El govern espanyol vol prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i obligar les plataformes digitals a implementar sistemes efectius de verificació de l’edat. L’anunci del president Pedro Sánchez ha reobert el debat sobre com protegir infants i adolescents en l’entorn digital. La iniciativa, que ja forma part d’un projecte de llei en tramitació al Congrés dels Diputats, té com a objectiu “protegir els menors i reforçar el control de les plataformes digitals”, segons el mateix Sánchez.
Entre les mesures previstes, el govern vol obligar les xarxes socials a implementar sistemes efectius de verificació de l’edat dels usuaris, amb l’objectiu d’evitar que infants i adolescents accedeixin a continguts inadequats o potencialment perillosos. Segons l’executiu, la regulació actual és insuficient i fàcilment esquivable, fet que ha permès que menors d’edat utilitzin aquestes plataformes sense cap control real.
Sánchez ha descrit les xarxes socials com un “estat fallit”, un espai on “s’ignoren les lleis, es toleren delictes d’odi i la desinformació val més que la veritat”. El president ha posat com a exemple diversos casos recents que han posat les plataformes en el punt de mira, com les acusacions a TikTok per tolerar la difusió de material de pornografia infantil generat amb intel·ligència artificial, l’ús de la xarxa X per amplificar desinformació política o les investigacions sobre Instagram i Facebook per pràctiques d’espionatge i campanyes de manipulació durant processos electorals.
“Si volem protegir els usuaris, només podem fer una cosa: recuperar el control i assegurar que aquestes plataformes compleixen les normes com tota la resta”, ha conclòs Sánchez, que defensa que la regulació és imprescindible per garantir un entorn digital segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals.
Aplaudiments a la prohibició
Des de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil (ALM) veuen amb bons ulls la proposta del govern espanyol i celebren que, finalment, es posi el focus en la protecció dels menors. La seva portaveu a Terrassa, Núria González-Rojas, assegura que tant els joves com moltes famílies no són plenament conscients dels riscos reals que comporta l’ús intensiu de les xarxes socials. “Hi ha poca consciència del que hi ha dins les xarxes, del contingut amb què es poden trobar i de com d’addictives poden arribar a ser”, alerta. En aquest sentit, recorda dades recents de l’UNICEF que apunten que un de cada tres adolescents fa un ús inadequat o perillós de les xarxes socials i que el temps mitjà de connexió arriba a les cinc hores diàries.
La portaveu d’ALM també adverteix que “si un adolescent comença a mirar continguts sobre el pes o les dietes, l’algoritme no pararà de mostrar-li el mateix tipus de contingut”, i subratlla especialment l’impacte que això pot tenir en l’autoestima i la salut mental.
Tot i reconèixer que qualsevol prohibició pot ser esquivada, González-Rojas defensa que la mesura pot contribuir a reduir la pressió social entre adolescents. “Si no tothom té accés a les xarxes o no les pot utilitzar de manera constant, és molt més fàcil rebaixar aquesta pressió”, afirma, i insisteix que l’objectiu no és evitar qualsevol contacte puntual amb internet, sinó limitar un accés “permanent i sense filtres” que afecta la socialització i el benestar emocional.
“Cal educació”
Una visió més crítica és la que expressa Brian Giner, creador de contingut i activista contra el bullying, que posa en dubte l’eficàcia d’una prohibició generalitzada fins als 16 anys. Segons ell, el problema no és tant l’edat com la manca de control real sobre l’ús que fan els menors de les xarxes socials.
Giner recorda que abans de la nova proposta ja existia una edat mínima (14 anys) per obrir comptes a la majoria de plataformes, però que aquesta norma “no s’ha aplicat mai de manera efectiva”. “Tot depèn de l’educació i del control familiar. No pots deixar un menor lliure a internet sense supervisió”, defensa.
Entre els principals riscos, l’activista alerta de la sobreexposició de dades personals: “Sense adonar-se’n, molts menors publiquen on són, amb qui van, on estudien o quines rutines tenen, i això facilita que persones amb males intencions els puguin localitzar”. I sobre la verificació de l’edat, Giner aposta per un model més estricte basat en la identificació amb DNI per crear comptes. “Amb una identificació real no podries tenir perfils falsos ni comptes duplicats, i seria molt més fàcil actuar contra el ciberassetjament o els delictes d’odi”, apunta. Tot i això, i insisteix que les xarxes no són l’origen del problema. “Passa a l’escola o al carrer, les xarxes són només una via més”, conclou.
Amb la proposta encara pendent de concretar-se, el debat s’obre. Fins a quin punt cal prohibir per protegir? Qui ha d’assumir el control de l’entorn digital on creixen infants i adolescents?
Què n'opinen els terrassencs?
