És una situació que passa en moltes ocasions i de la qual gairebé ningú s’escapa. Potser els més erudits dels erudits sí, però és normal que hi hagi paraules que no sabem què signifiquen i també objectes que, exactament, tampoc tenim un coneixement ampli com per fer una conferència explicant les seves qualitats o beneficis. Sabem o coneixem del tot quin és el significat de tots els mots que hem sentit a la nostra vida? Probablement, no i, segurament, si tractem d’un carilló, hi haurà qui no sabrà situar-lo ben bé en el lloc que li correspon.
El carilló que protagonitza la fotografia i el text d’avui està situat al terrat del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, popularment més conegut com a MNACTEC. A la seva pàgina oficial s’explica que aquest carilló va ser “construït l’any 1927 a Saarburg (Alemanya) per la casa fonedora Vortmann-Mabilon i va estar funcionant al Palau de la Generalitat fins a l’any 1976, quan se n’hi va col·locar un de nou compost per 49 campanes”. L’any 1993 es va traslladar a aquest museu, que “es feu dipositari de l’objecte”. I el 5 de juliol de l’any 2000, es va dipositar al seu lloc actual.
Tretze campanes
Pesa 1.376 quilos i està format per tretze campanes de bronze que, com també diu la pàgina del MNACTEC, no estan del tot ben afinades Cada quart i cada hora, es fan sentir. A més, hi ha programades vint melodies. Cada dia a les 10 hores, a les 12 hores, a les 15 hores i a les 18 hores, sona una melodia depenent de l’estació de l’any. Enumerar-les seria impossible, senzillament perquè ja no hi cabrien amb l’espai de text que resta.
Podria ser, o no, que a aquestes altures, molta gent es pregunti encara què és un carilló. Tan fàcil com agafar un diccionari i esbrinar-ho, que no queda temps.
