Els Gent de Terrassa, com no els has vist mai

Tots els premiats coincidien a dir que “no tinc cap dubte que soc gent de Terrassa”. Xavi Coral, Maria Vidal i Artur Martínez van coincidir dies abans de la gala per compartir visons i vivències a la ciutat. “He nascut, he crescut i he viscut a Terrassa, i estic encantada de la vida”, comentava Vidal. Artur Martínez, per la seva banda, té el seu gran negoci, l’Aürt, a Barcelona, però no ha deixat mai de ser de la ciutat perquè “és addictiu. Sempre hi he estat lligat, tot i que el restaurant el tinc a Barcelona, mai m’hi he desvinculat. El cor sempre ha estat a Terrassa”.  

En aquest sentit, els nostres protagonistes també van repassar les fortaleses amb les quals compta la ciutat. Segons Coral, “Terrassa té tot el que es necessita per viure-hi, sense la massificació de les grans ciutats”, i per ell, “és una ciutat de mida perfecta”. I sobre el que té el seu territori, Maria Vidal es va encarregar aportar-hi que “és molt còmode viure-hi. En un quart d’hora hi tens la Mola, un espai verd on hi pots respirar. Cosa que no passa a tot arreu”.

La xerrada també va servir per “reivindicar Terrassa perquè durant molts anys, ha tingut la imatge de ciutat del costat de l’autopista, i ara tothom en té una altra imatge”, deia Xavi Coral. Potser per això, Vidal quan porta els seus amics a la ciutat “queden impressionats”. Tot es va resumir finalment quan els premiats van coincidir dient que “no ens mourem de Terrassa, i més si ens donen premis!”. 

Vam posar a prova també dues de les guanyadores amb unes preguntes, no gaire punyeteres val a dir. Sobre què vol dir ser terrassenc, Sònia Guillén comentava que “és viure en una ciutat privilegiada, on hi tenim de tot, a prop de Barcelona però amb una mica més de tranquil·litat”. D’altra banda, Míriam Moukhles apuntava que ser terrassenc “vol dir estar envoltada de bona gent, anar a menjar frankfurts i tenir Viandox a la nevera de casa”. 

“Som una ciutat gran, però tenim esperit de poble”, és el primer que responia, sense pensar-ho un segon, Guillén sobre el que li fa sentir més orgull sobre la ciutat. Moukhles també se sent orgullosa de “l’esperit que té de comunitat, sobretot als barris. Jo em sento molt del Cementiri Vell i de la manera tan fàcil de relacionar-nos i fer colla entre la gent del barri”. 

Parlant de barris, la Sònia Guillén també ens va recordar que ella és de Les Fonts, i això li va servir per recordar que “quan era petita, encara hi havia la policia a cavall. Recordo que anava a la cantonada a esperar-los, i em pujaven a dalt del cavall per fer la ronda”, i acabava bromejant dient que “tinc una edat, ja!”. El record especial de Míriam Moukhles és que “molts anys vaig estar al Carnestoltes de la ciutat, i vam fer rua amb la comparsa La Bombona. I allà tinc molts records de totes les nits del Carnestoltes més poca-solta, que és el de Terrassa!”, i aquí és on va caure l’actriu per dir que “ser de Terrassa també és fer Carnestoltes!”.