És l’epidèmia de l’any. No per a la seva perillositat sobre l’ésser humà, perquè en aquest sentit, els experts ja han avisat i reiterat una vegada i una altra que la pesta porcina no afecta les persones; però representa un risc greu per al sector porcí, àmbit on Catalunya hi té un gran negoci.
Recapitulem des del principi. Divendres, es van detectar dos positius de pesta porcina africana (PPA) en porcs senglars morts a Cerdanyola del Vallès. Arran d’aquests dos casos en animals silvestres, el departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el d’Interior va activar el pla de contingència per contenir la malaltia, recordant que no es transmet als humans ni per contagi ni per consum de productes derivats del porc.
Automàticament, quedaven suspeses totes les exportacions de porcí fora de la Unió Europea i, com a principal mesura que afecta Terrassa i el Vallès Occidental pràcticament sencer, es prohibia tota mena d’activitat humana als boscos a 12 municipis propers als casos, dins del radi de 6 quilòmetres des del punt on es van trobar els dos cadàvers. Les 39 explotacions porcines en el radi de 20 kilòmetres del focus hauran d’estar confinades almenys 12 mesos i sota durs controls de la policia sanitària. Fins el moment, s’han trobat només dos casos de senglars morts infectats per PPA, i vuit casos sospitosos, tots ells, dins d’aquest radi de 6 quilòmetres.
Què és la pesta porcina africana?
Per entendre la magnitud del que ha passat aquests dies al Vallès Occidental, cal saber, primer, què és exactament la PPA. Francesc Closa, veterinari terrassenc, doctor per la UAB i CEO de Closavets, empresa especialitzada en la gestió de fauna salvatge urbana i periurbana, col·labora habitualment amb la Generalitat en tasques de prevenció i control d’epizoòties, i acumula dècades de treball amb el senglar. Segons Closa, la PPA “és una malaltia vírica, molt greu per al porc domèstic i el porc senglar, però que no afecta en cap cas els humans ni pel contacte ni pel consum”. El virus és altament contagiós entre suïds i pot provocar una mortalitat gairebé total en els animals infectats.
La malaltia no és nova: es va detectar per primera vegada el 1921 al continent africà. No va arribar a Europa fins al 1957, quan -segons explica Closa- “uns abocaments d’aliments procedents d’avions d’Àfrica van acabar en granges de porcs prop de l’aeroport de Lisboa”.
La soca que ha predominat a Europa en els últims anys és la coneguda com a “soca Geòrgia”, detectada per primera vegada en aquell país al 2007 i caracteritzada per una elevada virulència. “És una soca que dona una clínica molt hiperaguda”, adverteix Closa. “Els animals poden morir en 14 o 15 hores, o en dos o tres dies, una setmana com a molt. És una mort molt ràpida”.
Aquesta rapidesa, paradoxalment, contribueix a limitar la dispersió del virus entre senglars. “Quan la malaltia és tan fulminant, els animals no tenen temps de desplaçar-se gaire”, destaca. De fet, tots els exemplars infectats trobats fins ara al Vallès Occidental han aparegut a molt poca distància entre ells, una dada que encaixa amb aquest patró d’hiperagudesa.
Els casos actuals
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha confirmat que, a més dels dos casos positius trobats a Cerdanyola, hi ha vuit de sospitosos, fet que provocarà que “segurament surtin més positius”. La principal teoria de l’inici del contagi és que un senglar es va menjar un entrepà d’embotit contaminat provinent de l’exterior de l’Estat.
Closa alerta que el senglar és un animal omnívor, “i pot menjar carronya. Una de les normes de bioseguretat que tenim és que quan es troba un porc possiblement infectat, cal desinfectar tot el terra on hi ha el cos de l’animal”. I no només això, calen mesures extremes com ara la desinfecció dels vehicles.
El parc natural, tancat
La primera mesura després de confirmar els dos casos de PPA a Cerdanyola va ser contundent: tancar tota activitat humana als boscos dels dotze municipis situats dins del radi de 6 quilòmetres, Terrassa inclosa. L’Ajuntament va anul·lar totes les activitats a l’Anella Verda, va clausurar el Centre d’Interpretació de Bonvilar i va iniciar la senyalització i el tancament dels accessos al medi natural. També s’han suspès la caça, els treballs forestals i qualsevol activitat en sòl rústic, mentre Agents Rurals i Generalitat instal·len barreres i trampes de control.
La prohibició és essencial per evitar que el virus s’escampi. “La PPA es transmet molt fàcilment: per contacte entre animals, per fluids al terra o fins i tot per les soles de les sabates”, adverteix Francesc Closa. El veterinari recorda que el virus pot sobreviure setmanes al medi ambient, sobretot amb el fred, i que qualsevol desplaçament pot dispersar-lo. Per això, afirma, “cal ser molt exigents amb qui incompleixi; ens hi juguem molt com a país”.
“Només a Catalunya, se n’eliminen 65.000 cada any”
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és, des de fa anys, un dels punts calents de Catalunya pel que fa a densitat de senglars. Segons explica Francesc Closa, la sobrepoblació no ha estat mai una qüestió senzilla: “Aquesta espècie té moltes estratègies per sobreviure a la pressió. Si el 1984 a tot l’Estat se’n caçaven 32.000, avui només a Catalunya se n’eliminen 65.000 cada any”. Tot i això, la població no ha deixat d’augmentar.
La raó principal és biològica: el senglar ha avançat l’edat reproductiva. “Quan vaig començar, les femelles activaven els ovaris als 11 mesos; ara les tenim actives als 7”, explica. Això vol dir que amb 27 o 28 quilos, una truja ja pot quedar embarassada. Aquesta adaptació, sumada a la disponibilitat d’aliment i a les zones de seguretat on no es caça, ha fet créixer la presència d’animals al voltant de zones urbanes. A Sant Llorenç, les darreres dades que gestionen els equips de Closa situen la densitat entre 7 i 8 animals per quilòmetre quadrat, dins la mitjana del país però suficient perquè el parc sigui considerat un espai de risc.
Amb la detecció de la PPA a Cerdanyola, els protocols s’han activat immediatament. S’han establert dos cercles d’actuació: la zona d’infecció, dins del radi de 6 quilòmetres, on s’hi treballa amb vigilància intensa, recerca de cadàvers i prohibició total de caça per evitar la dispersió dels animals; i la zona de vigilància, del quilòmetre 6,1 al 20, on els equips de Closavets han començat la captura i eliminació controlada de senglars.
Protocols fins i tot amb un sol porc
La PPA també està obligant a modificar rutines en espais pedagògics. A la Granja Escola Can Pidelaserra, de Castellbisbal, tot i tenir només un porc, la Generalitat els ha inclòs dins el radi perimetral de control i els ha activat el protocol de bioseguretat. “Com totes les explotacions del radi. No som una excepció”, explica la directora, Sira Pleia.
La instrucció principal és clara: l’animal ha de romandre confinat, sense contacte amb persones que no siguin del personal responsable i sense accés a l’exterior. “Ho fem per evitar que algú porti el virus a la sola de la sabata o a la mà”, detalla la directora. Els infants ja no poden tocar el porc ni entrar al cobert. “El volen veure, però ho fan des de més lluny”, explica.
El canvi s’aplica des del mateix dissabte després de l’alerta. La granja ha rebut moltes consultes de famílies, però la directora transmet calma: “El virus no afecta els humans. El problema és pels porcs i, econòmicament, per la gent que es dedica a la carn”. Pleia lamenta que, sovint, la part més vulnerable no són les granges regulades, sinó els particulars que tenen animals sense llicència. “A nosaltres ens truquen i ens venen a veure de seguida. Però hi ha molta gent amb gallines o porcs sense declarar, i allà ningú controla res”, alerta.
Tot i les restriccions, l’activitat educativa continua, adaptada. La prioritat és preservar la bioseguretat sense generar alarma. “Tots hem de posar-hi un granet. Hem pres les mesures immediatament, tal com ens ho van indicar. I el missatge és tranquil·litat”, conclou.
