La Generalitat ha fet un pas més per impulsar l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura pensada per connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona, i que també ha de tenir un impacte directe al Vallès.Aquests estudis parteixen de la planificació aprovada el 2010 i s’espera que estiguin enllestits en aproximadament un any i mig. El nou corredor ferroviari interior tindria una longitud d’uns 254 quilòmetres i passaria per municipis com Cervera, Igualada o Martorell, amb l’objectiu de trencar l’actual estructura radial de la xarxa ferroviària catalana, molt centrada en Barcelona.
Un dels punts clau del projecte és precisament el seu pas pel Vallès. Els nous estudis hauran d’analitzar el traçat en aquesta comarca per evitar colls d’ampolla en punts sensibles de la xarxa. El Govern també vol que aquesta infraestructura serveixi com a alternativa al túnel de Rubí, especialment per al transport de mercaderies, per evitar situacions de bloqueig en cas d’incidències.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, defensa el projecte com una infraestructura estratègica per al futur de la mobilitat ferroviària a Catalunya. Segons explica, l’objectiu és “replicar el que va significar l’eix transversal en l’àmbit viari, però en l’àmbit ferroviari”. Paneque també afirma que, si aquesta infraestructura s’hagués executat fa dues dècades, avui la xarxa ferroviària catalana no patiria tants problemes de saturació.
El projecte es planteja com una infraestructura mixta per a passatgers i mercaderies. Els de passatgers podrien circular a velocitats de fins a 250 quilòmetres per hora, mentre que els de mercaderies ho farien a uns 140 km/h, amb apartadors específics per facilitar les operacions logístiques.
La Generalitat preveu desplegar l’ETF en dues fases: una primera entre Lleida i Martorell, i una segona que prolongaria el traçat fins a Girona, amb final a l’entorn de l’aeroport gironí. Si es compleixen els terminis previstos, els projectes constructius es podrien redactar entre el 2028 i el 2029, amb l’horitzó de licitar les obres cap al 2030.Per al Vallès, la infraestructura es planteja com una peça clau per descongestionar el trànsit ferroviari actual i reforçar el paper de la comarca com a nus logístic i de mobilitat dins de la xarxa ferroviària catalana.
