“Six-seven”, “NPC”, “aura”. Aquestes són algunes de les paraules que apareixen a les converses dels més joves i que, sovint, deixen els adults amb cara de desconcert. Tanmateix, l’ús d’aquest vocabulari és cada vegada més freqüent i fins i tot ha obert un debat públic. De totes maneres, no és que el català hagi canviat de cop, sinó que cada generació crea el seu propi codi. I això, lluny de ser un fenomen nou, forma part del funcionament natural. Un element que genera més disputa és la substitució d’argot català per termes manllevats. “Bro” n’és l’exemple més clar, en detriment de “germà”. En tot cas, no hem de caure en la crítica als joves. En l’actualitat, no tenen referents en la cultura catalana, no es fan sèries en català per a ells i, fins i tot, se’n doblen menys. Si ells nodreixen el seu vocabulari de l’entreteniment, de les xarxes, i en aquests espais no senten el català, és molt difícil. Totes les llengües tenen el seu argot, i les enriqueix.