Terrassa es troba en un moment decisiu. Davant l’accelerada pressió demogràfica, el perill del col·lapse dels serveis i la crisi climàtica, les set intervencions d’associacions veïnals i entitats que han participat al debat sobre l’estat de la ciutat han posat el focus en una eina cabdal: la necessitat urgent de revisar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), una demanda que ha esta referencada al ple amb una proposta de l'oposició.
La crítica principal de les entitats s'ha centrat centra en el POUM vigent, aprovat el 2003, un instrument que es considera nascut en un context molt diferent de l’actual. Òscar Galeote de l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) ha subratllat que "ha estat útil durant anys, però va néixer en un moment molt diferent a l'actual. Continuar prenent decisions amb un marc desfasat ens condemna a actuar tard, a actuar malament i sempre de manera reactiva". Galeote ha afegit que "la gestió ordinària i l’asfalt no és un model de ciutat, és manteniment i conservació" i ha exigit que s'incorpori la lògica de l'urbanisme de transició ecològica, ja que "en plena emergència climàtica" no es pot continuar tractant les rieres com a zones residuals. Segons Galeote, "s’han perdut 8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation per posar-les al dia".
En l'àmbit de serveis, Josep Antoni Sánchez, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) ha ofert dades contundents sobre la saturació dels serveis, afirmant que "l'atenció sanitària és insuficient i no pot atendre amb suficient qualitat els ciutadans. Per exemple, el CAP Rambla està saturat, CAP Nord està col·lapsat, atenent a 47.000 persones quan està concebut per atendre a 23.000", ha estimat. "Si ara ja falten equipaments, serveis i espais públics dignes, com ho farem quan siguem molts més amb els pisos de l'AEG? Cal pensar una ciutat amb escoles, residències de gent gran, equipaments esportius i serveis a l’abast de tothom, perquè ja anem tard", ha reblat.
Sánchez també ha assenyalat que la mobilitat actual està pensada per al segle passat, "quan tothom pensava que el normal era desplaçar-se amb cotxe," demanant un canvi de rumb. "El transport públic ha de respondre a les necessitats reals d’avui. Calen autobusos que arribin als polígons i barris nous, horaris adaptats als torns laborals, i connexions eficients amb serveis com l’Hospital. A més, s’ha de potenciar l’ús de la bicicleta amb carrils i aparcaments segurs", ha expressat.
A nivell d’infraestructures, Xavier Massallé, representant de l'Associació de Veïns de Ca n'Aurell, ha posat el focus en la necessitat de repensar la mobilitat a la ciutat. Ha remarcat la funció clau de les rondes com a eixos de cohesió territorial que permeten canalitzar el trànsit sense afectar els barris, a més de contribuir a una millor percepció de l’estructura urbana. Tot i això, ha lamentat les mancances del sistema actual, marcat per talls i colls d’ampolla, i ha criticat la falta d’actuacions municipals malgrat les directrius del POUM. Massallé ha reconegut la importància d’invertir en manteniment urbà, però ha alertat que calen solucions estructurals: "Ca n’Aurell està passant d’un barri de cases a un amb blocs de pisos, i les infraestructures no estan preparades per assumir aquest creixement".
Jesús Zurita, de l'Associació de Veïns La Cogullada, ha reclamat igualtat i la solució al projecte de la Riera del Palau: "Som conscients que a Terrassa hi ha barris de primera, de segona i de tercera. Nosaltres, dintre d'aquests, som sempre dels últims... Que es prioritzi el cobriment de la riera, convertint-la en una rambla amable per donar vida i recosir el barri en un de sou".
Sobre la rotonda de la Rambleta del Pare Alegre, Zurita ha denunciat que "és inadmissible que es vulgui imposar una rotonda que portarà més trànsit a carrers que no estan preparats per assumir-lo. L’avinguda Joaquín de Sagrera no és cap gran via: és una cicatriu que divideix el barri i que una reforma mal plantejada pot agreujar". Per això, ha proposat que es considerin altres solucions com implementar una sortida de l'autopista a l'altura de Can Boada.
"No acceptarem que, per alleugerir altres barris, es carregui el nostre. Paguem els mateixos impostos i mereixem els mateixos drets", ha afegit.
A més, Elena Jaime, del Casal de la Dona, ha introduït l'exigència d'una mirada feminista a l'urbanisme, argumentant que el nou POUM ha de tenir perspectiva de gènere i apostar per l'accessibilitat: "per posar la vida al centre".
L’Associació de Veïns d’Ègara i la plataforma ciutadana Repensem la Ciutat, mitjançant el seu representant Emili Díaz, han reclamat l’elaboració d’un pla director que abordi tant la problemàtica de la sequera com el risc d’inundacions.
Col·laboració publico-privada
En el vessant econòmic, Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, ha remarcat el paper clau de la iniciativa privada com a motor generador de riquesa, imprescindible per poder atendre les necessitats socials. També ha posat en valor els passos endavant en col·laboració público-privada per fomentar l’emprenedoria, citant projectes com l’Urban Lab, i ha instat a aprofitar millor els fons europeus i avançar en la digitalització. A més, ha reclamat una comunicació més directa entre administració i agents econòmics, transparència en el procés de cessió de la planta d’Abrera a Aigües Ter Llobregat (ATL), l’impuls als polígons industrials com Els Bellots II i Can Guitard, i l’execució de la B-40.
