L’any 1920, en un petit “quarto de reixa” al carrer del Vall, va començar una història de “descans”, ofici i vocació que, més d’un segle després, continua viva. Allà, l’Antoni Martínez, avi de l’actual propietària, Núria Martínez, va posar la primera pedra de la Matalasseria Martínez, una empresa familiar que ha sobreviscut a canvis socials, urbans i tecnològics sense perdre l’essència.
Dos anys més tard, l’any 1922, el negoci es traslladava al carrer de la Rutlla, on encara avui manté la seva botiga històrica. Més tard, a principis dels noranta, s’obria un segon establiment a l’avinguda d’Abat Marcet, quan es van anunciar les obres del pàrquing de la Plaça Vella i van témer que tanquessin els carrers del Centre.
- Imatge del carrer de la Rutlla, l`any 1935. A la dreta, es pot observar el local de la Matalasseria Martínez
- FONS RAGÓN - ARXIU MUNICIPAL
En més d’un segle de vida, el relleu a la Matalasseria Martínez s’ha anat transmetent dins la mateixa família: d’Antoni Martínez a Miquel Martínez, fins a arribar avui a Núria Martínez. Una cadena construïda a partir d’un ofici artesanal que avui sembla gairebé inimaginable. “Inicialment, el meu avi feia els matalassos als terrats de les cases particulars. Picar la llana, omplir-los i cosir-los. Tot es feia a l’exterior”, explica l’actual propietària. Amb el pas del temps, es va crear un taller propi per professionalitzar el procés, adaptant-se als pisos i mantenint dos valors clau: l’honestedat i la confiança.
- Antoni Martínez Salas, picant la llana d`uns dels matalassos que va fabricar
Aquest esperit d’honestedat i tracte proper s’ha convertit en el segell de la casa. En un sector cada vegada més dominat per grans cadenes i venda en línia, la Matalasseria Martínez aposta pel servei personalitzat. “No fem recomanacions per modes, sinó pel que el client necessita per a la seva salut”, defensa la Núria. “És cert que hi ha molta venda en línia, però el matalàs és una de les coses que s’han de provar”, diu.
Durant la pandèmia, època en què la botiga va tancar durant tres mesos, “la societat va prendre consciència de la importància del descans”, subratlla la propietària. Quan van tornar a obrir, “la gent no viatjava i comprava coses de la llar”. Per tant, no es van veure gaire perjudicats per la covid, a diferència del que va passar en altres sectors.
El futur, però, té un punt agredolç. Amb pràcticament 106 anys d’història, la botiga continua caminant sense relleu generacional, però amb una identitat clara. La Núria afronta aquesta situació sense dramatismes, centrada en “continuar treballant” i mantenir viu aquest ofici. Perquè el futur és incert, però el llegat ja és inqüestionable.
- Façana de la Matalasseria Martínez als anys seixanta
