Terrassa commemorarà a partir de la setmana vinent el 50è aniversari de la fi del franquisme amb un ampli programa d’activitats culturals i de memòria. L’Ajuntament, a través del servei de Memòria Democràtica, ha presentat aquest divendres un ampli programa que s’allargarà durant els propers mesos amb l’objectiu de revisar la història recent del país i posar en valor la lluita per les llibertats.
La regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, ha remarcat que “aquesta commemoració no és només un recordatori del que vam deixar enrere, sinó una reafirmació del compromís amb els valors democràtics, la llibertat d’expressió, els drets humans i la pluralitat”. Segons Caupena, la fi del franquisme “va obrir un llarg període de recuperació democràtica que explica, en bona part, el país que avui som”.
Caupena ha fet memòria que "la veritable ruptura institucional no arribaria fins al 1978, amb l'aprovació de la constitució espanyola, que establia les bases d'un sistema democràtic i plural. El que sí que va començar amb la mort del dictador fa 50 anys va ser una llarga etapa de recuperació democràtica, en la qual es van succeir fets molt importants a la nostra història i que expliquen d’alguna manera el país que avui en dia som. Reclusió als moviments veïnals, les lluites sindicals, l'obertura política, els moviments feministes, fenòmens polítics i culturals actius durant la dictadura i que es van poder desenvolupar durant els anys 70 i 80 del segle passat".
El programa s’obrirà el 14 d’octubre amb un acte inaugural a la Nova Jazz Cava, dividit en dues parts. La primera serà una conversa sobre la repressió franquista entre Loreto Urraca, neta de Pedro Urraca, l'anomenat "caçador de rojos" que va col·laborar amb la Gestapo per perseguir republicans exiliats entre ells el president Lluís Companys, i Tomàs Gil, fill del comissari franquista implicat en la detenció de Salvador Puig Antich. Moderats per la historiadora i membre de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, Isabel Alonso, els dos convidats reflexionaran sobre la repressió i la memòria d’aquell passat.
La segona part de l’acte adoptarà un to més simbòlic i cultural, amb un concert de jazz a càrrec de Laura Simó i Ignasi Terraza, sota el títol "Para la libertad", inspirat en el poema de Miguel Hernández musicat per Joan Manuel Serrat.
L’endemà, 15 d’octubre, tindrà lloc l’acte institucional al monument de Lluís Companys, a la plaça del mateix nom, a les 19 hores.
El programa inclou també la taula rodona “Franco ha muerto: la derrota del règim”, prevista per al 31 d’octubre, amb la participació dels historiadors Nicolás Sesma i Xavier Domènech, moderats per Manel Márquez, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
A més, el 17 de novembre es presentarà al Cinema Catalunya el documental "60-70, lluita, repressió i memòria: quan Terrassa era La Roja", elaborat per Cristóbal Castro, Manel Sarrau i Ferran Ladero.
Uns dies després, el 20 de novembre, s'inaugurarà al Claustre de Sant Francesc l’exposició sobre el Tribunal d’Ordre Públic (TOP), en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, la Fundació Alba i el Museu de Terrassa.
La programació també incorpora teatre, amb la peça “Dones lliures”, de La Voz Ahogada Projecte Escènic, que es representarà el 22 de novembre al Teatre Alegria. L’obra recorda la lluita de les preses polítiques i els moviments feministes durant la dictadura.
També s’hi inclourà la presentació del llibre "El Tribunal d’Ordre Públic a Terrassa (1963-1977)" amb Comissions Obreres i el 23 de novembre es farà una ruta històrica pels escenaris de la transició a la ciutat, organitzada amb el Museu de Terrassa.
Caupena ha destacat la importància de mantenir viva la memòria democràtica “en un moment com l’actual, amb l'extrema dreta a les institucions”. "Hem de recordar d’on venim per saber cap a on volem anar", ha afirmat. "Encara hi ha testimonis vius d’aquella repressió, i és fonamental que la gent jove conegui què es va viure per no repetir-ho".
La regidora també ha apuntat que moltes de les activitats busquen arribar al públic jove, amb propostes pedagògiques i col·laboracions amb instituts. "Intentem generar sinergies perquè aquest treball de memòria també arribi a les aules", ha dit.
Retirada d'honors franquistes, encara pendent
Durant la presentació del programa, Montserrat Caupena ha confirmat que el govern municipal manté sobre la taula la revisió dels honors i distincions atorgats durant el franquisme. "Hi estem treballant —ha explicat—. L’altre dia vam fer una reunió i tenim la qüestió en estudi, però encara no hi ha un calendari definit". Segons la regidora, el debat se centra a definir el procediment exacte per retirar aquests reconeixements, aprovats en alguns casos durant la dictadura.
Caupena ha remarcat que “no hi ha cap problema a reconèixer qui realment s’ho mereix, però cal fer net dels honors de l’època franquista”, un pas que, segons ha dit, "forma part també d’aquest exercici de memòria i reparació democràtica".
