El parc de Gernika i la plaça de Frederica Montseny, a Torre-sana, concentren enguany la immensa majoria d’avisos ciutadans per la processionària del pi a Terrassa. Tot i que la presència de l’eruga no resulta problemàtica al conjunt de la ciutat, el Servei d’Espais Verds ha identificat aquests espais com a dos punts clars de concentració d’incidències a causa de l’elevada densitat de pins — gairebé un monocultiu — i la gran afluència de visitants, que alerten sobretot de bosses als arbres i, en menor mesura, de processons d’erugues a terra.
Malgrat aquests focus, el balanç global de la temporada està sent més positiu que en anys anteriors. Barris com Can Parellada han experimentat una reducció notable de la incidència respecte al 2024 i el 2025. Segons fonts municipals, la millora respon tant a la recuperació progressiva de la salut els pins després dels episodis de sequera com als resultats de la gestió integrada aplicada de manera continuada.
Alguns punts que havien presentat problemes recurrents, com el carrer d’Amèrica, el carrer de Grècia o el parc de Joan Santa Maria, s’han estabilitzat al llarg dels darrers tres anys i enguany no han generat incidències destacables. També als barris més propers a zones boscoses, com Can Palet de Vista Alegre, les Martines o Can Gonteres, s’ha detectat una reducció significativa de les queixes, corroborada per les inspeccions visuals. Les condicions ambientals més favorables, amb un augment de la pluviositat durant l’últim any, podrien haver contribuït a aquesta evolució.
Gestió preventiva
El Servei d’Espais Verds monitoritza l’evolució de la processionària mitjançant el seguiment setmanal d’una especialista en plagues, prioritzant sempre l’ús de mètodes no químics d’acord amb el Reial decret 1311/2012 sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris.
S’apliquen mesures com ara trampes per capturar les erugues abans que baixin a terra en els punts amb més incidències, tractaments d’endoteràpia prop d’habitatges, retirada mecànica de bosses i la instal·lació de caixes niu per a ocells insectívors com les mallerengues. A més, es continua substituint progressivament els pins debilitats per alzines o roures, deixant els tractaments químics exclusivament com a últim recurs.
En les persones, el contacte o la simple dispersió d’aquests pèls per l’aire pot desencadenar irritacions cutànies, molèsties oculars i reaccions al·lèrgiques. El perill és especialment crític per als gossos: la curiositat per ensumar o llepar les processons a terra els pot provocar inflamacions severes o la necrosi de la llengua, una afecció greu que requereix atenció veterinària urgent.
