Aquest dilluns han començat els tràmits presencials per al procés extraordinari de regularització de persones migrades, una mesura llargament esperada que ha portat nombroses persones a les oficines d'atenció ciutadana. A Terrassa, però, la jornada ha transcorregut amb fluïdesa i sense cues, malgrat alguns dubtes i la necessitat de complir tots els requisits exigits per l'administració. Per gestionar la demanda, l’Ajuntament ha posat en marxa un dispositiu descentralitzat que estarà actiu fins al 25 de juny i que té capacitat per atendre fins a 9.000 persones. La previsió supera àmpliament els 5.000 beneficiaris estimats a la ciutat, d’acord amb els càlculs que fa el Ministeri. A tot Catalunya, la mesura ha d’arribar a unes 150.000 persones.
A peu de carrer, entre els sol·licitants amb cita prèvia, hi havia en Nico, d'origen veneçolà, que hi ha anat acompanyat de la seva filla perquè l'ajudi amb la paperassa, i en Youssef, nom fictici per preservar-ne la identitat, un noi jove d'origen magrebí. Ha estat aquest últim qui ens ha explicat que va tenir coneixement del procés de regularització a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Des de primera hora, en Youssef s'ha adreçat a l'oficina de la plaça Didó amb el doble objectiu de demanar el padró i informar-se sobre com obtenir el certificat de vulnerabilitat, un dels documents clau per avançar en la sol·licitud que genera molta angoixa.
Qui coneix bé el pes de la burocràcia és la Saray Roble, una veneçolana de 27 anys que va arribar a l’Estat el maig passat i que, dins el seu periple, va fer estada a Terrassa. Tot i que, després de quatre mesos d’espera per aconseguir una cita per a la sol·licitud d’asil, ja té permís de treball des del març i només està pendent del NIE físic, veu en el pla "una drecera necessària” per a qui encara està atrapat en les esperes administratives i ho considera “una molt bona oportunitat per als migrants que són aquí i no poden treballar".
"Un pas que fa justícia"
Per entendre l'abast legal i qui pot acollir-se a aquest tràmit, hem parlat amb Joan Tamayo, advocat i membre de l'Observatori dels Drets Socials de Terrassa. Des de l'Espai Humana, el despatx vinculat a l'entitat, Tamayo ha valorat la mesura de manera molt positiva i assegura que "és un pas que fa justícia perquè ajudarà moltíssima gent que està en una situació irregular".
L'advocat ha recordat l'extrema vulnerabilitat d'aquestes persones, que sovint pateixen la impossibilitat de signar un contracte de treball i viuen en una precarietat i amenaça constants. Segons remarca l'expert, aquest procés posarà fi a aquesta situació per a moltes persones que ja estan instal·lades i lluitant per tirar endavant. "Fa justícia perquè regularitza gent que té ganes d'arrelar aquí i de tenir una feina legal", afegeix. Com a exemple, cita el cas d'un jove senegalès a qui el seu cap ja li ha proposat formalitzar un contracte de manera imminent gràcies a aquest procés.
L'obstacle dels documents d'última hora i el risc de col·lapse
Tot i celebrar l'arribada de la regularització, l'advocat es mostra molt crític amb el fet que l'Estat hagi improvisat a última hora i exigeixi nova documentació que no constava en els esborranys inicials de la llei. El principal maldecap per als sol·licitants és precisament l'informe de vulnerabilitat. Aquest document no l'haurà de presentar tothom, perquè els nuclis familiars estables en queden exempts, però sí que serà obligatori per a la gran majoria de persones que viuen soles.
Tot i que el document dissenyat pel govern és senzill i pràcticament només requereix marcar unes caselles, "l'ha de segellar i signar un servei social d'un ajuntament", adverteix l'advocat. Com que les entitats del tercer sector tenen un marge d'acció limitat per qüestions de recursos, Tamayo avisa que tot el pes recaurà sobre l'administració local, amb qui el govern central no s'havia coordinat prèviament. Tamayo explica que divendres passat ja va parlar amb els serveis socials de l'Ajuntament per avaluar la situació, els quals actualment corren contra rellotge per acabar d'establir un dispositiu "que sigui àgil i adequat" per no provocar retards i acumular cues.
Pel que fa als antecedents penals, Tamayo ho considera un tràmit previsible "que ja sabíem i que la majoria pot resoldre als consolats", tot i que reconeix que pot comportar algun problema segons el país d'origen. Per a l'advocat de l'Observatori dels Drets Socials, "el problema d'aquestes coses sempre és la burocràcia i la manca de recursos de l'administració, esperem que funcioni i les oficines que han habilitat Correus i altres puguin ser àgils", conclou.
Un operatiu municipal preparat i itinerant
Per fer front a un possible allau de peticions, l’Ajuntament ha dimensionat el servei per sobre de les previsions i no descarta reforçar-lo si cal. La regidora de Ciutadania i Migracions, Lluïsa Melgares, assegura que “de moment a la ciutat està anant molt bé” i destaca que la mesura “ordena la realitat social existent i facilita la integració de persones que ja viuen amb nosaltres”. Tot i que assegura que estan preparats per gestionar els informes de vulnerabilitat, Melgares admet un altre neguit: “A mi em preocupa més el tema dels antecedents penals, perquè qui ha viscut els últims cinc anys a un altre país els ha de demanar allà”.
L'atenció es durà a terme majoritàriament sense cita prèvia per tal de facilitar l’accés directe des dels diferents districtes, tot i que el consistori preveu oferir un tracte personalitzat i derivacions a serveis especialitzats per a aquells casos que presentin una major complexitat o situacions de vulnerabilitat.
Pel que fa al calendari previst per a aquest mes d’abril, el cicle de sessions informatives es va iniciar el passat dijous 16 al Centre Cívic Avel·lí Estrenjer i continuarà aquest dimecres 22 a la Biblioteca Central de Terrassa, de 18 a 20 hores, i el dijous 23 al Centre Cívic Montserrat Roig, en franges de 12 a 14 hores i de 16 a 18 hores. La programació informativa del mes es tancarà el dijous 30 al Centre Cívic Alcalde Morera, mantenint el mateix doble horari de matí i tarda.
D’altra banda, els punts de suport per a una atenció individualitzada s’activen precisament avui, dilluns 20 d’abril, de 15 a 18 hores, i demà dimarts 21, de 10 a 14 hores, al Centre Cívic Montserrat Roig. El servei es traslladarà la setmana següent al Centre Cívic Alcalde Morera, on s’atendrà la ciutadania el dilluns 27 d’abril, de 15 a 18 hores, i el dimarts 28, de 10 a 14 hores. Aquesta planificació itinerant permet que el suport tècnic arribi de manera directa als diversos districtes de la ciutat durant tot el període de regularització.
El certificat que desborda les entitats
Malgrat que les cues no s’han vist encara a Terrassa, la inclusió a última hora de l’informe de vulnerabilitat ha generat un cert “pànic” que s’ha traduït en massificació des de les quatre de la matinada davant d’algunes oficines on es pot fer la gestió i d’entitats col·laboradores a Barcelona. El document ha desbordat organitzacions com la Fundació Ibn Battuta, de Ciutat Vella, que ha atès alguns veïns de Terrassa i que en conjunt ha donat 8.000 cites. El president, Mohammed Chaib, alerta que fan una feina “totalment gratuïta i sense finançament”, fet que els obliga a aturar altres projectes. Chaib explica que la gent té por que “si no ho porta aviat, no podrà tenir l'expedient”. L’entitat també reconeix que no esperava un paper tan determinant en un sistema que ha superat les previsions.
