Aquest dilluns han començat els tràmits presencials per al procés extraordinari de regularització de persones migrades, una mesura llargament esperada que ha portat nombroses persones a les oficines d'atenció ciutadana. A Terrassa, però, la jornada ha transcorregut amb fluïdesa i sense cues, malgrat alguns dubtes i la necessitat de complir tots els requisits exigits per l'administració.
A peu de carrer, entre els sol·licitants amb cita prèvia, hi havia en Nico, d'origen veneçolà, que hi ha anat acompanyat de la seva filla perquè l'ajudi amb la paperassa, i en Youssef, nom fictici per preservar-ne la identitat, un noi jove d'origen magrebí. Ha estat aquest últim qui ens ha explicat que va tenir coneixement del procés de regularització a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Des de primera hora, en Youssef s'ha adreçat a l'oficina de la plaça Didó amb el doble objectiu de demanar el padró i informar-se sobre com obtenir el certificat de vulnerabilitat, un dels documents clau per avançar en la sol·licitud. S'estima que en tot l'Estat es poden arribar a beneficiar mig milió de persones i, a Catalunya, unes 150.000.
"Un pas que fa justícia"
Per entendre l'abast legal i qui pot acollir-se a aquest tràmit, hem parlat amb Joan Tamayo, advocat i membre de l'Observatori dels Drets Socials de Terrassa. Des de l'Espai Humana, el despatx vinculat a l'entitat, Tamayo ha valorat la mesura de manera molt positiva i assegura que "és un pas que fa justícia perquè ajudarà moltíssima gent que està en una situació irregular".
L'advocat ha recordat l'extrema vulnerabilitat d'aquestes persones, que sovint pateixen la impossibilitat de signar un contracte de treball i viuen en una precarietat i amenaça constants. Segons remarca l'expert, aquest procés posarà fi a aquesta situació per a moltes persones que ja estan instal·lades i lluitant per tirar endavant. "Fa justícia perquè regularitza gent que té ganes d'arrelar aquí i de tenir una feina legal", afegeix. Com a exemple, cita el cas d'un jove senegalès a qui el seu cap ja li ha proposat formalitzar un contracte de manera imminent gràcies a aquest procés.
L'obstacle dels documents d'última hora i el risc de col·lapse
Tot i celebrar l'arribada de la regularització, l'advocat es mostra molt crític amb el fet que l'Estat hagi improvisat a última hora i exigeixi nova documentació que no constava en els esborranys inicials de la llei. El principal maldecap per als sol·licitants és precisament l'informe de vulnerabilitat. Aquest document no l'haurà de presentar tothom, perquè els nuclis familiars estables en queden exempts, però sí que serà obligatori per a la gran majoria de persones que viuen soles.
Tot i que el document dissenyat pel govern és senzill i pràcticament només requereix marcar unes caselles, "l'ha de segellar i signar un servei social d'un ajuntament", adverteix l'advocat. Com que les entitats del tercer sector tenen un marge d'acció limitat per qüestions de recursos, Tamayo avisa que tot el pes recaurà sobre l'administració local, amb qui el govern central no s'havia coordinat prèviament.
Tamayo explica que divendres passat ja va parlar amb els serveis socials de l'Ajuntament per avaluar la situació, els quals actualment corren contra rellotge per intentar establir un dispositiu "que sigui àgil i adequat" per no provocar retards i acumular cues.
Pel que fa als antecedents penals, Tamayo ho considera un tràmit previsible "que ja sabíem i que la majoria pot resoldre als consolats", tot i que reconeix que pot comportar algun problema segons el país d'origen. Per a l'advocat de l'Observatori dels Drets Socials, "el problema d'aquestes coses sempre és la burocràcia i la manca de recursos de l'administració, esperem que funcioni i les oficines que han habilitat Correus i altres puguin ser àgils", conclou.
