La casa dels números 5 i 7 del carrer del Pantà, on durant anys hi va haver l’escola d’educació especial Crespinell, busca comprador. La finca, de 524 metres quadrats construïts i inclosa a l’inventari municipal de patrimoni, s’anuncia en lloguer, però la prioritat és vendre-la. “Nosaltres, en realitat, volem vendre”, explica Pepe Berenguer, director comercial de Finques Llaberia Puigbó. El preu de venda publicat al web, uns 500.000 euros, és orientatiu i negociable.
L’edifici té tres plantes amb ascensor, més de 10 sales, un pati interior i diverses terrasses. L’anunci la presenta com una casa senyorial a reformar, apta per a habitatges, una seu corporativa o una escola, i en destaca la ubicació, al cor de la ciutat, i la llum natural que aporten les terrasses.
La casa, d’estil noucentista, fa cantonada amb el carrer de Pau Claris i té obertures d’arc escarser, un gran balcó amb barana de ferro al primer pis i una cornisa amb dentellons. A dins destaca l’escala de marbre, i el pati està presidit per una gran magnòlia. Encara es nota que hi havia una escola: al pati hi ha una cistella de bàsquet i una xarranca pintada a terra, i a les sales, fluorescents.
Crespinell, una escola d’educació especial gestionada per una cooperativa, hi va ser unes tres dècades, de lloguer. Feia anys que li faltava espai, i el curs 2024-2025 el Departament d’Educació la va convertir en un centre públic. Segons va explicar llavors la presidenta de la cooperativa, Elvira Ubach, el centre passava dificultats econòmiques i el canvi li havia de permetre ampliar places. Va marxar a l’escola Font de l’Alba, a l’espera que s’adeqüi l’antiga escola Germans Amat.
Patrimoni inventariat
A Terrassa, el patrimoni arquitectònic es protegeix en dos nivells: el catàleg, amb els elements més valuosos de la ciutat, regulats per un pla especial, i l’Inventari del Patrimoni Cultural, que existeix des del 1986 i recull edificis i elements d’interès, cadascun amb la seva fitxa. La casa del carrer del Pantà hi té la fitxa I-EI.157, que li reconeix valor històric i arquitectònic com a exemple d’habitatges del primer terç del segle XX.
Durant anys, però, ser a l’inventari era sobretot un reconeixement sobre el paper, que no impedia l’enderroc.
Segons un article d’Enric Sanllehí publicat el 2022 a Terme, la revista del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, des del 1986 havien desaparegut 15 dels 251 elements que protegia el pla d’aquell any, tots inventariats, entre els quals la Casa de l’Obrer, l’antic Vapor Sala i la casa Gros, l’última, el 2020. Per frenar-ho, l’Ajuntament va modificar el POUM. El canvi, aprovat definitivament per la Generalitat el 15 de març del 2023, va ampliar l’inventari de 54 a 328 elements i els va donar una protecció transitòria, fins a la revisió del Pla especial del catàleg, una feina per a la qual el consistori disposava de sis anys. Les obres han de respectar-ne els valors i, si comporten canvis significatius, necessiten un pla especial previ.
Qui paga la conservació
Berenguer posa l’accent en el cost de conservar aquests edificis. Considera que mantenir el patrimoni té un preu i que difícilment la propietat el pot assumir tota sola. “De què serveix un patrimoni si s’està morint?”, es pregunta. Al seu parer, moltes finques del centre “són deficitàries”, i una obra nova, amb pisos i locals als baixos, donaria més sortida a una finca com la del carrer del Pantà. També apunta que, per a les finques inventariades en general, l’administració podria pagar “el 50% del manteniment”.
Una casa noucentista. Aixecada com a habitatge al primer terç del segle XX, conserva l’escala de marbre i un pati amb un magnolier, on queda la xarranca de l’escola.
