Els terrassencs valoren amb un 7 sobre 10 l’orgull de viure a la ciutat, segons una enquesta centrada en la imatge i projecció de Terrassa.Tot i que no s’han detectat diferències segons el sexe, sí que n’hi ha segons l’edat: com més grans, més orgullosos se senten de formar part de la ciutat.
La nota és de 6,3 entre els entrevistats menors de 25 anys, puja fins al 6,9 entre els de 25 a 44 anys, i al 7,2 entre els de 45 a 64 anys. Assoleix la puntuació més alta, un 7,6, entre els majors de 65 anys. Les dades provenen de l’estudi dut a terme per l’alumnat de l’Institut Santa Eulàlia, amb el suport tècnic del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament, entre febrer i abril. A l’enquesta hi han participat 1.530 persones, de les quals el 85% són residents de Terrassa i el 15% provenen d’altres indrets.
Un 29% dels enquestats considera que Terrassa és una bona ciutat per viure-hi, un 23% per estudiar i un 21% per treballar. Un 15,3% creu que la cocapital vallesana és idònia per visitar-la, i un 9,2% per emprendre i invertir. Entre els enquestats residents a la ciutat, la proporció dels qui afirmen que Terrassa és un bon lloc per viure-hi s’eleva fins al 30,1%.
Pel que fa a les possibilitats de millorar la projecció externa de Terrassa, els aspectes que es consideren més prometedors són la seva oferta universitària i el seu ric patrimoni cultural. En aquesta línia, un 24% creu que el principal element pel qual Terrassa és coneguda a fora és el seu caràcter de ciutat universitària. Tot seguit, destaquen la cultura, el patrimoni i l’esport, amb menció especial al hockey. Tanca la llista Terrassa com a ciutat de l’audiovisual i l’anella verda. Entre els enquestats no residents, el fet de ser una ciutat universitària destaca com l’aspecte més reconegut (25%).
Els participants també consideren que la imatge de Terrassa a Catalunya i a la resta de l’Estat és força positiva, amb una puntuació mitjana de 6,2. Aquesta percepció, asseguren, està molt influïda pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Ara bé, quan es tracta de la imatge de la ciutat a nivell europeu o internacional, creuen que la valoració baixa fins al 4,5.
La pertinença, per districtes
Tornant a l’orgull de pertinença, hi ha diferències significatives per districtes: els enquestats del districte 1 pugen la puntuació al 7,4, seguits dels residents als districtes 4 i 5, amb un 7,1. En el 2 la nota mitjana és de 7. A la cua hi ha els districtes 6 i 3, amb un 6,9 i un 6,6, respectivament. El nivell d’orgull més baix es registra al districte 7, amb un 6,1. L’enquesta tenia 14 preguntes i s’ha fet a peu de carrer i de manera aleatòria.
El professorat de matemàtiques de l’INS Santa Eulàlia i els geògrafs del Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat van realitzar la primera enquesta d’aquestes característiques el 2014.
Definida amb una sola paraula
A l’hora de definir Terrassa amb una sola paraula, la més repetida és “la meva ciutat” (114 respostes), seguida de “bonica” (70) i “tranquil·litat” (68). En l’aspecte negatiu, destaquen “bruta” (62) i, molt per darrere, “inseguretat” (35). Altres paraules amb pes en aquest exercici són “Vallparadís” (53), “ciutat” (47), “m’agrada” (35) i “gran” (31).
En el treball de camp hi han participat 200 estudiants de l’INS Santa Eulàlia, sota la direcció del departament de Matemàtiques del centre i amb el suport de l’Ajuntament. L’activitat té un triple objectiu: fomentar l’ús de les matemàtiques entre l’alumnat, implicar-lo en el coneixement de la ciutat i oferir una radiografia de la projecció de Terrassa per orientar les polítiques públiques.
