La Casa de les Boines, botiga centenària: "El nom el va acabar posant la gent"

Al carrer de l’Església, a tocar de la Catedral del Sant Esperit, hi ha una botiga que la majoria dels terrassencs ubiquen sense necessitat d’adreça. La Casa de les Boines és un d’aquells comerços que formen part del paisatge emocional de la ciutat. De fet, és l’única barreteria de Terrassa i de l’entorn més proper. Entrar-hi és comprovar que hi ha negocis que no només resisteixen per nostàlgia, sinó perquè continuen fent falta: aquí el producte no s’escull amb pressa, sinó que s’encerta a base de prova, ull i ofici.

La història, però, no comença amb el nom actual. Marc Carbonell —que avui porta el dia a dia de la botiga amb la seva dona, Maria Casanovas (propietària i quarta generació)— explica que la primera pista és un document notarial que el seu sogre, Antonio Casanovas, va trobar. Tot va començar l’any 1886, quan Joan Rocabert va fundar l’establiment gràcies a un prèstec de 2.500 pessetes. Quan ell va morir (1907), el local va passar a mans de la seva dona, Camila Casanovas, i durant uns anys la botiga es va identificar com a “Viuda de Joan Rocabert”. El matrimoni no va tenir fills i, per això, Josep Casanovas (avi de la Maria) era qui ajudava la seva tieta Camila a portar el negoci.

L’any 1912, es va decidir fer reformes i batejar el local com a “La Esperantista”. Per què aquest nom? “En Josep era un aficionat d’aquest idioma (esperanto), que per aquell llavors es volia fer universal”, destaca Marc Carbonell. Quan va morir Camila Casanovas (1934), el seu nebot va agafar-ne completament el relleu.

La tercera generació, Antoni Casanovas, va canviar el nom a l’actual, aprofitant unes obres que es van executar el 1967. “Això, a part de ser una botiga, era una casa on la família vivia”, diu el Marc, recordant que “tothom deia ‘anem a la Casa de les Boines’”. En aquest sentit, remarca que "el nom el va acabar posant la gent". 

El secret de durar, segons Carbonell, no és cap fórmula màgica: és ofici i coherència. “No volem competir en preu, sinó que busquem qualitat”, subratlla, i parla de proveïdors, de la varietat de talles que ofereixen i de la necessitat d’emprovar-s’ho tot: “No pots comprar una gorra per internet. És com una sabata: s’ha de provar”. També hi ha una manera d’atendre que costa de trobar: “Prefereixo perdre una venda que donar al client una gorra o barret que no li queda bé”, diu.

A La Casa de les Boines també hi trobem les garrafes artesanals i autèntiques per jugar al Quinto, un reclam de Nadal que cada any s’esgota ràpidament.