Retorn als vuitanta: quan Terrassa recordava Hawkins

Des de l’any 2016, diverses generacions d’adolescents (i no tan adolescents) gaudeixen amb les aventures d’una colla d’amics del fictici poble nord-americà de Hawkins, situat a l’estat d’Indiana. Utilitzant la mateixa premissa (un grup d’amics que s’uneix per lluitar contra les forces sobrenaturals que amenacen el seu idíl·lic poble) amb la que Stephen King va captivar milions de lectors amb la seva novel·la “IT” del 1986, en plena dècada dels vuitanta, els germans Duffer van fer diana amb la sèrie de Netflix “Stranger Things”. 

Més enllà de la trama que recorre les cinc temporades de la sèrie, que ha arribat ja al seu final, el que atrapa els espectadors és la possibilitat d’escapar o de tornar per uns moments a una de les dècades en les quals van ser més feliços, la dels anys vuitanta del segle passat. Aquí rau el gran èxit del fenomen “Stranger Things”. Pot semblar que només se sentirien interpel·lats aquells espectadors que eren adolescents als anys vuitanta, és a dir, els “boomers” nascuts a principis dels setanta. Però no. “Stranger Things” ha esdevingut una sèrie transversal, que ha guanyat adeptes de diverses generacions, fins i tot aquells que als vuitanta no eren ni tan sols un projecte.

A Terrassa, els vuitanta van ser també uns anys especials. Igual que a Hawkins, a la nostra ciutat es jugava a “Dragones y Mazmorras” als salons més o menys privats de les cases, s’anava a matar el temps al Pryca (la gent no anava a comprar, anava al Pryca), es passaven estius inoblidables en espais ja desapareguts, com les piscines de Castellnou, es menjaven gelats i batuts de tota mena a l’orxateria Ribera del carrer Galileu (encara resisteix) o es gaudia del cinema de gènere al Rambla. O al Regina, al Socialet o al Recreo.

Aquella Terrassa que tot just acabava de desempallegar-se de la negra nit del franquisme estava poblada per personatges com el Cantinflas i la Molinillos. Era una ciutat grisa i lluminosa alhora. Si a “Stranger Things”, el sheriff Jim Hopper és un personatge fonamental en la investigació dels fenòmens paranormals del poble, a Terrassa aquesta figura l’encarnaria l’alcalde socialista Manuel Royes, que va governar la ciutat amb majoria absoluta del 1979 al 2002. Ell simbolitzava el poder polític d’aquella Terrassa dels vuitanta.

I és que, d’alguna manera, tots hem passat la nostra infantesa o adolescència a Hawkins. Cap de nosaltres tornarà a tenir amics com els de quan tenia 15 anys. I també, cadascú a la seva manera, tots hem hagut de lluitar contra els nostres monstres particulars, tinguessin l’esgarrifós aspecte d’un “demogorgon” o adoptessin qualsevol altra forma més intangible. Aquest Hawkins, el nostre, és una ciutat amb xemeneies i carrers empedrats.

L’antic Hospital del Tòrax, un edifici ple d’històries fosques

Als vuitanta, mentre Hawkins amagava el Laboratori Nacional amb experiments sobre nens com l’Once, Terrassa vivia la seva pròpia tensió entre innovació i secretisme. A l’Hospital del Tòrax, pacients confinats per malalties respiratòries eren objecte d’estudis mèdics, amb protocols confidencials que generaven rumors i curiositat. Tot i que ningú desenvolupava habilitats sobrehumanes, la combinació de pacients vulnerables, personal vigilant i casos tràgics va crear una aura de misteri. Com a Hawkins, el desconeixement sobre les activitats internes dels laboratoris va alimentar llegendes i intriga, reflectint com la recerca mèdica i el secretisme podien influir en la percepció col·lectiva. El misteri que rodejava l’hospital fou tant que s’hi van començar a rodar films de terror i es va convertir en el plató de cine més gran de l’Estat.

La música i la roba dels adolescents dels anys 80

Cada generació escolta la seva pròpia música i vesteix d’una determinada manera més o menys homogènia. Els adolescents terrassencs acostumaven a comprar-se (o els compraven) roba a botigues com Can Guim o Cal Jorba. Els jerseis Privata eren tot un clàssic, una autèntica senya d’identitat. Els texans Levi’s estaven en auge, així com les sabates esportives, fonamentalment Adidas i John Smith, per bé que els models de Nike ja començaven a treure el cap. Pel que fa a la música, el rock anglosaxó era predominant, amb grups com The Cure, Duran Duran, Depeche Mode, U2 i Queen, alhora que cantants com Michael Jackson, Prince o Madonna en l’àmbit internacional i grups com Mecano, Hombres G, Radio Futura o Nacha Pop pel que fa a artistes espanyols. 

Piscines de Castellnou

No sabem si les piscines de Castellnou van tenir mai un socorrista amb tant de carisma com Billy Hargrove, però, com la piscina comunitària de Hawkins, van passar de la llum a la foscor. Els anys setanta i vuitanta, el complex rubinenc reunia centenars de famílies terrassenques. Amb el temps, per causes desconegudes (potser hi va influir el Devorador de Ments), l’espai va quedar abandonat i envoltat de rumors paranormals.

El centre comercial Pryca

A “Stranger Things”, l’Starcourt Mall, construït entre 1984 i 1985, transforma Hawkins i esdevé l’escenari central de la tercera temporada, alterant rutines i formes de socialitzar. A Terrassa, el Pryca de Can Parellada (1978) va tenir un impacte similar, tot i la seva localització perifèrica. Primer gran centre comercial de la ciutat, atreia adults per comprar i joves fascinats per serveis innovadors com l’espai per provar els primers ordinadors.
 

El Casinet

Quan parlem de nens i adolescents, els salons recreatius són un espai de trobada recurrent. El nostre Palace Arcade particular estava situat al carrer de Sant Pere i es deia El Casinet. Hi havia tota mena de màquines, també les Dig Dug, Dragon’s Lair i Pac-Man del d’”Stranger Things”, on Keith, l’empleat que agafa protagonisme a la segona temporada, acaba col·laborant amb els joves amics.

Orxateria Ribera

L’Scoops Ahoy és la icònica gelateria de l’Starcourt Mall, coneguda pels uniformes mariners distintius usats per personatges com Steve i Robin. Tenia gelats memorables, com el Butterscotch de l’USS i “The Void”. No menys memorables eren els gelats i els granissats de llimona de l’Orxateria Ribera, al carrer de Galileu. És dels pocs espais que han perviscut fins als nostres dies. Recordeu: l’estiu comença quan obre la Ribera.

Ràdio Terrassa

La ràdio és clau a Hawkins. L’emissora WSQK “The Squawk” apareix a la cinquena temporada. Robin i Steve hi presenten un programa per compartir informació secreta sobre Vecna, emetent alhora hits dels vuitanta. A Terrassa, l’emissora (ja desapareguda) del carrer de Gutenberg era un dels referents informatius de la ciutat. Els estudis romanen intactes, com si la gent que hi treballava hagués desaparegut de sobte.