sirvent com a regidora, però va quedar fora del consistori a les eleccions del 2019 i del 2023, i ara ha anunciat que no es presentarà el 2027. A l’espera de veure quin comportament tindrà l’electorat de l’esquerra independentista a les urnes, la formació ho argumenta rebutjant “presentar una candidatura per inèrcia” i avisant que una llista “no pot ser només una papereta, ha de ser un projecte col·lectiu i arrelat”, segons va defensar Jaume Bofill, candidat del 2023, en roda de premsa aquest mes. Prèviament a aquest anunci, membres de la CUP van arribar a assistir a les reunions de l’espai, tot i que finalment van comunicar que no es presentaven.

Frenar l’extrema dreta, el gran consens de tot l’espai

Un clam que uneix l’ecosistema de l’esquerra roig-i-verda i també de la sobiranista és la necessitat de combatre l’extrema dreta. Jonathan Atienza (EU) ho defineix com una “situació d’emergència democràtica” i recorda l’intent de l’extrema dreta “de manifestar-se davant la mesquita de Ca n’Anglada”, alertant de la perillositat dels discursos que volen “impregnar d’odi i assenyalar al sector més dèbil”. Des dels Comuns, Gloria B. Sòria hi coincideix advertint que l’extrema dreta “creix aprofitant el desencís”, mentre que la republicana Ona Martínez clama a “mobilitzar-nos i anar a votar per no regalar els espais polítics a l’autoritarisme populista”. Paral·lelament, la CUP va expressar la intenció de fer-hi front des del carrer.