“Els meus fills diuen que a la família només ens falta això, el pare, gegantó i la mare, capgròs”, riu l’Antònia. La cultura popular terrassenca sempre ha estat molt present a casa seva. El seu difunt marit, l’Antoni Messeguer, compta ja amb un reconeixement molt especial pel seu lligam a la cultura egarenca: un gegant amb la seva figura. Per ella, el Capgròs de 2025 podria ser una gran oportunitat per premiar el que defineix com “la col·laboració i el bon rotllo” que des de sempre ha volgut aportar a la ciutat.
Fa 43 anys, el 1982, l’Antònia va ingressar al Drac de Terrassa, més tard, va fer el mateix als Geganters. Des de llavors, la seva implicació en la cultura popular de la ciutat ha estat del tot completa: “A Carnestoltes ens disfressem, el Dimecres de Cendra, fem sardines i cada any, des de fa quatre dècades, vestim els Gegants per Festa Major”, explica. Tot i la seva perenne participació en les celebracions de la ciutat, la senyora Ferrer mai hauria pensat que podria ser premiada amb el Capgròs: “amb els terrassencs que som, no penses pas que pots ser-ho tu”.
La seva capdidatura es presenta com una de les clares favorites i és que, tal com explica l’Antònia, és molta la gent que, amb els anys, ha anat coneixent i que tan bon punt se n’han assabentat, li han dit: “et votaré” o “segur que te l’emportes”. Tot i saber que “la gent sempre diu la seva”, la fa feliç veure com molts s’estan contents per ella.
Una de les grans motivacions i pel que més il·lusió li faria ser reconeguda amb el Capgròs d’enguany, és la seva neta de 12 anys. “Àvia em quedaré jo el Capgròs”, li diu. La nena, explica l’Antònia, sempre ha gaudit molt de les passejades del gegantó de qui fou el seu avi.
