Per aquesta secció han desfilat innumerables elements (moment de tenir la sensació d’haver escrit alguna cosa similar no fa tant), com escultures, monuments, quadres i altres peces, de més o menys valor. Però també hi ha hagut espai per a altres alternatives de particulars, com va ser la Torre Eiffel del barri de Ca n’Aurell o les tisores penjades a un edifici de la plaça del Rector Homs. No tot han de ser obres d’art o pretesament d’art. També hi ha una escletxa per a l’ideari i la creativitat de la ciutadania.
És el que passa amb la façana d’aquesta casa, situada al carrer de Bartrina, que està farcida d’elements escultòrics, si en podem dir així. També n’hi ha algun, en concret tres, entre la reixa i la persiana de la finestra que acompanya a una porta gens convencional. Tot i que sempre ha encarregat que ho posi un operari, la idea és del propietari, el Joan Gràcia, que fa uns vint anys va començar a situar diverses figures, la gran majoria d’animals, com mussols, llangardaixos, gripaus, àligues o lleons.
Hi ha tres pedestals que entronquen una mica amb l’arquitectura romana i grega, del gust de Joan Gràcia, que també té certa admiració pel cèlebre Antoni Gaudí. A més, li agraden les escenes de “natura morta” i, d’aquí, aquesta col·lecció que ornamenta la seva façana. “Admiro aquesta arquitectura i aquí ho he pogut plasmar”, assegura.
S’ha acabat
En principi, sembla que té molt clar que aquí s’ha acabat, que ja no en posarà més de figures d’ocells o de rèptils o de felins. En tots aquests anys, només ha patit una invasió i va ser en el rellotge de sol que hi ha sobre el número de la finca. Li van trencar l’agulla i, ara, no pot donar l’hora correctament. Un petit incident que no taca la trajectòria d’una façana ben farcida.