"El 98% de les actuacions previstes al Pla de Govern de Terrassa estan iniciades, en marxa o finalitzades. Només un 2% dels projectes encara no s’han començat". Així ho ha afirmat aquest dimarts l’alcalde, Jordi Ballart, durant l’audiència pública corresponent al tercer any de mandat, celebrada al Centre Cívic President Macià. Segons el balanç presentat pel màxim representant municipal, el govern ha assolit el 70% dels 507 objectius que es va fixar a l’inici del mandat, l’octubre del 2023, i preveu arribar al 80% quan aquest finalitzi, el maig del 2027.
Ballart ha defensat el nivell de compliment dels compromisos, amb dades oficials tancades a l’agost del 2026, tot i reconèixer que la ciutat encara té reptes importants en àmbits com l’habitatge, la seguretat, la neteja i el manteniment de l’espai públic. "El balanç no es pot limitar a comptar els compromisos inicials", ha apuntat, recordant que durant aquests anys també s’han hagut d’afrontar emergències i necessitats que no estaven previstes al programa. L’alcalde ha aprofitat l’acte per repassar les principals actuacions del govern i exposar les reivindicacions que manté davant d’altres administracions, especialment la Generalitat.
Reclamacions a la Generalitat
Un dels projectes que Ballart ha situat entre les prioritats pendents és el futur Institut-escola Sala i Badrinas, que acumula anys de retard. L’Ajuntament va aportar 2,2 milions d’euros per desencallar-ne la construcció i ja ha concedit la llicència d’obres. Ara, l’alcalde reclama al Govern català que compleixi el calendari i assumeixi la part que li correspon. "Continuem reclamant que la Generalitat compleixi la seva part", ha assenyalat.
En matèria sanitària, Ballart ha reivindicat el Pacte de Salut de Terrassa com una eina per establir un full de ruta compartit amb la Generalitat davant del creixement de la ciutat. Entre les actuacions previstes i conegudes hi ha el nou complex sanitari de Pau Marsal, que ha d’incloure un CAP, un CUAP, una base del SEM i un hospital d’atenció intermèdia, així com el trasllat del CAP Nord, l’ampliació del CAP Sud i el desdoblament del CAP Rambla.
L’alcalde ha assegurat que el consistori ja ha cedit també els terrenys i ha impulsat els tràmits necessaris, de manera que ara correspon a la Generalitat accelerar els projectes. "Terrassa no pot esperar més i la seva ciutadania mereix una sanitat pública a l’alçada", ha afirmat.
La seguretat ha estat un altre dels eixos de la intervenció. Ballart ha destacat que la Policia Municipal ha passat dels 209 agents del 2019 als 327 actuals, als quals se sumen 25 efectius en formació. L’objectiu del govern és arribar als 400 agents. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, l’alcalde ha lamentat que encara no es conegui amb exactitud quants efectius de la policia catalana estan destinats estrictament a Terrassa. Segons ha exposat, la ciutat necessitaria aproximadament 300 agents, una xifra que considera que queda lluny de la dotació actual. També ha destacat la coordinació amb el cos i les converses amb el Departament d’Interior per convertir l’edifici dels antics jutjats en una comissaria compartida.
L’habitatge i el manteniment, entre les preocupacions
En habitatge, l’alcalde ha destacat una inversió de prop de 113,6 milions d’euros durant el mandat, en col·laboració amb els sectors públic i privat, i ha situat en més de 3.700 els habitatges públics de lloguer social o assequible de la ciutat. El Pla Local d’Habitatge fixa l’objectiu d’incrementar el parc públic en més de 4.900 habitatges en els propers anys.
Pel que fa a l’espai públic, Ballart ha xifrat en 86 milions d’euros la inversió destinada a la via pública durant el mandat, la més elevada dels darrers 40 anys. També ha destacat el pla d’asfaltats, amb uns 16 milions d’euros previstos fins al 2027, i les actuacions de millora de la xarxa de clavegueram. L’alcalde, però, ha reconegut que els resultats en neteja al baròmetre encara no són els esperats. "No podem donar per bona una feina només perquè hi hàgim destinat més recursos. El que importa és que el resultat es noti als carrers", ha afirmat.
Transformació urbana i noves oportunitats
Entre les actuacions destacades del mandat, Ballart ha situat la transformació d’antics espais industrials, com el Vapor Cortés, l’AEG, Sala i Badrinas o el Segle XX, així com la recuperació d’espais públics. El Parc de la República, a Sant Pere Nord, ha estat un dels exemples més visibles d’aquesta política, amb una superfície de 35.000 metres quadrats. A més a més, preguntat per la possibilitat de reubicar el projecte del pàrquing del Portal de Sant Roc al parc dels Catalans, ha refermat la idea municipal d’impulsar aquest aparcament al Portal de Sant Roc, juntament amb el projecte del bosc urbà.
En l’àmbit econòmic, l’alcalde ha destacat que la taxa d’atur de Terrassa se situa en el 9,87%, la més baixa dels darrers 17 anys, segons les dades d’octubre. També ha reivindicat el desenvolupament de nous platós al Parc Audiovisual de Catalunya, amb una inversió de 14,5 milions d’euros, i l’arribada del grau de Medicina de la Universitat de Barcelona, prevista a partir del curs 2027-2028. Ballart ha tancat la intervenció reivindicant la necessitat de continuar treballant amb les diferents administracions per fer avançar els projectes pendents. "Hem avançat molt. Hem fet inversions importants, hem reforçat serveis, hem recuperat espais i hem posat en marxa projectes que poden transformar la ciutat. Però ens queda feina, molta feina", ha conclòs.
