Jordi Estapé és una de les figures clau de la història de l’oncologia al nostre país. Metge per casualitat, però oncòleg per vocació, va ser el primer catedràtic d’oncologia d’Espanya i un dels impulsors d’aquesta especialitat quan encara no existia com a servei hospitalari. Format en centres de referència com l’Hospital Gustave Roussy de París, ha desenvolupat una trajectòria marcada pel compromís amb la recerca, la docència i la divulgació. Ha representat Espanya en el programa Europa contra el Càncer i ha estat expert de l’Organització Mundial de la Salut. Avui, a través de la Fundació per a l’Educació i la Formació en Càncer (FEFoC), continua treballant per apropar el coneixement sobre el càncer a la societat, convençut que la informació i la prevenció són eines essencials en la lluita contra la malaltia.
Després de tota una vida dedicada a l’oncologia, què representa per a vostè el Dia Mundial del Càncer?
Tot el que sigui donar a conèixer aquesta malaltia i estimular la població a seguir bones normes de prevenció, de diagnòstic precoç i de suport és positiu. Estem parlant d’un dels grans reptes de la sanitat mundial. El càncer és una mica com el Barça: és més que una malaltia. Durant molts anys ha estat associat gairebé exclusivament a la mort. Càncer i mort eren sinònims. Es parlava del “mal dolent”, del “mal lleig”.
Això ha canviat molt, però en l’inconscient col·lectiu encara hi ha por, perquè és una malaltia de causes en gran part desconegudes i amb un comportament biològic extraordinàriament complex. Si ho mires des del punt de vista biològic, fins i tot és fascinant: unes cèl·lules capaces de desprendre’s del lloc on neixen, circular pel cos i envair altres òrgans. És una malaltia molt complexa, amb uns antecedents terribles, i que encara no tenim completament resolta.
Creu que la societat està prou informada sobre el càncer o encara hi ha massa por i desinformació?
La informació és insuficient. Precisament ara m’hi dedico molt a través de la Fundació FEFoC, centrada en la informació i el suport. El càncer és tan complex que cal entendre molt bé les seves causes. I aquí apareixen les contradiccions: com és possible que la gent continuï fumant quan sabem perfectament que el tabac és un tòxic devastador? És pitjor que la cocaïna, i tot i així està socialment acceptat.
Durant la Covid, per exemple, els estancs van continuar oberts. D’aquí a uns anys ens ridiculitzaran per haver permès la comercialització d’una droga com el tabac. Això demostra que la informació no arriba prou bé o no es transforma en acció.
Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 270.000 nous casos de càncer. Com s’explica la paradoxa que cada vegada es curi més gent, però hi hagi més casos?
Això ho vaig viure molt clarament quan vaig ser representant d’Espanya al programa Europa contra el Càncer durant catorze anys. Un representant anglès em va dir una frase que em va marcar: “Es cura més, però es mor més gent, perquè cada vegada hi ha més càncer”.
Les causes del càncer no les coneixem prou, i les que coneixem no les combatem com cal. Per això els casos augmenten. Avui parlem de 270.000 diagnòstics anuals, però l’any vinent probablement serem prop dels 300.000. Curem més, sí, però també hi ha més malalts. Aquesta és una de les grans contradiccions de la malaltia.
Quan als Estats Units diuen que curen el 70%, cal veure sempre quina és la relació real entre el nombre de nous casos i el conjunt de la població.
Des del seu punt de vista, quin ha estat el canvi més revolucionari en la lluita contra el càncer?
Per mi, sens dubte, el diagnòstic precoç. L’any 1916, el doctor Papanicolau va fer el que considero el descobriment més important de la història del càncer: demostrar que es podien detectar cèl·lules canceroses en fases molt inicials, abans que la malaltia fos avançada.
Gràcies al seu test, el càncer de coll d’úter va passar de ser mortal a ser curable en molts casos. Aquesta idea —detectar el càncer quan encara és microscòpic— és el gran canvi que ha salvat més vides. Després han vingut els tractaments, la prevenció, els avenços farmacològics, però el gran salt conceptual és aquest.
Recentment s’ha parlat molt de la investigació de Mariano Barbacid sobre el càncer de pàncrees. Com ho valora?
Ho valoro molt positivament. Mariano Barbacid és un investigador de primer nivell, una figura clau en la recerca oncològica. El càncer de pàncrees és un dels més mortals perquè dona pocs símptomes i es diagnostica tard, quan ja és incurable.
Ell ha combinat tres fàrmacs que, individualment, tenen certa activitat, i ha aconseguit eliminar el tumor en models animals. És un avenç extraordinari. Ara cal veure el pas decisiu en humans, però és una notícia esperançadora. Cal felicitar-lo repetidament. I estic convençut que, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, farem passos molt importants tant en el diagnòstic com en el tractament.
S’inverteix prou en recerca oncològica?
No. I sobretot no s’inverteix prou en prevenció. Es destinen molts recursos als tractaments, cosa que està bé, però molt pocs a investigar les causes del càncer. I sense entendre les causes, no podrem prevenir-lo.
Descobrir que el tabac provoca càncer va requerir dècades. En canvi, un fàrmac pot donar resultats més immediats. En un món on manen els diners i els cicles polítics són curts, la prevenció no és atractiva perquè no dona rèdits immediats. Aquesta és una de les meves grans lluites: invertir molt més en prevenció primària.
Quin paper pot jugar la intel·ligència artificial en la lluita contra el càncer?
Un paper enorme. Per exemple, en el cribratge del càncer de mama, la IA permetrà detectar tumors encara més petits i amb més precisió. La combinació del cervell humà amb la capacitat de processament de la intel·ligència artificial pot donar resultats espectaculars en diagnòstic precoç i en recerca.
A través de la Fundació FEFOC, vostè treballa intensament en la informació i el suport als pacients. Per què és tan necessari aquest acompanyament?
Quan una persona rep un diagnòstic de càncer, el xoc emocional és enorme. Necessita informació, temps i suport. Però als hospitals cada vegada hi ha menys temps per informar, perquè els metges estan desbordats de tasques administratives.
Des de la FEFOC intentem cobrir aquest buit: respondre consultes, informar amb rigor i acompanyar emocionalment. També estem desenvolupant un chatbot centrat en el càncer de pròstata, perquè els homes sovint s’amaguen per vergonya i busquen informació de manera anònima.
Ho fem amb tres principis irrenunciables: imparcialitat, independència de criteri i informació científica objectiva. No tenim interessos comercials al darrere. És una feina difícil, amb pocs recursos, però absolutament necessària.
