L’entitat Prou Barreres ha manifestat en un comunicat el seu desacord amb la decisió de l’Ajuntament de denegar la construcció d’una rampa d’obra en un immoble de la ciutat. Segons l’associació, el consistori ha rebutjat la instal·lació d’aquest element al·legant que “ocuparia espai públic i no quedaria justificada urbanísticament”.
Com a alternativa, l’administració proposa instal·lar una plataforma elevadora exterior. Tanmateix, l’associació assenyala que aquesta opció també ocupa via pública i presenta inconvenients com el risc d’avaries per la meteorologia, el vandalisme i un elevat cost de manteniment. Per a l’entitat, aquests mecanismes poden obligar l’usuari a dependre de terceres persones, fet que vulneraria el principi d’accessibilitat universal. El cas afecta una comunitat de deu veïns, majoritàriament jubilats.
Actualment, l’entrada a l’edifici disposa d’una rampa amb un pendent excessiu que finalitza en un graó. Segons Prou Barreres, aquesta configuració representa un obstacle insuperable per a la gent gran o amb discapacitat, situació que obliga alguns residents a utilitzar la rampa del garatge per entrar i sortir del bloc, amb el risc que comporta la convivència amb els vehicles.
La plataforma denuncia que la no autorització administrativa ha impedit a la comunitat concórrer a tres convocatòries de subvencions per a la millora de l’accessibilitat. En aquest sentit, els veïns consideren que les ajudes disponibles són “insuficients” per cobrir el cost d’una plataforma elevadora, una solució que qualifiquen d’inassumible per a una comunitat de pocs propietaris i ingressos baixos.
L’entitat remarca la “paradoxa” que al seu parer suposa que a la mateixa seu de l’Ajuntament de Terrassa existeixi “una solució d’accés molt similar a la que es vol instal·lar en aquesta comunitat” i que, segons l’estudi de viabilitat, “no perjudica a tercers”.
L’accessibilitat com a obligació
Prou Barreres afegeix que l’accés a l’habitatge en condicions d’autonomia no és una concessió “ni un element de discurs institucional”, sinó un “dret reconegut per la Organització de les Nacions Unides”. L’entitat insta, doncs, el consistori a revisar els “criteris urbanístics per prioritzar les solucions d’accessibilitat” permanent i senzilla davant de mecanismes complexos que no garanteixen la mobilitat total dels ciutadans a llarg termini.
L'Ajuntament defensa el compliment de la normativa
L'Ajuntament ha expressat al respecte que la negativa a permetre-hi una rampa exterior es basa estrictament en el compliment de la normativa vigent. El consistori argumenta que tant la legislació estatal d'accessibilitat com la Llei d'urbanisme de Catalunya obliguen a resoldre els desnivells preferentment dins de l'àmbit privat, i només permeten ocupar la via pública de manera excepcional quan no hi ha cap altra opció tècnica o econòmica viable.
En aquest sentit, els tècnics municipals assenyalen que l'estudi de la comunitat de propietaris apostava per envair la vorera sense justificar prou la impossibilitat d'actuar dins de la seva parcel·la. A més, adverteixen que la rampa projectada alteraria l'itinerari de vianants, ja que faria incomplir l'amplada mínima de pas d'1,80 metres o obligaria a eixamplar la vorera a costa de suprimir places d'estacionament en un carrer que ja en pateix un dèficit important. Davant d'això, l'administració local reitera que existeixen alternatives plenament viables que no afecten l'espai públic, com ara instal·lar una plataforma elevadora vertical o inclinada a l'interior de l'immoble.
Per tot plegat, el consistori remarca que el rebuig a la proposta "no respon a un criteri discrecional de l'Ajuntament, sinó a l'aplicació directa de la normativa", i assegura que des de l'inici manté la voluntat de trobar-hi una sortida i espera una resposta formal dels veïns per poder desencallar la millora de l'accessibilitat de la finca.
