És habitual sentir a parlar que el català està en perill, així ho reflecteixen dades de l’Idescat que indiquen una davallada d’un 13% del català com a llengua habitual durant les últimes dues dècades. També és habitual topar-nos amb el prejudici que a Terrassa es parla menys català que a la resta del territori, però “no hi ha diferència real entre l’ús de la llengua catalana a Terrassa i a Catalunya”, afirma la presidenta del Consorci per la Normalització Lingüística de Terrassa, Teresa Garcia. “Hi ha l’errònia concepció que aquí és més difícil parlar-lo i el seu ús és menor que a la resta del territori, però en realitat, Terrassa va molt amb la mitjana catalana”, afegeix.
El que sí que és un fet és que el nombre de parlants habituals ha minvat. Canvis generacionals que viu la ciutat com “l’arribada massiva de persones de diferents orígens” o “la gran globalització que vivim, amb continguts o inputs que provenen de fora”, són algunes de les raons per les quals baixa el nombre de parlants a la ciutat, segons la mateixa presidenta del CNLT.
Però no tot són males notícies: “El català té vitalitat, i les dades ens acompanyen -apunta Teresa Garcia-. Es continua passant la llengua de pares a fills, que és la base per la preservació de la llengua. I encara es produeix que persones que no el parlen habitualment, l’adopten com a llengua de família”.
En aquest sentit, “la cultura popular hi té molt a dir”, com bé afirma la presidenta de l’Àliga i vocal de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular de Terrassa, Berta Marcet. En aquests espais conviuen moltes persones, totes amb un objectiu comú: celebrar la cultura del territori. I encara que hi hagi gent de diversos orígens, “s’adonen que el català existeix. No és una llengua que els expliquen a l’escola. Et sents com a casa, sense ser-hi, perquè estàs amb la teva colla i amb la teva família, i et relaciones amb gent diferent.”, explica Marcet. Per això, en subratlla la importància dient que “són espais interessants perquè són quotidians, no administratius. Són un element fonamental per a la preservació de la llengua catalana. Fomenta que el català es parli al carrer i a les places”.
Hi ha reacció, però queda camí
Tot i que tant Garcia com Marcet adverteixen del perill i les amenaces que viu el català, ambdues reconeixen la feina feta. De fet, Teresa Garcia apunta que “hi ha hagut una reacció popular, que s’ha conduït des de la política, amb eines com el Pacte Nacional per la Llengua”, un mecanisme de reflexió sobre el coneixement de la llengua i el seu ús. La presidenta del CNLT destaca que “la clau pel català és que hi ha mesures polítiques. S’ha de ser clar amb aquestes lleis amb serveis com el comerç o l’activitat econòmica. Hem de poder ser atesos en català, i no hem de canviar de llengua quan ens parlen”.
