"Dret al propi cos, visibilització del feminisme i coeducació". Aquests són els tres grans eixos que han vertebrat la història del Casal de la Dona de Terrassa i que ara, quaranta anys després del seu naixement, es tradueixen en accions tangibles: un nou logo per a l'aniversari, un llibre, una obra de teatre i un joc de cartes educatiu. L’entitat ha presentat aquest matí en roda de premsa un programa que no només mira al passat, sinó que busca entrar a les aules, casals cívics i teatres de la ciutat.
L’acte ha comptat amb la presència de Mercè Gómez Llobregat, Teresa Rodríguez Herrerías, Encarna Molina Moya i Carmina Rodellar Blecua, representants de l’entitat, que han desgranat un calendari farcit de cultura, reivindicació i memòria. Aquesta celebració s’emmarca, a més, en un context més ampli: els 50 anys del moviment feminista a Catalunya, recordant les històriques jornades Catalanes de la Dona de maig de 1976. "Sempre hem estat lligades a aquesta xarxa feminista i participarem en les accions nacionals, però volíem explicar com ens hem preparat des de Terrassa per arribar fins aquí", ha destacat Mercè Gómez a l’inici de la compareixença.
Tres eixos per a una història de lluita
Teresa Rodríguez ha estat l’encarregada de posar context a aquestes quatre dècades d’història. “Hem organitzat l’aniversari en tres comissions perquè tot surti de la millor manera possible, definint què ha fet el Casal en aquests 40 anys”, ha explicat.
Segons l’entitat, la seva tasca s’ha desenvolupat al voltant de tres eixos essencials: el dret al propi cos, amb una trajectòria que va de la lluita pels drets reproductius i l’avortament lliure a la creació dels primers centres de planificació familiar —àmbit en què Terrassa va ser pionera— i a l’acompanyament de dones que patien violència masclista en moments en què les institucions encara no hi donaven resposta; el feminisme i la visibilització, combinant l’activisme a peu de carrer amb la formació intel·lectual i convertint el Casal en un espai de referència per on han passat figures com Montserrat Roig, Marina Subirats o María Jesús Izquierdo; i, finalment, la coeducació, entesa com l’eina fonamental per impulsar un canvi real, formant docents i treballant perquè la perspectiva de gènere s’incorpori de manera estructural a les aules.
Un 2026 ple d'activitats: Del paper a l'escenari
Per commemorar aquesta trajectòria, el Casal ha dissenyat una programació transversal que arrenca de manera imminent. Aquest mateix 21 de gener, la Biblioteca Central de Terrassa acollirà l'entrega de premis del concurs de logotips i cartells, amb una alta participació de centres educatius, que servirà per posar imatge a l'aniversari.
La iniciativa ha assolit un èxit notable de convocatòria, mobilitzant un total de 12 centres públics de la ciutat —5 escoles de primària i 7 instituts— que han presentat propostes en les categories de logotip, cartell i narrativa. "Només l'institut Montserrat Roig ha presentat una seixantena de propostes", ha exemplificat Encarna Molina. El disseny guanyador no serà un premi més, sinó que es convertirà en el "paraigua visual" de tota la commemoració, identificant totes les activitats i comunicacions de l'any. A més, fins al dia de l'acte, la ciutadania pot gaudir d'una exposició amb les obres participants al mateix recinte.
La cultura tindrà un paper protagonista amb el teatre. El grup del Casal, Fem Teatre Fem, portarà a l’escenari del Teatre Alegria l’obra "Sala d'espera" el proper 22 de març. "És una obra molt crítica i actual sobre la situació de la sanitat pública i les malalties mentals", ha explicat Carmina Rodellar, qui ha expressat el desig que l'obra giri per diversos centres cívics per conscienciar la ciutadania.
El punt àlgid de la memòria històrica arribarà el 26 de març amb la presentació del llibre del Casal a l’Arxiu Històric Municipal, un volum que recull i analitza l’activitat frenètica de l’entitat durant aquests 40 anys, documentant les lluites i les fites aconseguides.
L'obra no és només un recull cronològic, sinó una anàlisi profunda estructurada al voltant dels tres grans eixos que han definit l'entitat: el dret al propi cos, la visualització del feminisme i la coeducació. Segons ha detallat Teresa Rodríguez, el llibre és fruit d'una tasca exhaustiva de documentació que ha permès "recollir literalment" la major part de les activitats realitzades des de la fundació, amb l'objectiu de retornar a la ciutadania el relat ordenat d'aquestes quatre dècades d'activisme.
La gran trobada comunitària
Un dels moments més esperats serà l’acte central previst per al 17 o 18 d’abril al Vapor Prodis. Plantejat com una gran confluència, l’objectiu és reunir entitats i moviments socials de la ciutat per visualitzar com el feminisme travessa avui dia el teixit associatiu de Terrassa.
A més, l'entitat col·laborarà novament amb els Premis de Recerca Joana Biarnés, consolidant la categoria d'Estudis Feministes per a treballs de Batxillerat.
Educant les noves generacions: "Joc de Dones"
El compromís amb l'educació es manté ferm amb una de les iniciatives més originals: la presentació al maig d'un "Joc de Dones de Terrassa". Es tracta d'un joc de taula destinat a escoles i instituts que visibilitza 24 dones terrassenques (científiques, artistes, esportistes, pioneres) per posar sobre la taula referents femenins locals de forma lúdica i divertida.
Segons ha explicat Teresa Rodríguez, el recurs ja està finalitzat i pendent d'impressió, amb la mirada posada en l'alumnat de cicle mitjà i superior de primària així com de secundària. "Estem contentes de com ha quedat" ha assegurat la portaveu, tot marcant-se com a gran repte la difusió massiva a les aules: "Falta fer-lo arribar a tots els centres educatius, seria un gran què, seria un dels objectius que nosaltres tenim".
L’any es completarà amb la participació a les Jornades Feministes de Barcelona al juny; una jornada específica de coeducació per a docents el 16 d’octubre; i un cicle de cinefòrum coincidint amb els actes del 25-N, Dia per a l'Eliminació de les Violències Masclistes, on l’organització espera comptar amb la presència d’una destacada directora de cinema de l’estat.
