La pluja no ha volgut faltar a la festa. Ha fet esperar la plantada de les figures al Raval de Montserrat, però no ha pogut impedir que Terrassa es vesteixi de cultura popular per recordar una de les seves més destacades personalitats: Jan Grau. Gegants, capgrossos, dracs, bèsties de foc, castellers i dansaires s'han trobat aquest dissabte al centre de la ciutat per retre homenatge a l'activista cultural terrassenc, mort fa just un any. Una vintena de colles de Terrassa i d'altres poblacions de Catalunya han respost a la convocatòria, en una jornada que va més enllà del record individual: és també una celebració de tot allò que Grau va ajudar a construir.
Entre la imatgeria festiva preparada per prendre els carrers, hi ha un capgròs amb la cara de Jan Grau, la seva característica pipa i aquell aire de personatge que sempre tenia la càmera a punt per documentar allò que passava. La pluja dona una treva i un arc de Sant Martí acaba donant la benvinguda al poble.
Una vida dedicada a fer cultura popular
Abans de començar la cercavila, l'atri de l'Ajuntament acull els parlaments institucionals. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, recorda que la celebració vol respondre a la manera com el mateix Grau hauria volgut ser acomiadat: "Què millor que una petita festa major en el seu honor i posant-li el seu nom", ha expressat.
Ballart ha explicat que Festa Major va començar a prendre forma el 1979, amb els primers ajuntaments democràtics, en un context de recuperació d'una tradició popular que havia quedat "molt castigada i desfigurada" durant la dictadura franquista. És en aquest procés on l'alcalde ha situat Jan Grau com un dels seus protagonistes i ha destacat especialment la seva implicació.
La mare del Jordi Grau, l'Agnès, també ha pres la paraula per expressar que aquest reconeixement al seu fill "és el millor" que li podien donar en el món. "És una llavor que vam posar fa molts anys i aquesta llavor ha germinat. Ha germinat amb tota la cultura. Estimeu-la, que és el millor que podeu tenir", ha reivindicat emocionada.
Una cercavila que travessa generacions
La música ha començat a sonar i les figures han tret el cap, una a una, pels arcs de l'Ajuntament. El públic s'ha arreplegat al voltant per deixar pas a la comitiva, que ha avançat per la plaça de la Font Trobada, ha continuat pel carrer de Gavatxons i finalment ha arribat a la plaça Vella, on els grups han ofert els seus lluïments.
Hi han participat les colles locals, com els Gegants i Capgrossos de Terrassa, el Drac, la Pàjara, l'Àliga, els Bastoners, el Ball de Gitanes, el Ball del Serrallonga, els Castellers i els Minyons, però també d'altres indrets de Catalunya. La presència de la Mulassa de Badalona, els Gegants del Pi, els Gegants de Reus, el Drac de Vilafranca o el Ball de Gitanes de Ribes evidencia fins a quin punt l'activitat de Jan Grau va traspassar les fronteres de Terrassa.
Els gegants ballen coordinats, giren i fan voleiar els vestits al ritme de les gralles. No hi falta el tradicional ball del Gegant del Pi, que els terrassencs canten en un cor improvisat. La rua omple de color els carrers del centre.
"Hem vingut a fer un homenatge a la feina que va fer durant tants anys el Jan per la cultura popular. Ell vivia 24 hores al dia, com tots, però ell les vivia de cultura popular tot el dia", ha explicat al Diari de Terrassa el seu germà, Jordi Grau, del Taller del Drac Petit de Terrassa, que s'encarrega de crear els capgrossos de la ciutat. Per a ell, la jornada és també una manera de reconèixer l'esforç d'aquella generació que va decidir recuperar allò "que en el seu dia tenia ficat el cap", ha afirmat.
El president de la Pàjara de Terrassa, Aniol Galí, ha destacat la quantitat d'entitats que han volgut ser-hi presents: "Hi ha moltes entitats en què el Jan estava a dins. Avui nosaltres fem un homenatge per a ell", explica.
Entre els espectadors hi ha infants que observen els gegants amb la mateixa curiositat amb què ho feien els seus pares i avis. Un petit terrassenc porta fins i tot una figureta d'una de les gegantes. La filla gran de Jan Grau, Xantal Grau, ha reivindicat aquesta dimensió col·lectiva: "El meu pare des de molt jove va estar molt implicat en tot el que és l'associacionisme aquí a Terrassa", ha dit. També ha destacat el paper del seu pare a l'hora de convertir la celebració egarenca en un referent per a altres municipis: "Moltes altres festes majors de Catalunya s'emmirallen amb aquesta".
La llavor de què parla la mare de Jordi Grau ha germinat molt més enllà de la família i de la ciutat. Una vintena de colles s'han mobilitzat per recordar una persona que, tot i haver deixat aquest món, continua sent capaç de reunir-les i fer-les sortir al carrer. L'homenatge continua aquest diumenge a Badalona, on es farà una commemoració institucional al Teatre Zorrilla, amb la família, les entitats i un documental sobre la seva trajectòria. Però el record de Jan Grau no s'acaba, doncs, com recorda Xantal, "la cultura popular és del poble".
