Els terrassencs desitgen continuar vivint a casa seva i aquesta, a la vegada, s’ha convertit en un reclam per a nous residents. El resultat és que Terrassa es confirma una vegada més al capdavant de la demanda relativa de lloguer a tot l’Estat espanyol, segons l’últim rànquing publicat per Idealista. La ciutat revalida la seva posició, compartint de nou podi amb Leganés i Móstoles, seguidament de localitats catalanes com l’Hospitalet de Llobregat (4), Sabadell (7) o Badalona (15), totes per sobre de ciutats com Barcelona (17) o Madrid (39).
Amb data d’11 de novembre de 2026, la fotografia del portal immobiliari a Terrassa evidencia un desequilibri estructural: només hi ha 26 habitatges de lloguer anunciats per a una població oficial de 236.101 habitants, i això suposa un sol pis visible per cada 9.080 veïns. Aquesta escassetat fa que cada anunci rebi desenes de contactes en poques hores. Els municipis del podi comparteixen un patró clar: ciutats ben connectades, a 20-30 minuts de les grans metròpolis, on el preu del metre quadrat és tradicionalment més baix. Tanmateix, a l’aparador d’Idealista a Terrassa, l’oferta residual ha elevat el preu mitjà anunciat a 1.511,81 euros mensuals (18,35 €/metre quadrat), superant els preus de la perifèria madrilenya com Leganés (17,46 €) o Móstoles (17,04€).
La realitat dels contractes registrats a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) confirma que un dels clars problemes de fons és la contracció del mercat. En el primer semestre de 2026 es van formalitzar 1.413 contractes a Terrassa, accentuant la davallada continuada des dels 1.505 del 2025, 1.868 del 2024, 2.134 del 2023 i 2.153 del 2022. En només quatre anys, el volum d’operacions signades ha caigut un 34,4%. En canvi, el preu mitjà real ha deixat enrere la forta escalada dels darrers anys —que va fer saltar el lloguer dels 575,70 euros del 2021 als 768,70 del 2025— i s’ha estabilitzat el segon trimestre de 2026 en els 768,40 euros mensuals, fruit, en part, de les polítiques de contenció de rendes.
Queda clar que el problema de l’habitatge a Terrassa no ve d’avui. En l’audiència pública de dimarts, el govern municipal va recordar que ha mobilitzat 113,6 milions d’euros en col·laboració publicoprivada durant aquest mandat. Aquesta estratègia situa el parc actual en 3.700 habitatges de lloguer social i assequible, integrats en un conjunt de 6.000 immobles vinculats a polítiques socials. Unes 1.200 d’aquestes opcions públiques de protecció oficial —amb lloguers topats normativament d’entre 9,61 € i 10,93 € metres quadrats útils (450 €-650 € per 60 metres quadrats)— estan ja en construcció o adjudicació imminent en àmbits com Can Colomer o l’AEG. El Pla Local d’Habitatge preveu afegir-ne 4.900 més per assolir els 10.000 habitatges protegits el 2031.
Un repte en què Ballart se sent sol
L’habitatge s’ha disparat com una de les principals preocupacions veïnals a Terrassa, passant del 12% al 18% de les respostes al Baròmetre Municipal de 2026. En l’audiència pública de dimarts, l’alcalde Jordi Ballart va qualificar la situació de “repte social extraordinari” i va alertar que l’oferta no creix al ritme d’una població que ja supera els 236.000 habitants. Ballart va confessar que l’Ajuntament se sent “molt sol i sense eines eficaces” davant aquest creixement imparable, reclamant el compromís ferm de la Generalitat i de l’Estat.
