Aquest dimecres, 16 de juliol, ha mort Ramon Vidal i Sanahuja, a l'edat de 71 anys. De família economista, amb la gestoria-assessoria Vidal Canyameres, Ramon Vidal va decidir formar-se en Medicina a Bellaterra. Tal com explica la seva dona, Isabel Marquès, "al seu pare li va sobtar, però en va estar molt content. Sempre li deia que era el galè de la família". Va treure la plaça número dos de l'aleshores Hospital de Sant Llàtzer, i va poder triar la pediatria com el seu àmbit de feina. En aquest context, va rebre ajuda d'August Sáenz, que el va dirigir per a especialitzar-se en neuropediatria a Sant Joan de Déu. Arran d'això, i amb la tesi doctoral, va aterrar a l'Hospital de Terrassa, on va fer-hi la seva trajectòria.
La seva germana, Maria Vidal, apunta que sempre serà recordat "com un gran metge que ajudava les persones. Era una persona que, a part de ser metge, li agradava ajudar. Ho feia amb qui fes falta: amb pacients i amb tothom". I és que, tal com recorda Isabel Marquès, "la seva raó de vida és ser metge. Quan érem nòvios i passejàvem, deia: "ja ens ho hem dit tot", i procedia a estudiar temes de la seva llibreta que l'endemà havia d'anar a l'hospital a solucionar. Tots sabíem com era ell. El primer era la medicina". De fet, "com a neuròleg que era, ell sempre deia que va descobrir ell mateix, que tenia un principi d'Asperger. Persones que triguen més a assimilar conceptes, però després són bestialment competents. I ell n'estava orgullós", afegeix la seva dona.
Després de la seva jubilació, Ramon Vidal no va desvincular-se de la medicina. De fet, va convertir-se en columnista del Diari de Terrassa per explicar tendències, corrents i opinions al respecte. Articles que escrivia abans i durant la pandèmia. De fet, en aquest període, tal com diu Marquès, "ell volia ajudar, però més que anar a l'hospital, allà al mig, molestant més que altra cosa, ell atenia per telèfon a un munt de persones. Ell tenia la seva consulta privada, però encara que truquessin per qualsevol motiu, ell els hi feia l'atenció. Es va dedicar al voluntariat per assessorar els pares de nens amb possibles malalties, de manera altruista, i sense vinculació amb cap hospital".
