La proposta estrella de l’equip de govern (Tot per Terrassa i Junts) per impulsar un Pacte de Seguretat Pública i Convivència ha tirat endavant aquest dimarts al ple sobre l’estat de la ciutat, tot i no comptar amb una gran majoria. L’acord ha prosperat gràcies a l’abstenció de PSC i ERC, que han optat per no bloquejar una iniciativa estratègica, i al vot favorable del PP, en una sessió marcada pel pes de l’aritmètica. Vox hi ha votat en contra.
Aquest pacte, que Ballart volia que fos ampli, estableix la creació d’un espai estable de coordinació que integrarà no només les forces policials, sinó també agents socials i entitats. L’objectiu és abordar la seguretat de manera que sumi prevenció, acció policial i iniciatives comunitàries per millorar la convivència als barris.
Durant la seva intervenció inicial, l’alcalde Jordi Ballart ha defensat la necessitat d’aquest acord, assenyalant que malgrat la reducció delictiva del 17,2% respecte al 2024, “hi ha col·lectius que no detecten aquesta millora” i cal combatre “les estratègies que busquen intoxicar el debat ciutadà a partir de l’exageració”. Per a Ballart, el pacte ha de servir per “apropar percepcions i realitat estadística” i garantir un model estable a llarg termini. Ha recordat que ja han mantingut contactes amb la conselleria d’Interior.
Ballart ha destacat els objectius d’ampliar la plantilla de la Policia Municipal fins a 327 agents abans de 2030 i reclamar entre 275 i 300 mossos per a la ciutat. Uns 600 agents entre els dos cossos policials. També ha parlat de reforçar la lluita contra les ocupacions delinqüencials, desplegar més videocàmeres, millorar la il·luminació, impulsar l’oficina conjunta amb els Mossos i revisar els criteris d’empadronament per establir, durant el primer semestre de 2026, un marc municipal.
Ballart ha reivindicat el “bon moment” de Terrassa, basant-se en el Baròmetre d’Opinió Pública, que dona una nota de 7,36 a la satisfacció de viure-hi, tot i reconèixer reptes com l’habitatge. Tanmateix, la lectura optimista del govern ha xocat amb l’oposició. L’equip de govern arribava al ple amb una extensa bateria de 16 acords que buscaven, principalment, instar Generalitat i Estat a millorar el finançament i les infraestructures. No obstant, la solitud del govern s'ha fet evident a l’hora de la votació. De tot el document presentat per TxT i Junts, l’oposició només ha permès l’aprovació del Pacte de Seguretat. La resta de reivindicacions, que incloïen demandes sobre el traspàs de Rodalies i l’estació Terrassa Oest, la ronda Nord, la comissió bilateral amb la Generalitat o la millora del finançament (PIE), han quedat sobre la taula.
El regidor socialista Adrián Sánchez ha qualificat la proposta de “poc ambiciosa tenint en compte els reptes majúsculs: el ple ha de tenir una mirada llarga, i respondre cap a on va Terrassa”. Tot i oferir col·laboració plena per aconseguir els compromisos pendents amb la Generalitat i millor finançament estatal, Sánchez ha subratllat que “no val centrifugar les causes, els problemes de la ciutat en totes les administracions “. A més, hi ha hagut una enganxada amb el tinent d’alcalde Xavier Cardona sobre la participació a l’Arc Metropolità.
El portaveu d’ERC, Pep Forn, s'ha expressat en un sentit similar: “n’esperàvem més”, ha dit. Forn ha afegit que “celebrar que creixem en població sense governar aquest creixement, ni assegurar equipaments, serveis i oportunitats, és irresponsable”.
Marta Giménez (PP), l’única que no ha presentat proposta, ha suspès la gestió del govern, ha reivindicat el paper de les entitats al ple i ha demanat, sense èxit, que s’optés per incloure els portaveus a la comissió bilateral amb la Generalitat.
El PSC i la desigualtat als barris
La proposta del PSC, aprovada amb el suport d’ERC i el vot favorable del govern en els punts que han prosperat, preveu la creació d’un Índex de Vulnerabilitat. Aquest indicador, que recollirà dades de renda, ocupació i estat de l’espai públic, s’haurà de presentar el març de 2026 i servirà com a eina de diagnosi i intervenció als barris. També s’hi inclou l’obligació de publicar anualment un Informe d’Equilibri Territorial per comprovar si el pressupost es destina realment als barris amb més necessitats. “Hem d’evitar un creixement a dues velocitats”, ha defensat Adrián Sánchez.
ERC: pla urbanístic i habitatge
Alguns punts d’ERC que han prosperat amb el suport del PSC i parcial del govern han estat evitar l’especulació en l’habitatge i iniciar la revisió del POUM abans del 2027. No han tirat endavant el pla de reindustrialització 5.0 ni el d’estabilitat financera que proposaven.
Alícia Tomás (Vox), tota l’estona en català, ha titllat de “partidista” el vot dels grups. La proposta de l’extrema dreta, tombada, demanava una ciutat “més segura i habitable”. En una de les intervencions, el tinent d’alcalde Xavier Cardona, ha advertit que alguns discursos “simplifiquen problemes complexos i creen una imatge descontextualitzada”.
