La Cambra de Comerç de Terrassa, Cecot Comerç i TerrassaCentre han fet front comú aquest dilluns per demanar que el projecte de reconstrucció de l'aparcament del portal de Sant Roc tiri endavant sense més retards. Les tres entitats han difós un comunicat conjunt en què es mostren preocupades pel debat obert després que el ple aprovés la proposta d'impulsar un bosc urbà i refugi climàtic que ocupi tot l'espai del portal. Segons les organitzacions empresarials, aquesta iniciativa és tècnicament incompatible amb el projecte de l'aparcament soterrat que l'Ajuntament havia aprovat abans.
Núria Amela, directora d'atenció a col·lectius de Cecot, ha explicat que les tres entitats es van sentir sorpreses, i fins i tot incòmodes, que en el ple es digués que la iniciativa del bosc urbà comptava amb el suport del comerç. "Ni la Cambra, ni TerrassaCentre ni, en el nostre cas, Cecot Comerç hem estat consultades d'aquesta iniciativa", ha assegurat.
El pronunciament ha coincidit amb la roda de premsa en què ERC ha demanat a l'alcalde que aturi la licitació de l'aparcament i que refaci el projecte perquè s'hi pugui fer un bosc urbà.
Les entitats recorden que el ple ja va donar llum verda a la reconstrucció de l'aparcament i a la reurbanització de la plaça, una actuació que consideren estratègica per recuperar un espai clau per a la mobilitat i l'activitat econòmica del centre. L'antic aparcament va quedar fora de servei el 2019. Davant d'un projecte que, segons remarquen, ha estat àmpliament debatut, aprovat pels òrgans competents i incorporat a la planificació municipal, reclamen actuar amb "responsabilitat, rigor i coherència institucional". També demanen ser conseqüents amb les decisions adoptades democràticament i alerten que els projectes estructurals no poden estar sotmesos a debats permanents que en posin en risc l'execució.
"L'aparcament és un forat negre que s'ha de poder resoldre", ha afirmat Amela, que considera que la proposta del bosc urbà "s'ha portat amb poc rigor".
Josep Prats, gerent de la Cambra de Comerç de Terrassa, ha defensat que es tracta d'"un tema realment estructural, debatut i treballat durant molt de temps" que ara "ha de continuar tirant endavant". Prats ha posat com a precedent el que va passar amb l'aparcament de la plaça del Progrés: la plaça en superfície es va projectar inicialment "pràcticament totalment llisa" i, un cop feta, es va haver de modificar per incorporar-hi pèrgoles. Segons Prats, això demostra que els ajustos a la superfície es poden fer més endavant sense condicionar l'execució del projecte de base.
Sobre la situació del comerç, el comunicat assenyala que el centre no es pot permetre nous endarreriments en una actuació que fa temps que es reclama. Després de més de sis anys sense aquest equipament, la manca de places d'aparcament continua afectant, segons les entitats, l'accessibilitat al centre, la mobilitat de les persones i la competitivitat del teixit comercial.
Arbrat i ombra a la plaça
Per tot plegat, la Cambra, Cecot Comerç i TerrassaCentre defensen que refer l'aparcament no ha de ser incompatible amb una intervenció en superfície que respongui als reptes climàtics. Al contrari, sostenen que la plaça resultant, pensada com un espai d'estada, ha d'incorporar arbrat, ombra, confort climàtic i criteris de sostenibilitat urbana perquè Terrassa sigui més resilient davant els episodis de calor extrema. Per definir aquesta urbanització, aposten pel concurs d'idees previst per a l'àmbit, que ha de permetre combinar les necessitats de mobilitat, l'activitat econòmica, la qualitat urbana i l'adaptació climàtica.
Les entitats també veuen en aquest debat una oportunitat per repensar la principal entrada a Terrassa des de la Rambla. Per això, proposen una visió global que connecti el futur projecte Porta Sud, la Rambleta, la plaça del Doré i el parc dels Catalans amb el portal de Sant Roc, i reclamen que tot aquest conjunt tingui una alta densitat d'arbrat i vegetació diversa que reforci la funció de refugi climàtic, redueixi l'efecte d'illa de calor i millori la qualitat de l'aire.
"Terrassa necessita simultàniament més espais verds, refugis climàtics i una millor accessibilitat al centre urbà", conclouen les tres entitats, que fan una crida a preservar el projecte, evitar nous retards i treballar per fer compatibles el desenvolupament urbà, l'adaptació climàtica i la competitivitat econòmica. Al seu parer, "el moment demana decisions valentes, coherents i executables".
