L’Ajuntament de Terrassa ha fet un pas més per preservar la memòria històrica de la ciutat amb la tramitació inicial del Pla especial urbanístic de protecció patrimonial de l’antiga fàbrica Peinaje de Fibras Artificiales, coneguda popularment com a Pefasa. L’edifici, obra de l’arquitecte Frederic Vinyals i construït entre 1946 i 1952, se situa a l’illa entre els carrers de Martí Díez, Galileu i Arquimedes.
La nova normativa, que es troba en exposició pública, estableix la conservació íntegra de la part més antiga del complex industrial, corresponent a les quatre primeres crugies que fan cantonada amb el carrer de Galileu, mentre que la resta de la parcel·la es podrà transformar per acollir nous usos residencials. Segons recull el document tècnic del projecte, “la voluntat de conservació d’edificis industrials com és aquest prové més de l’ànim de posar en relleu la història de la ciutat que no pas del manteniment d’una arquitectura amb una qualitat excepcional”.
Blindatge de les voltes i l’estructura
La secció que se salva de l’enderroc gaudirà de la categoria de Bé amb Protecció Urbanística. Aquesta mesura obliga a mantenir intactes els 681 metres quadrats de superfície que es troba en bon estat de conservació i, per tant, és la més representativa de la nau original.
El pla exigeix la preservació de la volumetria, les façanes de maó massís, l’estructura interior sostinguda per pilars i les característiques voltes catalanes de rajols ceràmics. Així mateix, es protegiran les imponents encavallades metàl·liques de tipus Howe que suporten la coberta a dues aigües, amb teula àrab.
Caldrà mantenir els materials i els colors originals en qualsevol intervenció i no s’hi podran construir altells per tal de preservar l’espai diàfan de la nau. A la coberta només s’hi podrà intervenir per instal·lar-hi plaques solars o per millorar-ne l’aïllament, tot reutilitzant les teules originals i sense alterar el volum de la nau.
Pel que fa a la resta de l’immoble, que ha patit múltiples modificacions al llarg de les dècades per acollir negocis diversos, s’hi preveu un nivell de protecció merament documental que en permetrà l’enderroc per donar pas a noves construccions. Tot i això, el disseny de nous blocs d’habitatges haurà de dialogar harmònicament amb el patrimoni conservat. La normativa imposa que la nova edificació mantingui la continuïtat de les cornises inferior i superior de la nau històrica i reprodueixi el ritme compositiu de les crugies originals mitjançant franges de maó vist.
Els nous volums podran créixer fins a quatre plantes d’alçada al carrer de Martí Díez, sempre que el darrer pis quedi reculat per no alterar la percepció visual de l’alineació històrica des de la via pública. El sostre màxim edificable de la nova construcció supera lleugerament els 3.300 metres quadrats.
Habitatges plurifamiliars i serveis
La regeneració de l’illa prioritzarà els habitatges plurifamiliars, si bé permetrà petits comerços, despatxos, centres educatius i fins i tot l’ús d’hotel a la planta baixa i a l’edifici protegit. En canvi, s’hi prohibeixen expressament les estacions de servei. Finalment, per preservar l’estètica patrimonial, serà obligatori soterrar tot el cablejat i els rètols publicitaris s’hauran d’integrar harmònicament dins les obertures de la façana, que no podran superar els 40 centímetres d’alçada.
Vil·la Maria, un exemple de casa d’estiueig
També s’ha redactat un pla especial per salvaguardar la Vil·la Maria, una casa d’estiueig de mitjan segle XX a la carretera de Matadepera. La propietat vol reformar l’interior d’aquest edifici protegit. El document dicta una protecció parcial de la volumetria, la coberta i la façana oest. Així mateix, caldrà conservar el plafó amb el text “Villa Maria”, les bigues de fusta de la teulada i els ampits de les finestres amb rajoles blaves. A l’interior, es mantindrà intacta l’estructura de l’escala. Per fer possible la creació de volums adossats d’una planta o l’edificació d’un nou bloc aïllat, s’autoritza incrementar l’ocupació de la parcel·la fins al 30%. Però s’haurà de respectar els gàlibs màxims fixats per no eclipsar l’habitatge catalogat.

- Vil·la Maria, a la carretera de Matadepera
- Alberto Tallón