Com vau rebre l’encàrrec de transformar un edifici tan emblemàtic com l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT)?
Tot va arrencar fa 4 o 5 anys amb la comissió de transició energètica de Mútua liderada per Josep Rull. Tenien uns consums molt elevats perquè l’hospital és un edifici gran que funciona les 24 hores. Com que no tenien espai a la coberta, ells mateixos van pensar en les façanes, i vam buscar com integrar-hi els prop de 1.190 panells fotovoltaics aprofitant la gran superfície orientada a sud, est i oest. Vam anar donant-hi forma i fa 18 mesos va començar l’obra.
Quin ha estat el principal repte a l’hora de dissenyar i construir la nova façana?
Quan ens ho van encarregar, semblava que el repte fos només estètic, per l’impacte d’aquesta nova pell a l’“skyline” de la ciutat. Però la veritable complexitat era com ho construíem. El primer projecte no era viable perquè no podíem muntar els sistemes d’elevació de materials. Vam haver de trobar un equilibri exacte entre l’arquitectura i la construcció per fer-ho possible sense aturar l’hospital ni tallar carrers. Això és el que va aportar el nivell d’exigència.
I com heu minimitzat les molèsties als pacients?
Vam buscar un sistema modulat i prefabricat, que fos manipulable amb una grua petita i bastides per no impactar a la via pública. Des de fora, trèiem la pedra original sense afectar l’activitat interior i hi penjàvem l’aïllament i els nous panells molt ràpidament. L’objectiu era que cap planta estigués gaires dies desprotegida per evitar un alt desconfort a pacients i personal mèdic, sobretot en ple gener.
Quins materials conformen aquesta nova pell i per què els vau triar?
Llana de roca d’alta densitat com a aïllament, una estructura d’alumini per als panells fotovoltaics a sud, est i oest, i cintes que garanteixen l’estanquitat i hermètica a la transmitència de la plenitud del vent. A la façana nord hi va xapa miniona d’alumini lacat. Són elements atemporals, de poc manteniment i en sec. Com que necessitàvem sistemes lleugers, vam retirar 260 tones de pedra de l’edifici per alliberar càrrega de cara a la possible instal·lació de maquinària futura.
- L’arquitecte terrassenc Pau Duran, de Darq Arquitectura
Què fa especials aquests panells fotovoltaics?
El repte estètic era integrar el sistema tecnològic sense les cobertes convencionals, que poden ser bastant horroroses. Vam investigar fabricants i ens vam quedar amb Onyx, que té un panell patentat amb doble vidre, similar al mur cortina típic d’una oficina o un hospital. A l’interior hi col·loquen el panell fotovoltaic, fet que ens donava marge estètic perquè no semblés una façana fotovoltaica estàndard, sinó un element totalment integrat.
L’estalvi energètic també prové del nou aïllament de la façana, oi? Exacte. La gent es queda amb l’eslògan de la fotovoltaica perquè produïm energia, però hem aconseguit la sensibilitat d’integrar-la. L’aïllament i l’estanquitat canvien el comportament tèrmic com un mitjó. Un dia de calor com avui, la temperatura interior és molt diferent de la de fa un any. Ara no només produïm energia, sinó que en necessitem menys: a l’edifici li cal generar menys fred i calor, i ha guanyat en confort.
L’ampliació de l’edifici històric va ser obra del teu pare. Ha suposat una pressió extra per a tu?
Il·lusió i pressió. El pare va fer l’ampliació de l’edifici històric i la de l’annex de la torre i, tot i que fa 18 anys que lidero el despatx, culminar-ho ara amb aquesta nova envolupant em feia por i ganes, perquè ho podia haver espatllat. Segurament em feia més por fallar-li a ell que a la resta, n’està molt content.
Hi ha hagut canvis d’última hora o imprevistos?
El projecte no ha canviat substancialment. Només vam fer petites modificacions tècniques amb les constructores per agilitzar l’execució. Tota la feina logística l’hem distribuït en dos arquitectes, jo i la Berta Masnou, la cap de projectes, implicada les 24 hores i amb els arquitectes tècnics Marc Barjola i Clàudia Vargas.
Vosaltres esteu satisfets?
Sí, hem buscat la sobrietat per trobar la mesura justa d’innovació que envelleixi amb dignitat i no passi de moda en dos o tres anys. L’ampliació històrica del costat fa 40 anys que es va fer amb materials similars, com l’alumini i el vidre, i sembla que en tingui 10 o 15. Espero que sigui similar.
Amb aquest repte superat, en què treballeu a l’estudi?
Som 40 professionals i gestionem uns 80 projectes simultanis. Fem des de transformació urbanística a les Fonts fins a un complex comercial i corporatiu a Sant Cugat o blocs residencials. L’objectiu és el mateix: incorporar l’eficiència a les necessitats de cada projecte, integrant arquitectes, enginyers i aparelladors amb mirada transversal.
