Terrassa, 2026. La ciutat afronta una ampliació del seu parc d’habitatge públic amb la projecció de 740 nous pisos de lloguer social per als pròxims anys. “Aquest any s’adjudicaran 270 pisos i escaig”, confirma la regidora de Promoció Pública d’Habitatge, Lluïsa Melgares, referint-se a les promocions de Can Colomer (258 habitatges) i Mas Adei (18), al centre. Aquests lliuraments seran només la punta de llança. Amb previsió de finalització entre el 2027 i el 2028, s’hi sumaran les promocions de Torre-sana (190 pisos), l’antiga AEG (213) i el Vapor Cortés (37).
Però la feina no s’atura aquí. Per garantir que la roda no deixi de girar, l’Ajuntament ha mobilitzat la seva reserva de sòl públic. S’han posat a disposició de la Generalitat fins a 10 solars estratègics, amb una capacitat potencial per aixecar 558 habitatges més. D’aquests, dos situats al parc de Gernika, 7, i al carrer de Ciudad Real, 80A (al barri de Torre-sana), amb un potencial de 206 habitatges, seran promoguts per l’Incasòl a través d’un conveni de col·laboració i es troben en fase de redacció del projecte executiu. Paral·lelament, quatre solars amb capacitat per a 106 habitatges (als carrers del Viveret, 93; de Gasòmetre, 7; de Lepant, 133; i de Marinel·lo Bosch, 94) van sortir a concurs per a l’edificació i gestió el passat 9 de gener en la primera convocatòria de solars.
- Mapa de la previsió de construcció d`habitatge social pels pròxims anys
- Diari de Terrassa
A aquestes xifres a la ciutat s’hi afegiran 414 pisos d’HPO impulsats per futures promocions privades com la carretera de Rellinars (85), Sala Badrinas (24) i la Rambleta del Pare Alegre (42), segons les previsions. A més s’hi suma l’estratègia de compra directa a tanteig i retracte. “Hem gastat uns 4 milions d’euros, vull dir que vam comprar bastants pisos, 63 o 64, i la propera setmana en comprem més”, detalla Melgares. A través de l’Incasòl també s’ha inscrit la promoció de 20 habitatges al carrer del Ter, 1 (barri de Can Palet), la qual es troba pendent d’executar les obres de rehabilitació el 2026.
L’objectiu de mandat és majúscul: arribar a tenir, entre obra nova, projectada i captació de pisos existents, uns 5.000 habitatges en els pròxims anys dins l’òrbita de l’habitatge assequible. La filosofia darrere d’aquests números és clara: volum per controlar preus. “La nostra nova obsessió és arribar a un percentatge d’habitatge pública suficient, per tenir pisos assequibles, però sobretot per intervenir en el preu del mercat”, explica la regidora. La referència són ciutats com Viena, amb un 15-25% de parc protegit. “Si tu tens bastants pisos que pots posar el preu, els altres preus s’hauran d’acomodar”.
Com hem arribat fins aquí?
La regidora explica que, després de la crisi del 2008, l’Ajuntament es va centrar a donar suport jurídic i social a les famílies que perdien l’habitatge, ajudant-les a accedir al lloguer social “amb moltes dacions en pagament”. Lamenta que la falta de legislació perquè poguessin quedar-se com a llogaters va fer que molts pisos quedessin buits. En aquest context, critica els bancs i els fons voltors, convertits en grans tenidors, pel perjudici que van causar als veïns i als barris.
Melgares recorda que, en acabar l’última promoció a Torre-sana el 2011-2012, els pisos es van adjudicar amb lloguers assequibles que “no donaven a pagar les hipoteques perquè nosaltres teníem 150 milions de deute”. Malgrat les pressions per vendre els actius, l’entitat s’hi va negar per preservar els lloguers assequibles. Les limitacions pressupostàries van frenar la construcció durant anys i, finalment, el 2019 es va optar no per construir, sinó destinar els recursos a la compra d’habitatges existents, una estratègia que s’ha mantingut fins avui.
Terrassa és la segona ciutat on més incrementa l’oferta pública, només per sota de Barcelona.
5.094 inscrits al registre
L’anàlisi de la realitat actual és severa. “Si em preguntes, en el moment actual, des del 2008, estem en un dels moments pitjors”, adverteix Melgares. Les causes són dues: el creixement de la població i una transformació especulativa del mercat. “S’estan utilitzant l’habitatge com una forma d’especular. Hi ha persones que no lloguen a una única família, sinó per habitacions”. Això ha reduït dràsticament l’oferta de lloguer tradicional, deixant moltes famílies fora de joc.
El registre de sol·licitants d’habitatge, amb 5.094 inscrits a Terrassa a tancament d’any, és el termòmetre d’aquesta tensió. Els inscrits no només esperen nous habitatges, sinó que també poden optar als ja existents quan hi ha disponibilitat. La ciutat és un dels onze municipis que disposen de registre propi. Sobretot, la regidora subratlla que les adjudicacions no es fan “a la babalà”, sinó amb un reglament molt clar, ja que l’habitatge “és un bé molt preuat”. S’hi accedeix per sorteig, a través del registre, i s’ha d’estar empadronat a Terrassa.
L’Oficina d’Habitatge, pionera a l’Estat en el seu moment, continua fent de dic de contenció. “Necessitem fer-ho més àgil, la gent té molts dubtes”, apunta la gerent Eva Dalmau sobre una feina sovint invisible. Gràcies a la mediació, el 2024 només es van executar 142 dels 869 desnonaments fixats. A més, la taula d’emergència ha regularitzat 470 famílies des de 2023 i gestiona anualment 4,3 milions en ajuts per a joves, majors de 65 anys, entre altres.
Actualment Terrassa disposa de 1.024 habitatges municipals i 382 de convenis privats, als quals s’afegeix el miler de la Generalitat. Per guanyar eficiència, el municipi reclama gestionar directament els pisos autonòmics. Això també permetria agilitzar solucions per a casos com el del carrer Mallorca a punt de perdre la condició de protegits (com passava amb Can Colomer abans que la Generalitat comprés els pisos a Immocaixa) i la regularització de la situació de 50 famílies del carrer de Falset (Sareb). “Volem regularitzar a qui compleix”.
La ciutat té en marxa el Pla Local 2026-2031 i, a la reunió bilateral de gener, va acordar una taula de coordinació amb el Govern.
