En Daniel Sánchez és una d'aquelles persones que té una veritable vocació ramadera. Va començar amb un ramat a Sant Llorenç Savall amb unes 80 ovelles, les quals pasturaven a la Vall d'Horta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, però d'hora va poder incrementar el nombre de bestiar fins als 300 caps. "Vaig decidir créixer fins un punt, on pogués tractar sempre els animals el màxim de respectuosament i ètica possible i d'un en un", ha explicat al Diari de Terrassa el pastor. Amb aquest ramat va anar voltant per diversos llocs, com el parc de Collserola o al parc de Montserrat, duent a terme treballs a les franges forestals, espais enmig de les zones boscoses que es mantenen lliures de vegetació per protegir altres indrets dels incendis forestals. En l'actualitat, però, Sánchez ha decidit reduir el nombre d'animals al seu càrrec, deixant-ne només 40 caps, i ha canviat el model del seu negoci, Happy Xais. Ha deixat de banda el treball a les franges i ara se centrarà en la criança de dues espècies d'ovelles, la ripollesa i la camerunesa.
"Jo no he plegat per la feina o pel poc que cobrava, de bon principi sabia que això no em portaria diners, ha estat per la gent", ha assegurat Daniel Sánchez. El pastor ha dit que, sigui amb ciclistes, persones que passegen o fins i tot amb veïns del seu poble, "sempre tens problemes", encara que la gent no els provoqui a mala fe. "Vivim en una societat que tendeix a pensar que el respecte i fer les coses ben fetes depèn de la nostra opinió, però el respecte hauria de ser quelcom universal", ha defensat, i fins i tot ha denunciat agressions físiques d'altres usuaris de l'espai natural en confrontar-los. "Ja no dic res, perquè la gent no s'ho pren gens bé", ha lamentat Sánchez. El professor del departament de biologia i ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador al Basque Centre for Climate Change, Ferran Pauné, ha apuntat que "la gent de ciutat ha perdut completament la cultura rural i simplement no se sap relacionar ni amb els ramaders ni amb el bestiar", cosa que acaba afartant els professionals.
Per poder evitar situacions desagradables quan algú es troba un ramat mentre està pel bosc, Sánchez apunta que el primer que s'ha de fer és fixar-se si hi ha cartells informatius i llegir-los, ja que allà se sol avisar si la zona està destinada també per a la pastura i donen indicacions de comportament. També ha remarcat quina actitud hem de tenir respecte al gos protector. "Està entrenat per espantar, no per mossegar. Els meus el que fan és que et borden a un pam o dos fins que marxis, llavors el que s'ha de fer és marxar tranquil·lament sense dir res al gos", ha explicat. En qualsevol cas, si algú coincideix amb un ramat, el pastor demana baixar de la bicicleta en cas d'anar-hi a sobre, lligar els gossos domèstics per evitar que persegueixin el bestiar i, sobretot, que la gent "pari i busqui al pastor" per preguntar de quina manera cal procedir. "D'aquesta manera moltes persones tindran l'oportunitat d'aprendre molt més d'aquest món desconegut, que és la ramaderia" ha reafirmat.
Una normativa molt feixuga
Tant Sánchez com Pauné també coincideixen que un altre problema que està fent desaparèixer la ramaderia extensiva és la gran càrrega administrativa a la qual se sotmet els ramaders per poder dur a terme la seva activitat de manera legal. "La política agrària comuna està dissenyada d'una forma que fa que aquesta gent [els ramaders] visqui amb una pressió, una inestabilitat, un límit econòmic i unes condicions socials que no poden aguantar", ha opinat l'expert, que ha afegit que els ramaders "són autònoms i és un sector que, tal com està el món rural, significa que estan sols". Per la seva banda, Sánchez ha assegurat que "les noves generacions de ramaders volen tenir explotacions extensives", però que les administracions, amb el gran nombre de requisits que els demanen, "no els deixen".
"Els únics que m'han ajudat han estat els amics, la família i algunes associacions de ramaders", ha afirmat Daniel Sánchez. Concretament, han estat el Camí Ramader de Marina i Ramats de Foc els que l'han oferit suport a l'hora d'iniciar tràmits i gestions amb les administracions. "A mi em feia por parlar amb els ajuntaments tot sol i, com ells dominen molt, els demanava sempre que m'acompanyessin", ha apuntat i ha explicat la seva primera experiència fent transhumància: "Els vaig dir que volia anar a Montserrat caminant i es van encarregar de tot; de fer els contactes, de parlar amb les ADF perquè ens portessin aigua, de buscar els camins, etc., i els estic molt agraït".
- Els ramats ajuden a eliminar la biomassa dels boscos
- Alberto Tallón
Aquesta càrrega normativa fa que, de retruc, en surtin beneficiades les grans empreses, ja que, o bé construeixen grans complexos de ramaderia intensiva, més rendibles i fàcils de controlar, o bé deslocalitzen la seva producció fora de les fronteres de la Unió Europea, on no se sotmeten a tants controls els productes ramaders i, per tant, són més barats de produir. "No poden competir amb el mercat global, perquè els seus productes es venen a una misèria i els costos han pujat una bestiesa", ha assenyalat Pauné.
Fins i tot la directora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Sònia Llobet, ha concedit que la burocràcia dificulta activitats, com la ramadera, dins el parc. "Hi ha una certa part burocràtica que fa feixugues les actuacions, no només de la ramaderia, sinó en general, i, amb la mesura del possible, hem d'intentar poder facilitar-ho a nivell d'administracions", ha expressat, però també ha defensat que els tempos que marca la legislació "són els que són" i no els poden agilitzar des de la Diputació de Barcelona.
Un futur que depèn d'un canvi radical
La desaparició de l'activitat ramadera als boscos té una conseqüència que va més enllà de l'estil de vida dels ramaders, ja que aquesta pèrdua deixa els boscos orfes d'un sistema natural d'eliminació de biomassa. Aquesta acumulació de massa forestal al sotabosc fa que, en cas d'incendi, sigui molt més complicat extingir-lo i, per contra, sigui més intens, virulent i destructiu. "Des dels anys 60 s'ha abandonat administrativament el món rural i les úniques polítiques i inversions que s'han fet respecte als boscos han tingut una mentalitat urbana", ha assegurat el professor de la UAB i investigador Ferran Pauné. Això significa que els diners s'han destinat a millorar els sistemes d'extinció d'incendis, en lloc d'en la prevenció d'aquests. "La biomassa vegetal dels boscos es canalitza, o bé pel foc dels incendis, o bé pels herbívors. Llavors, com més extingeixes, més combustible s'està acumulant als boscos per a les següents temporades, cosa que ens aboca a grans incendis que estan fora de la capacitat d'extinció", ha argumentat.
Això no significa que no s'hagi d'invertir en els bombers, però Pauné sí que pensa que les polítiques haurien d'haver estat enfocades en l'altra cara de la moneda: els herbívors, i més concretament els herbívors domèstics. "L'enfocament hauria d'estar en els ramaders, no tant en els bombers", ha assegurat el professor, que ha apuntat a una aposta molt forta per la promoció de la ramaderia extensiva com a "l'única solució" a la problemàtica de la gestió del sotabosc.
La directora del Parc Natural de Sant Llorenç, Sònia Llobet, ha explicat que actualment s'està renovant el pla de prevenció d'incendis d'algunes "zones estratègiques" de l'espai natural. Davant la manca de ramats de bestiar adequats que puguin pasturar per aquestes àrees (només queden actius dos ramats de Matadepera destinats al treball de franges), Llobet ha advocat per combinar "mitjans mecànics amb mitjans animals" quan sigui possible. En canvi, per a Pauné, el desbrossament mecànic no és eficaç: "Quan fas uns treballs forestals però al darrere no mantens aquella obertura amb algú que s'ho mengi de forma constant cada dia, aquella feina i aquells diners es perden", ha manifestat l'expert, que ha insistit que "l'única política efectiva és invertir en els herbívors" i que "tota la resta és llançar els diners".
