Alguns dels locals d’oci que van emergir a finals de la dècada dels setanta van acabar convertint-se en icones de la nit terrassenca. La tarda va passar a ser territori dels joves, gairebé adolescents i, a partir de la mitjanit, la mitjana d’edat pujava. Entre algunes d’aquestes discoteques que van endur-se la palma hi havia el Mackintosh, una idea de dos sabadellencs que va funcionar fins a l’any 2000. Fico López i Ramon Baró, també un dels pares d’una institució de la nit sabadellenca, com el Griffin Pub, van iniciar l’aventura i Joan Aymerich, primer discjòquei de la sala durant dos anys i també deu anys del Number One, la va continuar i solidificar.
“Va ser com una còpia del Mackintosh de Port de la Selva, que es va obrir l’any 1972” que encara continua, explica Aymerich, que després de 55 anys continua punxant música com a Papa-John DJ. Després de dos anys treballant al Mackintosh de l’avinguda de Jaume I, va fer-se càrrec d’aquest local fins fa ara uns 25 anys, ja que es va tancar un 15 d’agost.
El secret del so d’aquesta discoteca, revela Aymerich, era “el sostre”. “Era foradat i a dalt hi havia un espai buit i, llavors, el so canvia completament”. D’aquella època molts recordaran un dels porters que hi havia a l’entrada, el Washington, i també alguns membres de les barres com “el Miki del Taifa”, apunta. Eren part important també, de l’oferta del Mackintosh.
Un logo d’inspiració
El logo de la discoteca, una mena de cap més semblant a un possible alienígena que no pas a un ésser humà, el va dissenyar el mateix Aymerich, que no té cap problema a proclamar que estava inspirat en el logo d’una altra discoteca històrica com va ser Tiffany’s.
Quant a la música, Aymerich reclama que la que es posava era “de qualitat” i es podien escolar grups com Pink Floyd, fins i tot. “Es posava rock i pop “ballable” i el que s’escoltava llavors”, diu. Sota la seva direcció, es va mantenir l’essència dels inicis “fent pocs retocs” i amb el disseny del principi.
Actuacions de jazz
Mackintosh va acollir celebracions i gales d’entregues de premis i també concerts. Sobre això, s’ha de recordar que el Mackintosh va ser essencial per al jazz de la ciutat mentre la Jazz Cava estava tancada a l’espera de l’obertura del seu nou local. Aquesta discoteca va albergar actuacions d’aquest estil musical durant aquesta etapa de pausa, fins que la Nova Jazz Cava va ser operativa.
A la festa de celebració del vintè aniversari d’aquesta sala, l’any 1999, van assistir com a mestres de cerimònies personatges en voga de l’època com els còmics Eugenio i Jordi LP i el Màgic Andreu.
