La criminalitat convencional a Terrassa ha registrat un descens del 3,0% durant els primers sis mesos del 2026 en comparació amb el mateix període de l’any anterior, passant de 3.554 fets el 2025 als 3.447 actuals, segons les darreres dades publicades pel Ministeri de l'Interior. Aquest retrocés de la delinqüència tradicional ha esdevingut clau per contenir el balanç delictiu global de la ciutat, que tanca el primer semestre amb un descens de l’1,6% i un total de 4.500 infraccions penals conegudes. L’evolució positiva de Terrassa s’emmarca en la dinàmica general de contenció a la demarcació de Barcelona.
Mentre que al conjunt de la demarcació de Barcelona la criminalitat ha caigut un 8,4%, impulsada per descensos de dues xifres en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat (-10,5%), Badalona (-9,8%) o Santa Coloma de Gramenet (-8,5%), Terrassa manté un descens més suau. Tanmateix, la ciutat se situa en millor posició que la veïna Sabadell, on els delictes totals han experimentat un lleuger repunt de l’1,1%. Aquesta diferència s’explica per un comportament desequilibrat entre les diverses tipologies: mentre la seguretat a les llars i establiments millora de forma molt destacada, la delinqüència a l’espai públic i les infraccions contra les persones frenen el descens global del municipi.
Dins de la criminalitat convencional, el motor principal de la millora a Terrassa ha estat la reducció dels delictes contra la propietat que requereixen força o planificació. Els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions s’han reduït un 26,3%, passant de 209 a 154 fets. En el cas específic de l’interior dels habitatges, la millora és del 23,1% (100 casos enfront dels 130 del 2025). Aquesta xifra situa Terrassa al capdavant de la millora de la seguretat residencial al Vallès Occidental, seguint el patró de descens que s’observa a gran part de l’àrea metropolitana. També s’han reduït les sostraccions de vehicles (-7,6%, amb 85 fets) i la resta de delictes convencionals no especificats (-12,6%). En l’àmbit de la violència més greu, no s’ha produït cap homicidi consumat, enfront de l’únic cas registrat el primer semestre de 2025.
Llibertat sexual i lesions
En el costat oposat, la violència interpersonal i les infraccions contra la integritat física i sexual experimenten un increment significatiu. Els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 21,6% , passant de 51 a 62. Ara bé, les dades mostren una evolució asimètrica segons la gravetat i la tipologia penal:
D’una banda, les agressions sexuals amb penetració registren un descens del 7,7%, passant de 26 a 24 fets coneguts. En canvi, el repunt prové íntegrament de la categoria que engloba la resta de delictes contra la llibertat sexual —on s’inclouen els abusos, l’assetjament sexual o l’exhibicionisme—, que s’enfilen un 52,0%, augmentant de 25 a 38 casos en només un any. Aquest fenomen d’augment generalitzat dels delictes sexuals no és exclusiu de Terrassa, sinó que respon a una tendència regional accentuada que afecta de ple altres grans municipis com Mataró (+34,3%) tot i que contrasta amb, per exemple, la forta caiguda registrada a Sabadell (-28,1%).
Paral·lelament, la violència al carrer i en entorns de convivència o d’oci mostra signes d’alerta. Els delictes greus i menys greus de lesions i baralla tumultuària s’han incrementat un 28,6%, passant de 42 casos estimats el 2025 a 54 fets registrats enguany. Aquest augment es veu acompanyat per increment, el doble,dels homicidis dolosos i assassinats en grau de temptativa, que passen de 4 a 8 casos. Completant el panorama de la violència interpersonal, el tràfic de drogues —una tipologia molt vinculada a la feina de detecció policial en zones d’oci i via pública— augmenta un 18,8%, amb 19 fets coneguts davant dels 16 de l’any passat.
Pel que fa a la delinqüència patrimonial presencial, la via pública continua sent el principal punt feble del municipi. Els furts s’han enfilat un 17%, augmentant de 994 a 1.163 casos i consolidant-se com el delicte més freqüent a la ciutat, on ja representen un de cada quatre fets coneguts (25,8%). Paral·lelament, els robatoris amb violència i intimidació han crescut un 9,6% (148 casos davant dels 135 de 2025), una tendència a l’alça que comparteix amb Sabadell (+18,8%) i que contrasta amb el descens generalitzat d’aquesta modalitat al Barcelonès.
Puja la cibercriminalitat
A banda de la criminalitat convencional, la cibercriminalitat continua la seva tendència ascendent (+3,2%), sumant 1.053 infraccions i representant ja el 23,4% del total de la delinqüència terrassenca. Les estafes informàtiques es mantenen pràcticament estables (-0,4%, amb 917 fets), però la resta de ciberdelictes s’incrementen un 37,4% (136 fets).
