Dos anys i mig després de la plantació dels primers ceps, el projecte vitivinícola de Can Font de Gaià comença a donar fruits. Aquest dilluns s’ha iniciat la primera verema de raïm Terrassenc, una varietat de raïm negre, documentada des de l’any 1459, històricament molt present al Vallès i que gairebé va desaparèixer a finals del segle XIX arran de la plaga de la fil·loxera. Ara, gràcies a la perseverança dels propietaris de la finca i a la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), la ciutat recupera un tros del seu passat agrícola i vinícola. La vinya va ser, temps enrere, un dels principals cultius del Vallès i els impulsors del projecte han volgut que tornés a arrelar al sòl francoargilóes de Can Font de Gaià.
La finca va plantar 500 ceps el gener de 2023 i 500 més l’any següent, gairebé un miler d’aquesta varietat endèmica preservada als bancs de l’INCAVI. Avui, després de superar l’etapa d’arrelament i un treball intens de cura, arriba la primera collita. Núria Lao, consellera delegada de la marca Barrancs de Gaià, no amaga l’emoció: "Després de molt d’esforç i tot just començar, hem obtingut una bona collita per elaborar el primer vi". La verema a la qual ara s’arriba "neix de la passió pel territori, del reconeixement a la ciutat, a la gent del camp, als avantpassats, i de la il·lusió de tornar a posar Terrassa al mapa de la vinya i el vi amb la seva varietat autòctona".
Una aposta per la identitat local
L’enòleg Jaume Àrboles explica que la finca va néixer amb la voluntat de recuperar el Terrassenc, però també d’afegir valor al territori a través de la sostenibilitat i les varietats autòctones. “El cor de la idea sobretot és el Terrassenc, però la propietat va veure que només amb aquesta varietat quedava una mica solitari. Per això s’hi han afegit altres ceps: garnatxa negra, sumoll negre, i en blanc picapoll, garnatxa blanca i malvasia de Sitges. Aquests tres pilars –sostenibilitat, varietats autòctones i recuperació històrica– defineixen el projecte”, apunta.
Tot i aquest ventall, el protagonisme és clarament per al Terrassenc. La primera anyada servirà per fer les proves de vinificació i descobrir quines són les característiques organolèptiques d’una varietat que gairebé havia desaparegut de la memòria col·lectiva. Àrboles recorda que només hi havia referències recents a petites microvinificacions a Manresa, però mai a escala més gran: “Aquest any vinificarem el raïm amb l'objectiu de trobar la màxima expressivitat. Tenim moltes expectatives perquè parlem d’una varietat pràcticament extingida”.
Una verema díficil però prometedora
El 2025 no ha estat un any fàcil per al sector vitivinícola. Les pluges abundants de l’hivern i primavera, seguides de calorades intenses i humitats elevades al final de l’estiu, han complicat la maduració del raïm. “La nostra idea inicial era retardar la maduració una setmana més, però els controls ens van demostrar que, si esperàvem, arriscàvem a perdre la collita. Per això hem collit ara, fent una selecció molt estricta”, explica Àrboles.
El resultat és d’un miler de quilos de raïm collit, dels quals només entre 600 i 700 quilos es podran aprofitar per fer vi. Aquesta quantitat equivaldrà a unes 700 ampolles experimentals. “No és un any vinícola ideal, però la qualitat del que hem recollit és excepcional. S’ha de veure millor durant el procés de vinificació, però ja hem trobat aromes i característiques específiques del Terrassenc”, afegeix l’enòleg.
Enguany també es veremarà la varietat garnatxa.
- És una varietat local, de raïm negre, que data de 1459
- Nebridi Aróztegui
Un vi que es perfila suau, fresc i amb identitat
El Terrassenc es perfila com una varietat amb poca càrrega tànica, fruitosa i de grau alcohòlic moderat. “No és un raïm aspre ni molt tànic, sinó que tira cap a la fruita i la dolçor, amb una suavitat que encaixa amb la tendència actual de vins menys alcohòlics i més amables al paladar”, apunta Àrboles. Les primeres proves indiquen que el vi tindrà entre 12 i 12,5 graus alcohòlics, per sota del 13 que es considerava òptim, però amb un potencial aromàtic molt interessant.
El procés de vinificació s’allargarà encara setmanes. El raïm negre s’està macerant amb les pells en dipòsits d’acer inoxidable, amb l’objectiu d’extreure aromes i tanins en el punt just. Les fermentacions, a temperatures controlades entre 15 i 18 graus, busquen preservar la frescor i potenciar el caràcter afruitat. Tot el procés es farà dins de la mateixa finca terrassenca. Les primeres ampolles no estaran fins a la primavera i no hi ha prevista una comercialització. “Primer volem entendre’l bé”, segons Àrboles.
“Tinc la sensació que tindrà un gust similar al de les garnatxes negres: grosella, un vi poc aspre, però amb un nas amb molta fruita vermella i molta frescor”, avança l’enòleg.
Mirada al futur
Més enllà de la collita d’aquest any, la finca ja pensa en el futur. “Si aquest any obtenim unes 700 ampolles, l’any vinent podríem doblar la producció i, a més, començar a vinificar les altres varietats”, explica Àrboles. El projecte és encara experimental, però ambiciosament arrelat al territori i a la seva història.
"Pensem que el món agrícola, el món de la pagesia, és molt complicat, pateixes molt. Els últims quinze dies són molt delicats, perquè si hi ha alguna malaltia o una pedregada, ja no s’hi pot fer cap tractament. Diumenge va ploure i ens hauria pogut malmetre tota la collita; per sort, no va passar. El que hem estat seleccionant és per les humitats del darrer mes. No ho saps mai", matisa Jaume Àrboles.
Les primeres referències van ser escrites al segle XV
La varietat Terrassenc té les primeres referències escrites al segle XV, quan ja es cultivava a la zona juntament amb el sumoll i la garnatxa. Va ser una de les varietats predominants al Vallès fins a l’arribada de la fil·loxera i el posterior abandonament de la vinya a mitjans del segle XX. La seva recuperació, gràcies a l’INCAVI i a una iniciativa com la de Can Font de Gaià, obre la porta a tornar a posar Terrassa al mapa vitivinícola català. “Amb la fil·loxera es va perdre molt raïm i se’n va tornar a plantar, però entre els anys 20 i 60, la vinya al Vallès pràcticament va desaparèixer amb la industrialització”, recorda Árboles. A banda del Vallès, se’n tenen referències antigues al Bages, a l’Empordà i al sud de França.
El procés de maduració, després de 24 hores
El raïm de Terrassenc passarà 24 hores en fred per frenar-ne la maduració. Dimecres s’espremarà per obtenir-ne l’essència, que es dipositarà en un tanc on començarà la fermentació i el sucre es transformarà en alcohol. El vi comptarà amb la D.O. Catalunya. Núria Lao destaca que “en aquestes vinyes i en tot el procés que ara s’engega, hi ha molt amor”. Finalment, l’enòleg Jaume Àrboles valora que la collita de Terrassenc s’ha pogut avançar un any respecte al previst, gràcies a la bona adaptació del terreny. En principi estava prevista per al 2026, però s’ha pogut fer “després de la tercera fulla”. No es farà criança en fusta, per poder conèixer el perfil més pur del vi. I cap a Setmana Santa, hi haurà les primeres ampolles.
