Una població com aquesta, plena d’edificis i construccions que tenen un pronunciat pedigrí, algunes són més antigues que les altres, és llei de vida i també passa amb les persones. Hi ha de tot i per triar, naus que van ser fàbriques, magatzems i també habitatges, com era d’esperar. Un de molt conegut i que ja va tenir el seu ressò a aquest espai és el Mas de la Castlania o també conegut com la Casa Canela, que sembla que és la casa més vella de les que es conserven. Però n’hi ha més que també tenen dret a consideració.
Un habitatge que està en la llista principal i que se l’ha considerat com el segon més antic que encara roman en peu a la ciutat el podem trobar en un indret ben cèntric, com és el carrer de Sant Pere.
En el número 30, explicava l’historiador egarenc Domènec Ferran a Canal Terrassa, hi ha una casa de quan es van començar a construir alguns edificis fora de les muralles de la vila medieval, a partir del segle XVI. Recorda Ferran que aquest era el camí que connectava Terrassa amb la parròquia de Sant Pere. De les construccions que es van aixecar en aquest tros, només es conserva aquesta del número 30, que és de l’any 1594, com es pot llegir a la llinda que hi ha sobre la finestra principal de la casa.
Planta baixa
L’edifici està format per una planta baixa, que ocupa un comerç, i un pis on es troba la finestra esmentada. A sobre una altra planta, amb una finestra amb una “barana amb balaustres de ceràmica”, una pràctica que gairebé ha desaparegut del panorama arquitectònic de la ciutat. És una casa d’un sol casal, la més senzilla de construir, apunta l’historiador. “Un casal és un espai de cinc metres que era el que permetien els troncs normals per poder fer les cobertes de fusta”.
