Rabassaires, el projecte d’Iñigo Haughey i Jara Puig per recuperar la vinya al Vallès, té arrendada des del 2021 la finca municipal de Mossèn Homs, a l’Anella Verda, on el 2024 va plantar 3.800 ceps, uns 500 de terrassenc amb l’Incavi i més de 700 de malvasia, i una inversió de 25.000 euros de l’Ajuntament. Noel Duque, tinent d’alcalde de Transició Ecològica, ha visitat la finca aquest dimarts i ha destacat que “parlem d’agricultura, però també de memòria històrica”. Haughey en fa balanç.
Vas néixer a Terrassa el 1987. Què representa per a tu que un dels teus projectes de vinya sigui a la teva ciutat? M’agrada molt que sigui Terrassa, però em sento vallesà: vaig néixer a Terrassa, vaig viure a Ullastrell i vaig fer la secundària a Sant Cugat. Qualsevol espai agrícola que es recuperi al Vallès és benvingut. Terrassa n’és un.
Com va sorgir l’oportunitat de Mossèn Homs? Rabassaires feia poc que havia nascut i era una oportunitat per conrear vinya al Vallès, que és el nostre objectiu. Vam presentar un projecte ambiciós i vam tenir la sort de guanyar. La relació amb l’Ajuntament ha estat molt bona, tot i que encara necessitem més suport econòmic per als inicis.
Com han anat aquests primers anys a la finca? Abans de plantar vam fer una aportació de matèria orgànica molt intensa, i va ser un error nostre: al maig van caure pluges fortes i hi va haver una explosió d’herba que ens va superar. Als extrems de la finca, a més, hi ha plaques calcàries de sòl molt compacte i l’arrel no pot baixar més de 30 o 40 centímetres.
Quants ceps de Terrassenc heu perdut? En vam plantar 509. Els haurem de recomptar després de la calorada, però n’hem perdut la meitat segur. Aquest any n’hem replantat 190 i escaig, els vam regar a mà un a un amb 10 o 15 litres per planta, i no han ni brotat. Tornarem a replantar fins als 500.
Ha estat un cop dur? Sí, és dur. Replantar-los a mà i que no en broti ni un, i que a més es morin els que havien brotat l’any passat... Aquesta vinya m’ha donat moltes nits d’insomni. Però alhora és tirar endavant.
La solució passa pel reg? Amb el Terrassenc tornem a començar una mica, perquè sense aigua en aquell extrem no hi ha futur. Ara ja tenim l’escomesa d’aigua, un pas important, i confio que, si l’Ajuntament instal·la el reg directe, anirà bé.
Obrireu la vinya als terrassencs? Hi ha un compromís d’activitats divulgatives, sobretot escolars, i alguna jornada oberta a tothom.
Quan vinificareu? El 2027 empeltarem els 2.500 ceps, sobretot de picapoll, i el 2028 ja veremaríem. El vi l’elaborarem al celler de Sabadell. Amb el Terrassenc serà complicat, i a més és experimental: no es pot comercialitzar fins que s’autoritzi. El que he tastat és un vi de capa molt baixa, prim i afruitat.
La qüestió del nom, Terrassenc o negrelló, ja està resolta? Pel que em van explicar, es podria dir de les dues maneres per sinonímia: aquí es deia Terrassenc i al Pla de Bages, negrelló. Fins que no hi hagi l’expedient de varietat autoritzada no hi haurà resolució definitiva.
Terrassa ha entrat a la DO Catalunya. Us hi acollireu? A curt termini, no. És interessant que els municipis s’hi incorporin, perquè genera seguretat al consumidor. Però a mi em fa molt més goig dir que és vi del Vallès o vi de Terrassa que no pas DO Catalunya.
Com teniu les vinyes de Sant Cugat i Cerdanyola? La del Pi d’en Xandri, plantada el 2024, creix molt bé i l’any que ve ja hi farem la primera verema. Hi tenim xarel·lo, malvasia, garnatxa negra i monestrell. A Cerdanyola tenim una vinya vella de mitja hectàrea i un camp pendent de plantar.
I el celler de Sabadell? Hi fem cinc vins i un vermut artesanals, amb visites, tastos i concerts. Vam triar Sabadell per l’equidistància amb les nostres vinyes i la dualitat industrial i urbana del barri de Gràcia. Fem unes 15.000 ampolles l’any, encara amb raïm d’un pagès de Tarragona que veremem nosaltres, però l’objectiu és arribar a les 25.000 cap al 2030 només amb raïm vallesà.
Com t’imagines el Vallès vitícola d’aquí a 10 anys? Estic convençut que s’hi sumarà algun projecte més, i els que hi som haurem crescut. M’imagino un paisatge vitícola petit, molt petit, però consolidat.
L’accés a la terra continua sent un obstacle? Sí, per la dificultat d’instal·lar-se i perquè és molt difícil fer contractes a llarg termini. Tot i això, en entorns urbans cada cop es destinen més espais a l’agricultura i un emprenedor ho té més fàcil que fa 10 anys, quan vaig començar el projecte.
