La cal·listènia guanya terreny a Terrassa: tres nous espais per entrenar a l'aire lliure

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa un projecte d’inversió de 48.043,35 euros destinat a la creació i renovació de tres espais de cal·listènia al carrer de Jacint Elias amb avinguda del Vallès (Ca n’Anglada), l’avinguda d’Àfrica (Can Parellada) i la plaça de la Pau (Can Palet de Vista Alegre). L’informe de les obres preveu la millora de 220,40 metres quadrats de sòl urbà en un termini d’execució de dos mesos des que s’iniciïn les obres, equipant aquestes zones verdes amb barres de dominades, escales horitzontals ("monkey bars"), paral·leles altes i baixes, bancs d’abdominals i faristols informatius sobre el seu ús. Amb aquesta intervenció, el municipi amplia una xarxa que ja disposa de set espais en funcionament —com la plaça de Can Roca, Can Tusell, Nacions Unides o la Cogullada—, consolidant una aposta clara per la salut pública i l’activitat física a l’aire lliure.

Aquestes actuacions municipals s’alineen amb un fenomen esportiu que va molt més enllà del rendiment físic i que abraça la salut integral. Com explica el creador de contingut terrassenc Hernan García, la pràctica de la cal·listènia a la intempèrie aporta beneficis biològics que sovint es passen per alt: “Fer activitats a l’aire lliure és una de les coses que més s’estan perdent i el nostre cos necessita vitamina D. Estar al carrer rebent sol dona alegria i entrenar en un entorn natural veient l’alba està molt bé”.

A més de l’impacte positiu de la llum solar i el contacte amb la natura, la disciplina ofereix un desenvolupament muscular únic, harmònic i completament funcional. “El físic que s’aconsegueix amb la cal·listènia és molt semblant al d’un gimnasta; és completament funcional perquè millores agilitat, flexibilitat i mobilitat”, remarca Garcia, en contrast amb la rigidesa que de vegades es genera a les sales de màquines convencionals quan no es dedica prou temps als estiraments. 

Aquesta gran versatilitat converteix el treball amb el mateix pes corporal en una eina terapèutica ideal per a col·lectius no habituals, com la gent gran: “Tenen por de no poder fer-ho per l’edat, però és dels millors exercicis que poden fer. La meva mare baixa a entrenar amb mi cada dia; la cal·listènia treballa la propiocepció, l’enteniment del propi cos i evita l’engarrotament que es va accentuant amb els anys”

Trencar estereotips

Paral·lelament, el sector busca accelerar un canvi cultural per trencar vells estereotips i obrir-se a nous públics, especialment pel que fa a la presència femenina a les barres. “Cal convidar les noies a sumar-s’hi. Sempre hi ha hagut el tabú que és un esport de nois i per a res; estaria bé que ho comencessin a veure com una possibilitat real”, reivindica el creador de contingut.

Aquesta evolució mental s’estén igualment a la relació entre diferents modalitats de força, deixant enrere antigues rivalitats de grup: “Quan jo vaig començar hi havia grups molt tancats i una rivalitat absurda. Ara m’agrada gravar contingut i entrenar amb gent de “powerlifting”, “strongman” o culturisme; està bé saber valorar i aprendre de les diferents disciplines”. Aquestes noves millores s’incorporen a una xarxa d’instal·lacions municipals que, en línies generals, satisfà plenament les necessitats d’entrenament dels usuaris. Espais emblemàtics com el parc de Can Roca disposen de tot el material necessari per dur a terme sessions d’exercici completes i de primer nivell. El repte principal que assenyalen els practicants no és la falta d’equipament, sinó la continuïtat en la cura i conservació d’aquests espais de barri. Proposen pautes senzilles i periòdiques com aplanar la sorra per garantir una zona de caiguda sempre adaptada o valorar la col·locació de fons d’aigua addicionals en els punts amb més afluència. 

Així, amb la suma d’aquests nous 48.000 euros d’inversió i una atenció constant al manteniment, Terrassa consolida un model d’èxit per a l’esport urbà.

El debat: sorra o cautxú a les zones de caiguda?

Un dels punts de reflexió més vius dins la pràctica diària dels esportistes a peu de carrer rau en la tria del paviment esmorteïdor. La Memòria Valorada de l’Ajuntament de Terrassa estableix l’ús d’un llit de 40 centímetres de sorra natural garbellada de Santa Coloma per protegir els usuaris en caigudes des d’alçades superiors als 60 cm. Tanmateix, la vivència quotidiana dels practicants posa de manifest els inconvenients pràctics d’aquest material a llarg termini. Com adverteix el mateix Hernan García, “moltes vegades a les tardes hi entren els gossos o els nens a cavar a la sorra i fan que la zona de caiguda estigui plena de forats on ens podem lesionar”. Aquests desnivells irregulars converteixen la superfície d’impacte en un factor de risc constant per a les articulacions i els turmells, alhora que durant els mesos de pluja la sorra s’enfanga ràpidament i fa impossible l’entrenament en condicions d’higiene i seguretat. Des del col·lectiu d’usuaris es defensa el cautxú com la solució definitiva: un material sintètic que resisteix les inclemències meteorològiques, redueix dràsticament el manteniment i manté una planor constant que garanteix la seguretat integral dels esportistes.

“Part del meu cor sempre serà al parc de Can Roca”

Amb més de vuit anys de trajectòria en el món de l’entrenament urbà, el creador de contingut Hernan García s’ha convertit en tot un referent de la cal·listènia a Espanya. Encara que la seva creixent popularitat actual li dificulta entrenar amb la tranquil·litat i freqüència d’abans, manté un fort vincle emotiu amb les barres de Can Roca, el seu parc d’origen. Garcia reivindica apassionadament el caràcter social i accessible d’aquesta disciplina, destacant que “a la cal·listènia es genera una germandat que no trobes al gimnàs”. A més, defensa que és un esport ideal per a qualsevol edat: “La meva mare baixa a entrenar amb mi cada dia i l’ajuda moltíssim a treballar l’agilitat, l’equilibri i la mobilitat”.

“En el món de la cal·listènia tothom t’ajuda”

Carlos Grau, veí de Can Tusell de 28 anys, va descobrir la cal·listènia durant el confinament de la COVID-19, entrenant a casa amb flexions i ampolles d’aigua abans de fer el salt definitiu al parc amb l’ajuda d’Hernan García. Des de la seva experiència prèvia combinant el gimnàs tradicional i el futbol, Grau valora especialment com el cos s’adapta de forma natural al propi pes sense forçar hipertròfies rígides que sovint provoquen lesions musculars. Com a usuari habitual del parc de Can Tusell, remarca l’excel·lent ambient del col·lectiu: “En el món de la cal·listènia tothom t’ajuda; arribes al parc, et pregunten com et dius i t’acullen des del primer minut, a diferència d’altres esports molt més tancats”.