El sol de juliol cau fort sobre Terrassa, però entre les pedres del conjunt monumental de la Seu d’Ègara, la calor s’apaivaga i el temps sembla aturar-se. A l’ombra dels arbres, un esplai terrassenc fa un joc de preguntes sobre el romànic, amb els murs de pedra mil·lenaris com a escenari. “Estem coneixent l’entorn”, diu la Marta Argemí, que és una de les monitores, d’un grup de nens i nenes entre 4 i 12 anys.
“És bonic”, corrobora la Barbara, una turista italiana que ha vingut des de Torí. “No, no entraré... m’he escapat, però a la tarda tinc una visita al Moco Museum de Barcelona”, exclama, amb els ulls clavats al pont de Sant Pere. “Aquí no sents el soroll de la ciutat, passa gent amb bicicleta i cotxets”.
Una família de Vic fa parada. La mare seu en un banc, beu aigua i passa l’estona. “Hem vingut per casualitat, per dinar a prop d’aquí, i estem fent temps”, explica. “Té encant, però no en sabem gaire de la seva història; només estem donant una volta”, afegeix la Lucía mentre fa una foto al conjunt amb el mòbil.
Lluny del bullici turístic d’altres indrets, aquest racó de Terrassa atrapa els qui hi arriben, a vegades sense saber gaire bé què vindran a trobar. I potser és justament això el que el fa tan especial per alguns. Per a d’altres, que saben que és un dels conjunts més destacats de l’art romànic català, representa una visita obligada. Cal recordar que està en marxa la seva candidatura per obtenir la distinció de patrimoni de la humanitat que atorga la Unesco.
Entre les persones que hi han passat aquesta setmana, hi havia visites de proximitat, com dues parelles —una de Gavà i una de Sant Cugat— que hi passejaven dimecres, o un terrassenc que hi va portar unes noies xineses per ensenyar-los l’indret. Sempre hi ha qui s’atura a contemplar els edificis, a seure a l’ombra dels arbres, o entra a la capella de l’Adoració Perpètua, per fer una pregària.
Les esglésies de Sant Pere compten amb una col·lecció de retaules gòtics del segle XV i ofereixen un centre de visitants dotat de material audiovisual que acompanya el recorregut.
