Comencem per l’actualitat. Com veu el bloqueig a Rodalies i de qui creu que és la culpa? No es tracta de buscar culpables, sinó de discernir el moment: Rodalies arrossega un dèficit de manteniment i un infrafinançament històric que ha esclatat ara. Les inspeccions actuals fan palès que manca molta inversió a la xarxa.
L’alcalde va denunciar la retirada de l’estació de Can Boada, negada per la Generalitat. N’han criticat la reacció tot i oferir mà estesa. Al pla figurava com a estació tècnica. L’alcalde Jordi Ballart s’ho va mirar i, en veure aquesta nomenclatura, va sortir a fer declaracions, molt enfadat, dient que havia saltat l’estació. Jo n’he parlat personalment amb ell; segurament no estava prou clar, però si aprofundies una mica es veia. Per això hi va haver l’aclariment del comissionat, Pere Macias. La tercera ciutat de Catalunya ha de tenir capacitat institucional per trucar i aclarir conceptes abans de sortir en tromba. Però el PSC hi és per sumar: defensem la ciutat a Barcelona i Madrid i allarguem la mà per obrir portes que nosaltres tenim més facilitat per franquejar.
Es comença a mirar cap al 2027. Hi ha possibilitat d’una llista conjunta amb Tot per Terrassa? I de pactes postelectorals? Em sorprèn que Jordi Ballart digui que se li han enviat missatgers; l’emplaço a dir qui hi ha anat, perquè nosaltres no busquem una llista conjunta. Els pactes postelectorals ja es veuran. De moment, hem demostrat que hi som per contribuir; els pressupostos del 2026 ho avalen.
Li preocupa l’auge de l’extrema dreta? Sí, em preocupa que tingui més representació, sigui Vox o Aliança Catalana—com ja estic vivint al Parlament—perquè polaritzen i simplifiquen problemes complexos enfrontant col·lectius. Els partits democràtics ens hem d’explicar més i millor: no podem donar per garantits els drets i la democràcia; s’han de guanyar cada dia.
Es tornarà a presentar com a candidata el 2027? Encara no està decidit. En els municipis on no tenim l’alcaldia seguim un procés de primàries i no pot trigar gaire a saber-se, tot i que els calendaris s’han ajustat. Jo estic a disposició del que el projecte socialista necessiti. Ara tinc el privilegi de fer molta feina com a diputada en temes d’habitatge, però estaré on calgui.
Com és l’experiència de ser diputada al Parlament? És un privilegi, especialment venint del món municipal. Poder legislar sobre les normatives que abans aplicaves des de l’ajuntament és molt diferent i enriquidor. Per a mi ha estat una gran oportunitat per posar els meus coneixements tècnics a disposició del grup parlamentari i al costat del president Salvador Illa.
Ballart insisteix que ell té “la llibertat de parlar” perquè el seu partit no rep ordres. Què en pensa? Crec que és un error i un discurs que repeteix des que es va presentar. No dependre de ningú també implica tenir més dificultats per establir relacions útils per a la ciutat. Diu que pot presentar propostes sobre Rodalies perquè és independent; nosaltres també. Que formem part d’un partit d’àmbit català i estatal no ens prohibeix res; al contrari, ens enriqueix. Estem convençuts que a Terrassa li seria bo un govern socialista el 2027.
El pacte de pressupostos marca un punt d’inflexió en la relació amb el govern? Estem satisfets de la negociació perquè vam tancar un acord global basat en tres eixos: manteniment, habitatge i l’aparcament de la zona esportiva. La nostra abstenció va permetre aprovar els comptes sense necessitat d’una qüestió de confiança. No diria que sigui un punt d’inflexió, perquè jo percebo que ja teníem una bona relació i cadascú fa la seva feina, però ajuda a millorar-la i demostra que una oposició constructiva és útil per governar.
Cal un nou POUM per redefinir el model de ciutat? Per responsabilitat, no vull ser taxativa fins que no tinguem l’informe dels experts del procés en marxa. El pla actual es va fer per a un sostre demogràfic que ja hem superat; la ciutat creix i cal prendre decisions per evitar barris a dues velocitats. Volem estudiar els índexs de vulnerabilitat per saber on invertir; un cop tinguem les dades, ens pronunciarem.
El projecte del Portal de Sant Roc s’aprovarà aviat. Quina opinió en té? La reurbanització del Portal de Sant Roc és necessària; ha de ser un nucli d’activitat. Ara bé, lligar la reurbanització necessàriament a fer-hi un aparcament són temes diferents. No hi estem frontalment en contra, però hem reclamat estudis de demanda i alternatives. Hi ha un forat que s’ha d’arreglar, però això no implica directament un pàrquing. Sembla que portaran l’aprovació al febrer; jo encara no he vist el projecte executiu.
I sobre la renaturalització de les rieres? Vam perdre una oportunitat amb els fons Next Generation per no estar prou preparats. Era un projecte que Tot per Terrassa portava al programa del 2019, i el pla director s’hauria pogut començar a redactar abans. Ara ho estan redactant, però aquella oportunitat es va deixar passar.
Terrassa és segura? Està en els paràmetres normals, però falla la percepció. Reconeixem l’esforç de col·laboració policial i d’increment d’efectius, però la seguretat també depèn de tenir una ciutat endreçada, i Terrassa no ho està. Viure en un “pla de xoc” permanent demostra que no es fa manteniment ordinari; falta que la ciutat llueixi més dia a dia.
S’està fent prou en habitatge? No, fa anys que no es feia promoció municipal directa. Sí, que és cert que hem cedit solars i la Generalitat hi farà molta feina. Amb l’acord de pressupostos, redactarem els projectes de dues parcel·les de la Fupar, hem doblat la partida de tanteig i retracte als 800.000 euros per a emergències i regulem els pisos turístics.
En què ha millorat la vida dels terrassencs amb el president Illa? Principalment en habitatge, gràcies al pla de 50.000 pisos, i en el desencallament de la ronda Nord. A més, no partim de zero: reforcem encerts anteriors com el pacte de salut.
Creu que el compromís de la Generalitat amb els nous CAPS és ferm? Sí, totalment. S’estan elaborant els programes funcionals. El primer serà el CAP i CUAP a Pau Marsal; després, el CAP Nord, i el desdoblament del CAP Rambla, del qual aviat es concretarà la solució tècnica.
En educació, pensa que s'han acabat els retards en el projecte per a l'institut escola Sala i Badrinas? Hi ha hagut una confusió important: el calendari anterior era impossible de complir perquè no hi havia el projecte executiu redactat. Ara s’està fent aquest projecte, un tràmit imprescindible que requereix uns mesos. El compromís de la Generalitat amb l'escola és total.
Han vist el pla d'usos del Vapor Ros? Què en pensen? Jo encara no l’he vist. Les idees poden semblar bones i hi podem estar d’acord [que sigui el museu d'art local], però s’han d’aterrar i fer possibles. Si tenim grans idees però són inassumibles econòmicament, l’únic que estarem fent és fer volar coloms.
Quina valoració fa de la gestió pública de l'aigua i de la cessió de la planta d'Abrera a ATL? Nosaltres fem una valoració d'haver municipalitzat l'aigua positiva, tot i que altres coses ens han agradat menys, com les tarifes i els trams anteriors. Ara s’està revertint i creiem que els rebuts començaran a baixar amb els nous trams aprovats. Sobre la cessió de la planta d’Abrera a l’ATL, ens ha sorprès que es faci tan aviat perquè hi havia temps i sembla que ara perdem sobirania. Ens vam abstenir entenent que les inversions que són necessàries eren inassumibles per a l’Ajuntament, però caldrà veure la repercussió futura en el rebut, diuen que serà progressiva.
