El que abans es concebia com excepcional, ara, cada cop hi estem més habituats -dins aquesta extraordinarietat-. Parlem del fet d’arribar a l’edat rodona dels 100 anys. No es pot assegurar que sigui una fita comuna i estesa, però sí que és significatiu l’augment de casos de persones centenàries.
A l’inici d’aquest 2025, l’Idescat va registrar 2.917 persones amb aquestes condicions a Catalunya, alçant la xifra com la més alta de la història des que es tenen dades. De fet, l’any 2000, amb prou feines s’arribava al mig miler de persones centenàries. Aquest rècord que no es pot explicar d’altra manera que no sigui parlant de l’augment de l’esperança de vida, situada en 83,96 anys al 2023, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Els avenços medicosanitaris i la seva convergència amb l’evolució tecnològica han brindat prop de cinc anys més, de mitjana, als catalans des d’inicis de segle. I la tendència sembla indicar que aquest nombre continuarà pujant al llarg dels anys.
De fet, fins a l’any passat, Catalunya tenia l’honor de comptar amb la persona més longeva del món: Maria Branyas, qui va viure fins als 117 anys, morint el 19 d’agost del 2024, a Olot. A part de ser la persona més gran del món durant més d’un any, Branyas va esdevenir la més longeva de la història de Catalunya, i la vuitena major de tots els temps. Un fet que planteja escenaris inimaginables de fins a quina edat podrem arribar amb el pas del temps si ens cuidem i, per què no dir-ho, si tenim sort.
A Terrassa, la persona més gran en l’actualitat compta amb 105 anys. En aquest sentit, el 2024 hi vivien 49 persones de 100 anys o més. Una xifra que es podria gairebé doblar a finals d’aquest any, en què podrien celebrar el seu centenari fins a 39 terrassencs més. Si tirem la vista enrere, l’any 2000, només vivien a Terrassa 15 centenàries.
Diferències per gènere
Per tots és conegut que les dones viuen més que els homes, i les estadístiques ho confirmen. De les 49 persones centenàries que viuen a la nostra ciutat, el 89,8% són senyores. Pel que fa a l’esperança de vida, de 83,10 anys el 2022 (INE), hi ha una diferència de quasi cinc anys entre tots dos sexes. Els 85,46 anys d’esperança de les dones terrassenques (2022) és una xifra de rècord en la nostra història, i la tendència fa pensar que aquest número no farà més que créixer. El 2,8% de la població del municipi té 85 o més anys. D’aquests 6.390 terrassencs, el 67,7% són dones. Unes diferències molt notables entre sexes tenint en compte, que respecte el total de la població, les dones representen només un 50,8%.
La població envelleix
El que és segur i es pot mesurar pels mateixos ulls és que aquesta alta esperança de vida està envellint i augmentant la població. L’any 2000, l’esperança de vida a Catalunya era de 79,66 (INE). En 25 anys aquesta xifra ha augmentat més de quatre anys. De la mateixa manera, a inicis de segle, les persones de més de 65 anys a Terrassa, representaven un 16% de la població. Avui, aquest percentatge ha incrementat fins al 17,8% i s’espera que el 2030 s’apropi al 20%. Similar és la situació amb les persones de més de 85 anys: l’any 2000 eren l’1,6% i el 2024, un 2,8%.
En aquesta línia, l’augment de la població no s’està donant de forma natural -diferència entre naixements i defuncions-. L’any 2001, el creixement natural de la ciutat va ser de 764 persones. En canvi, el 2023 van morir 1811 persones, per les 1.702 que van néixer.
L’índex de dependència senil reflecteix la relació entre el nombre de persones majors de 65 anys i el grup de població en edat activa. El 2008 aquest indicador era de 20,97% i ara de quasi el 27%. Fet pel qual, el nombre de residències geriàtriques de la ciutat s’alça fins als 32, donant un ampli servei al cada vegada més alt nombre de gent gran.
