La recent publicació dels resultats del Baròmetre Municipal 2026 no ha deixat indiferents les diferents formacions polítiques del Consistori terrassenc. Més enllà de la nota global de satisfacció ciutadana, la lectura de les dades posa en relleu dues mirades oposades: la de part de l’oposició, que posa el focus en el descontentament creixent i la pèrdua d’optimisme, i la del soci de govern, que defensa la solidesa del projecte executiu.
El principal grup de l’oposició, el PSC, ha fet la lectura més dura de l’estudi. El seu portaveu, Javi García, sosté que el Baròmetre confirma que “Terrassa ha perdut empenta i acumula problemes sense resoldre”, remarcant la dada històrica que un 51,3% dels veïns considera que la ciutat ha empitjorat durant l’últim any. Pels socialistes, la pèrdua de confiança en el futur —on per primer cop menys de la meitat creu que la situació millorarà— reflecteix “l’esgotament d’un govern que fa vuit anys que està al capdavant”. Des del PSC alerten que els grans reptes com la inseguretat (23,6%) i l’habitatge (18,2%) s’estan agreujant, alhora que serveis bàsics com la neteja, el manteniment i la mobilitat continuen suspenent o retrocedint. Per tot plegat, García conclou que la ciutat necessita de manera urgent “un canvi de rumb per recuperar l’ambició”.
En una línia crítica però amb matisos propis, Esquerra Republicana (ERC) alerta del risc real d’estancament. La seva portaveu, Ona Martínez, remarca que tot i que l’orgull de ciutat es manté alt (7,23), “calen líders amb voluntat de prendre decisions” per revertir la sensació majoritària d’empitjorament. Martínez ha posat un èmfasi especial en la crisi de l’habitatge, assenyalant que la preocupació ciutadana respon a solucions reals que no arriben, motiu pel qual reprova la negativa de l’executiu a destinar tres milions d’euros a habitatge públic en els pressupostos. En clau d’anàlisi política, ERC destaca la millora en la valoració del seu propi grup —situant-se com a segona formació més ben valorada— i celebra el “continu optimisme” dels veïns com una demostració del potencial de la ciutat i de que els “discursos d’extrema dreta tenen un límit clar a Terrassa”.
Per la seva banda, el Partit Popular centra el seu discurs en la coincidència entre el diagnòstic del baròmetre i les seves prioritats d’acció política. La formació conservadora subratlla que la inseguretat, l’accés a l’habitatge, l’incivisme, la neteja i la mobilitat són precisament els eixos de les mocions que han presentat al Ple. Els populars consideren molt preocupant la dada d’empitjorament de la ciutat i sostenen que el seu contacte permanent amb entitats i comerciants avala la necessitat d’oferir “una alternativa de gestió realista i centrada en els problemes quotidians”.
Tancant, Junts per Terrassa ofereix una visió diferent de la resta de grups en la seva condició de soci de govern. La seva portaveu, Meritxell Lluís, fa una valoració “molt positiva” de l’enquesta, destacant l’elevat orgull de ciutat i el fet que un 71% dels enquestats aprovi la gestió del govern municipal amb notes d’entre el 6 i el 8. Lluís treu ferro a les dades negatives argumentant que reptes com l’habitatge o la seguretat responen al context nacional i que moltes variacions entren dins del marge d’error. Així mateix, la portaveu de Junts reivindica el paper decisiu de la seva formació a l’hora de garantir l’estabilitat executiva, l’aprovació dels pressupostos i la bona gestió de la ciutat.
Txt, contents, però amb certa autocrítica
Des de la formació que lidera el govern, Tot per Terrassa, posen el focus en l’orgull de ciutat (7,23) i en la valoració de l’Ajuntament (6,28) com l’administració més ben puntuada. L’alcalde, Jordi Ballart, es manté com el líder més conegut (77,6%) i amb una gestió avalada per la ciutadania. Tot i reconèixer amb “humilitat i autocrítica” que un 51,3% percep una regressió a la ciutat, TxT ho atribueix al clima generalitzat de crispació i als discursos catastrofistes. El govern respon amb fets: l’increment de la Policia Municipal fins als 327 agents, el desplegament de 6.000 habitatges de protecció oficial i la reducció de la preocupació per la neteja, tot revalidant la seva independència municipalista sense lligams amb Barcelona ni Madrid.
