La miopia infantil gairebé es triplica entre els 8 i els 12 anys. És una de les principals conclusions d’un estudi del grup de recerca Visió, Optometria i Salut (VOS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), vinculat a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT). La recerca, basada en dades de la Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa (CISViT), constata que la prevalença de la miopia passa del 12,3% als 8-9 anys al 28,7% després de tres anys de seguiment.
Durant aquest període, els infants experimenten un empitjorament mitjà de 0,29 diòptries anuals en direcció a la miopia. Després del primer any de seguiment, la prevalença ja se situa en el 17,1%. L’estudi posa el focus en una etapa considerada crítica per al desenvolupament de la miopia i subratlla que una aparició més primerenca acostuma a comportar una progressió més ràpida i un major risc d’arribar a la miopia alta —de sis diòptries o més— durant l’adolescència.
Les nenes, un grup de risc
La recerca també ha detectat diferències en funció del gènere i l’origen ètnic. Les nenes que desenvolupen miopia a edats primerenques presenten una progressió més ràpida del creixement ocular que els nens. Alhora, els infants d’ètnia no caucàsica, principalment d’origen magrebí o llatí, parteixen als vuit anys d’una longitud axial de l’ull més elevada, tot i que el seu patró de creixement posterior és similar al de la població caucàsica.
Els investigadors també assenyalen la influència dels factors familiars i socials. Els antecedents de miopia i un nivell socioeconòmic parental baix s’associen amb un risc més elevat de desenvolupar-la.
Detectar el risc abans que aparegui
Precisament, un dels principals interessos de l’estudi és avançar el moment de detecció. “És possible anticipar-se a l’aparició de la miopia abans que aquesta es reflecteixi en les diòptries de l’infant”, explica la investigadora Laura Guisasola. El motiu és que l’allargament de l’ull es produeix abans que la miopia sigui detectable en la graduació. Per això, el seguiment de la longitud axial permetria identificar infants amb més risc i actuar abans que el problema progressi.
L’estudi assenyala com a indicadors d’alt risc una hipermetropia baixa als vuit anys —per sota de +0,75 diòptries— combinada amb una major longitud axial i determinades proporcions biomètriques.
Els hàbits també hi tenen un paper. Passar més temps a l’aire lliure i dormir més hores s’associa amb un menor risc de desenvolupar miopia, mentre que l’ús prolongat de pantalles és considerat un factor de risc, especialment entre els infants més petits.
Més de 2.500 participants
La CISViT es va posar en marxa el 2021 i actualment compta amb més de 2.500 participants d’escoles públiques i concertades de Terrassa. El projecte permet fer un seguiment longitudinal de diferents paràmetres de la visió infantil i forma part del Consortium of Refractive Error and Myopia in Children (CREAM-Kids), que agrupa cohorts de diferents països.
A partir dels resultats, el grup de recerca planteja incorporar el cribratge de la miopia a les revisions pediàtriques i mesurar preventivament el creixement de l’ull, juntament amb l’anàlisi dels hàbits dels infants. “La miopia infantil és un procés progressiu i multifactorial”, resumeix Guisasola, que considera que la prevenció ha de tenir en compte els factors biològics, familiars, socials i d’estil de vida.
