Fa poc em vas comentar que tocar a Terrassa posava nerviós... Com van aquests dies previs al concert?
Doncs vivint la primera part de la gira, no sé quants concerts portem, 14 o 15... Tenim moltes ganes, sobretot perquè ja acumulem rodatge. Aquests concerts me’ls prenc com que és la manera de recollir el blat. Hi ha hagut un gran esforç per tirar endavant moltes coses, i ara ho hem de viure al màxim.
Què teniu preparat per a aquest diumenge?
L’espectacle “full” complet que estem fent aquesta temporada. Evidentment, hi ha algunes variacions, depenent d’allò on anem, per exemple, el Canet Rock mateix, hem de fer una reducció. Si hi ha algú que ja ha viscut algun concert nostre aquesta temporada, ho veurà, però amb unes cares de més il·lusió. Sempre tenim il·lusió, però, hòstia, Terrassa, què collons!
Com us esteu sentint a sobre de l’escenari després d’haver tornat i haver emprès aquesta nova gira?
Pot sonar mentida, però realment no esperàvem trobar-nos tan bé. Quan tens aquesta resposta del públic, tot va rodat. Ja tenim 10 anys, tenim la nostra generació. Abans vèiem que el públic era molt transversal, ara també, però hem tornat a veure una gran massa de joves que ens està descobrint o redescobrint. Hem viscut alguns dels millors concerts de la història aquestes setmanes, cosa que ens pensàvem que ja havíem tocat sostre d’alguna manera.
Us vau retrobar amb Guillem Boltó al Cabró Rock... Com va sorgir?
Un dia el vaig trucar i li vaig dir: “Escolta’m, el Cabró mola molt, et faria gràcia venir i cantes “Les teves pigues”?”. Va ser brutal. Va ser molt natural i molt guai per ell i per nosaltres.
Què recordes dels vostres primers concerts a Terrassa?
Sempre dic que el primer concert de la història va ser aquí, a la Factoria d’Arts, que ara és la Sala Rasa 64. Vam treure un parell de cançons al desembre del 2014 i al gener següent tot el disc, i vam assajar fins a l’11 d’abril, quan vam fer el primer concert. Jo estava supernerviós. Va ser al·lucinant, va venir gent coneguda d’altres bandes. L’experiència d’arribar allà i veure que estàs cantant cançons que has tret fa res, i la gent ja te les canta... És increïble. Aquell any també vam tocar al Jove, quan es feia dalt de Vallparadís. Quan toques a Terrassa, tot té una altra olor. Acabes afònic, però no pel concert, perquè quan acabes ve absolutament tothom.
Heu preparat alguna sorpresa?
Si és sorpresa, se sabrà al mateix concert... Però jo crec que alguna cosa sí que hi haurà.
Ets una persona que t’agrada sortir per Festa Major?
Per mi, la Festa Major de Terrassa sempre ha estat un “check” màxim. Sempre dic que em vaig fer músic gràcies a ella, quan amb 15 anys vaig anar a un concert de Jarabe de Palo que actuava a Doré i em va captivar. Vaig estar tot l’estiu treballant per a poder-me comprar una guitarra. La Festa Major sempre ha estat el màxim per mi: el Correfoc, el Raval Infernal... Sempre ho he viscut moltíssim. Aquests anys, amb Doctor Prats, costa perquè coincideix amb festivals com Canet Rock, que precisament aquest any toquem el dia d’abans. Hi ha moltes coses que no les puc viure com a mi m’agradaria, amb la meva filla de 5 anys, per exemple. Aquest any, com que toquem d’hora a Canet, potser puc arribar a veure La Fúmiga, que em faria gràcia.
