Les ocupacions a Terrassa han tancat l’any 2025 situant-se, un cop més, en el centre de part de l’estratègia de seguretat de la Policia Municipal. Durant l’exercici passat, els agents del cos local van realitzar un total de 707 intervencions, la xifra més alta dels últims tres anys. Tot i l’increment de l’activitat, el resultat de les polítiques de prevenció és rotund: només 46 actuacions van acabar amb l’ocupació consolidada, un 32% menys que el 2024 (68). Això suposa que en el 93,49% dels casos la policia va aconseguir avortar l’entrada “in situ”, consolidant una tendència de millora respecte a les dades del 2024 (90,7% d’èxit sobre 671 actuacions) i del 2023 (90,7% d’èxit sobre 684 casos).
Gran part d’aquest èxit operatiu s’explica per l’aplicació rigorosa del Procediment Normalitzat de Treball (PNT), una eina que permet que qualsevol patrulla, davant l’alerta d’un bé, actuï sota uns criteris unificats per verificar la flagrància del delicte. Segons explica el sotsinspector Jordi González, “el protocol consisteix a verificar si hi ha persones a l’interior, si l’entrada és recent i si hi ha testimonis. Per actuar i fer fora els ocupants sense ordre judicial, necessitem provar la flagrància”, afirma. Aquesta prova es basa en indicis físics inqüestionables, com ara signes de forçament recent a la porta, el salt d’alarmes connectades o les imatges de càmeres de seguretat. Tanmateix, el testimoni veïnal és vital; la policia necessita veïns que certifiquin i signin una acta confirmant que l’accés s’acaba de produir en aquell precís instant.
Quan l’ocupació es considera consolidada, la situació canvia i la policia ja no pot intervenir de forma directa. González aclareix que la consolidació no depèn de les “famoses 24 o 48 hores”, un mite estès que no té base legal, sinó de si l’immoble ja s’ha constituït com a domicili real: “Si la persona ja porta una setmana o tres mesos, aquesta ocupació està consolidada; no és una cosa nova”. En aquests casos, l’agent posa el focus en el canvi del Codi Penal del 2015, que va rebaixar l’ocupació d’immobles de delicte “menys greu” a delicte lleu: “Fins a l’any 2015 podíem procedir a la detenció. A partir d’aquell any es va baixar la tipificació i això va ser el detonant perquè comences a proliferar l’ocupació a Catalunya”, recorda el sotsinspector.
Anàlisi per districtes
L’anàlisi territorial per districtes durant el 2025 revela que l’eficàcia policial és molt alta però desigual segons la zona. El Districte 2 destaca per la seva extraordinària eficiència: tot i ser la zona amb més pressió de Terrassa, amb 182 intervencions policials, només el 2,20% de les ocupacions es van consolidar. En una línia similar es mouen el Districte 5 i el Districte 1, amb èxits en la no consolidació del 94,03% i el 93,75% respectivament. En canvi, els reptes més complexos es concentren als districtes 4 i 6. Al Districte 4, la taxa de consolidació puja fins al 9,42% (13 casos consolidats), mentre que al Districte 6 se situa en el 9,24%. Tot i ser les ràtios més altes de la ciutat, la policia encara aconsegueix evitar nou de cada deu intents en aquests barris.
Ocupacions a particulars
Dades en mà, el sotsinspector desmunta la por social sobre l’ocupació de domicilis habituals, ja que la immensa majoria de casos afecten grans tenidors. Durant el 2025, gairebé totes les ocupacions amb èxit van ser en pisos de bancs o fons d’inversió: “Només recordo tres casos de particulars, i cap d’ells era la vivenda principal de ningú, eren herències mig abandonades”.
En el cas de la violació de domicili —l’entrada en una morada o segona residència—, González és taxatiu: “Totes les que són domicilis es fan fora immediatament”. A Terrassa se’n van registrar 44 casos el 2025 (un 69% més que el 2023), però en el 100% de les actuacions els ocupants van ser expulsats al moment.
L’activitat administrativa també reflecteix aquesta pressió, amb un augment de denúncies del 31,48% l’últim any, assolint les 355 denúncies conjuntes entre Mossos i Policia Municipal. González explica que la diferència entre el nombre d’intervencions (707) i el de denúncies es deu al fet que molts propietaris només denuncien un cop malgrat patir diversos intents, o que, si són grans tenidors, “a vegades ni denuncien”
Finalment, González analitza la transformació del perfil de l’ocupant des de la crisi del 2008. Avui dia, el fenomen ja no respon tant a famílies que perden la seva hipoteca, sinó a una exclusió estructural del mercat per l’alt preu de l’habitatge: “És un problema real de tothom. Hi ha gent que directament no hi podrà acabar accedint mai”. Aquesta desesperació empeny els més vulnerables cap a espais degradats: “Ocupen cases abandonades o obres inacabades que porten 20 anys tancades, moltes vegades en estat de degradació total. Naus que potser no complirien els requisits mínims d’habitatge”. Aquesta realitat social és aprofitada per màfies organitzades que es dediquen a la “venda de claus”. Els ocupants paguen entre 1.000 i 2.000 euros a bandes que rebenten la porta i hi col·loquen persones vulnerables o dones amb nens per dificultar legalment l’acció policial. El principal obstacle per combatre-les, segons González, és el silenci: “Els ocupants, per por o per interès, mai delaten qui els ha venut les claus, cosa que impedeix que aquests casos arribin a judici”.
"Les ocupacions conflictives no tenen espai a Terrassa"
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha volgut mostrar-se contundent davant les darreres dades del balanç de seguretat, refermant el compromís del govern municipal en la lluita contra l’ocupació il·legal. “Sobre aquesta qüestió vull ser molt clar: a la nostra ciutat no hi ha espai per a les ocupacions conflictives”, ha declarat l’alcalde, qui situa aquesta problemàtica com una prioritat absoluta des de l’inici del seu mandat. Segons Ballart, l’estratègia de la ciutat es basa en una “determinació i coordinació permanent” entre la Policia Municipal de Terrassa, els Mossos d’Esquadra i la Fiscalia per tal d’intervenir des del primer minut i evitar que aquestes situacions es consolidin en el temps.
L’alcalde ha destacat que els resultats avalen la feina feta, recordant que a Terrassa nou de cada deu intents d’ocupació són frenats immediatament gràcies a l’actuació dels cossos policials. “L’actuació policial és clau, però la col·laboració ciutadana marca la diferència entre un intent frustrat i un problema enquistat”, ha assenyalat, fent una crida a la població per avisar ràpidament la policia. Aquestes xifres, que només recullen l’activitat de la Policia Municipal pel que fa a intervencions, s’haurien de veure incrementades si s’hi sumessin les tasques d’ofici de Mossos d’Esquadra, que també realitzen una feina cabdal al territori per garantir la convivència i la seguretat.
En sintonia amb l’anàlisi del sotsinspector Jordi González, Ballart ha volgut posar llum sobre la titularitat dels immobles ocupats, aclarint que la majoria pertanyen a empreses o grans tenidors. González, per la seva banda, alerta que “alguns lobbies de seguretat estan intentant instaurar la por en la gent”, quan la realitat és que la immensa majoria de pisos ocupats estan buits i no pertanyen a particulars. Per evitar riscos, l’agent recomana mesures dissuasives senzilles però eficaces: instal·lar una alarma, visitar freqüentment l’immoble i demanar als veïns que donin un cop d’ull. “Tenir cura de l’immoble sol ser suficient per dissuadir els ocupants”, conclou.
