Històries inèdites de la Guerra Civil a Terrassa

Les fotografies tenen la virut de congelar un instant. Però, de vegades, també amaguen històries que han triat gairebé un segle a sortir a la llum. És precisament aquest exercici de memòria el que proposa l’exposició “Terrassa en guerra (1936-1939)”, inaugurada aquest dimarts a l’Arxiu Tobella i oberta fins al 25 de juliol. Una cinquantena d’imatges, documents i objectes recorren la Guerra Civil a la ciutat a través de sis àmbits temàtics, però són sobretot les fotografies més inèdites o desconegudes i les seves intrahistòries les que converteixen la mostra en una finestra privilegiada a un dels períodes més convulsos de la història local.

Coincidint amb el 90è aniversari de l’inici del conflicte, l’exposició arriba també per cobrir un buit. “Que jo recordi, a Terrassa fa ni més ni menys que 45 anys que no s’havia fet res de la Guerra Civil”, recorda el doctor en Història Contemporània Josep Puy i Juanico, un dels impulsors de la mostra. Segons explica, l’última iniciativa similar es remunta al 1981, quan un grup d’historiadors va organitzar una exposició al Centre Cultural. Ara, gairebé mig segle després, l’Arxiu Tobella recupera aquell fil de la memòria amb fotografies conegudes, però també amb moltes altres que mai havien estat exposades. A la inauguració de l’exposició han intervingut el president de la Fundació Arxiu Tobella, Jordi Dinarès Daura, els historiadors Jordi Font Agulló, Josep Puy i Bernat Pizà, i la quarta tinenta d’alcalde, Laura Rivas.

L’itinerari està divit en sis àmbits: revolució, repressió i anticlericalisme, política i sindicats, terrassencs al front, vida quotidiana i els darrers dies de la guerra. Tot i això, Puy convida a mirar més enllà del valor documental de les imatges. Darrere de moltes hi ha noms, biografies i episodis que expliquen com es va transformar la ciutat entre el 1936 i el 1939.

Un nom recuperat

Un dels casos més significatius és el de la Pilar Ibáñez Ayala, la miliciana fotografiada a les escales del Gran Casino, l’actual llibreria Abacus. Durant anys, aquella dona amb un fusell a les mans va ser només un rostre sense identitat. Gràcies a la investigació de la historiadora Ana Fernández, l’Arxiu Tobella ha pogut reconstruir bona part de la seva biografia. Nascuda el 1905 a Alboloduy (Almeria), estamera de professió i afiliada a la CNT, tenia 31 anys quan el fotògraf Lluís Corominas la va retratar. El febrer del 1939 va ser condemnada a 30 anys de presó per rebel·lió militar. Va passar per les presons de les Corts, Palma de Mallorca i Amorebieta abans d’obtenir la llibertat condicional el 1944. Setze anys més tard va ser formalment indultada. La data de la seva mort, però, continua sent una incògnita.

Patrulles revolucionàries

No gaire lluny d’aquesta fotografia n’hi ha un altra, menys coneguda, en què apareixen tres milicians apuntant amb els fusells sota un cartell o bandera on es pot llegir “Grupo 1º Tarrasa”, amb les sigles de la CNT i la FAI. Correspon als primers dies de la guerra i retrata les patrulles de control que van assumir el poder als carrers després del fracàs del cop d’estat militar a Catalunya.

Salvant Sant Pere

Aquells primers compassos del conflicte també deixen una altra imatge sorprenent. S’hi veuen milicians armats davant les esglésies de Sant Pere. Podria semblar una contradicció enmig de l’onada anticlerical que va sacsejar Terrassa, però la seva presència tenia una explicació molt concreta: protegir el conjunt monumental després dels primers intents de destrucció. Gràcies a la intervenció de Josep Rigol i d’altres col·laboradors, el Comitè Antifeixista va acabar destinant-hi un servei de vigilància perquè les esglésies fossin preservades i convertides en Museu Arqueològic.

Un niu d’ametralladores

La violència d’aquells dies també queda reflectida en una fotografia que, malgrat no ser inèdita, és una de les preferides d’en Josep Puy. Mostra una barricada amb un “niu d’ametralladores” davant de la presó municipal. La imatge amaga un episodi protagonitzat per l’alcalde Samuel Morera. Segons explica l’historiador, Morera intentava salvar persones perseguides, “fossin de dretes o d’esquerres”, traslladant-les a la presó de l’Ajuntament o a la de l’hospital per protegir-les dels revolucionaris. Aquella actitud va generar tensions amb les patrulles anarquistes, que van acabar instal·lant una barricada armada davant la presó per controlar qui hi entrava i qui en sortia.

Del temple al mercat

L’àmbit dedicat a la repressió i l’anticlericalisme reuneix algunes de les fotografies més impactants. Entre elles destaca una imatge inèdita de l’interior del Sant Esperit, convertit en magatzem i garatge després de ser incendiat. L’edifici religiós més important de la ciutat va quedar reduït a runes durant els fets del 21 de juliol del 1936. Mesos després, l’espai havia canviat completament d’ús: s’hi emmagatzemaven mercaderies, s’hi guardaven vehicles i fins i tot funcionava com a mercat sota la gestió del sindicat del transport de la CNT.

La crema del convent

Una altra imatge recupera l’incendi del col·legi de les Germanes Carmelites, al carrer del Vall. També és una imatge poc coneguda que testimonia la destrucció de patrimoni religiós durant aquella mateixa jornada del 21 de juliol, quan bona part dels edificis eclesiàstics de la ciutat van ser assaltats o cremats.

Mèxic, tot un aliat

L’exposició també posa el focus en les relacions internacionals de la República. Una fotografia mai exposada fins ara recull la visita del cònsol de Mèxic, Alejandro Gómez Maganda, a la fàbrica col·lectivitzada de Sala i Badrinas el juny del 1937. Puy recorda que Mèxic va ser un dels grans aliats del govern republicà i, posteriorment, el principal país d’acollida dels exiliats espanyols.

La visita soviètica

Pocs mesos abans havia estat el torn del cònsol de la Unió Soviètica, Vladimir Antonov Ovseenko, i de la seva companya Sofia. La seva visita a Terrassa també queda immortalitzada en una imatge inèdita presa al Vapor Gran, al costat de l’alcalde Jaume Figueras i del diputat Domènec Palet i Barba. “Terrassa era una ciutat mitjana, amb moltes fàbriques i molt a prop de Barcelona”, explica Puy per justificar l’interès internacional que despertava la ciutat durant el conflicte.

Un regal per Lluís Companys

Una altra de les imatges singulars retrata els treballadors de la col·lectivitat de carrossers de la carretera de Montcada lliurant una camioneta de fabricació pròpia al president de la Generalitat, Lluís Companys. El vehicle havia estat construït a Terrassa i estava destinat a la Columna Macià-Companys que combatia al front.

Can Guix, refugi i presó

El recorregut de la mostra també recupera alguns espais desapareguts. És el cas de Can Guix, situat davant de l’estació del Nord. Durant la guerra, aquell edifici va allotjar milicians i nombrosos refugiats arribats a la ciutat, mentre que després del conflicte es convertiria temporalment en una presó.

Terrassa, una ciutat que fabricava armes

Una de les peces més singulars de l’exposició són dues pistoles Ascaso fabricades a la ciutat durant la Guerra Civil. Les armes permeten recuperar un episodi poc conegut de la història terrassenca: la producció d’armament en ple conflicte bèl·lic. Segons Josep Puy, tot va començar l’octubre del 1936, quan es va decidir instal·lar una fàbrica d’armes a Terrassa. Això va sorgir després que a un treballador d’un taller situat entre els carrers de Cervantes i Sant Llorenç li arribés una pistola avariada perquè la reparés. “Entre els empleats li van dir: ‘A veure si ets capaç de fer-ne una d’igual’. I s’hi va atrevir”, relata l’historiador.

Aquell primer prototip es va inspirar en la pistola Astra 400, però incorporava algunes millores tècniques. Inicialment portava gravades les sigles CNT-FAI, tot i que posteriorment es va optar pel nom Ascaso, en homenatge al dirigent anarquista Francisco Ascaso, mort als primers dies de la guerra. La producció es va traslladar després al taller confederal número 1, al carrer de Sant Isidre, on es van arribar a fabricar unes 3.000 unitats. A Terrassa s’hi feien el muntatge i les proves de funcionament.

La mirada de Josep Puy

Dimecres 15 de juliol, a les 19 hores, l’Arxiu Tobella acollirà la conferència “Juliol de 1936: temps de guerra a Terrassa. Primers dies d’una infinita tragèdia”, a càrrec del doctor en Història Contemporània Josep Puy i Juanico.