Terrassa s’ha convertit en el principal pol d’atracció de població dins de Catalunya. Segons les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents a l’any 2024, la ciutat és el municipi català amb el saldo migratori intern més alt, amb un balanç positiu de 1.358 persones. Una xifra que no només la situa al capdavant del rànquing català, sinó que explica en gran part per què Terrassa ha registrat un creixement poblacional de 4.382 habitants en només un any, fins a assolir els 232.676 residents.
Aquest increment demogràfic és especialment rellevant perquè el creixement migratori representa el 100% de l’augment total de població. És a dir, sense l’arribada de nous residents procedents tant de la resta de Catalunya com de la resta de l’Estat i de l’estranger, Terrassa no hauria crescut demogràficament durant el 2024.
El saldo migratori intern més alt de Catalunya
El fet més destacat de les dades és, sens dubte, el saldo migratori intern. Al llarg del 2024, 8.163 persones van arribar a Terrassa procedents d’altres municipis catalans o de la resta d’Espanya, mentre que 6.805 van marxar, deixant un saldo net positiu de 1.358 habitants. Es tracta de la xifra més elevada de tot el país entre els municipis de més de 10.000 habitants.
En el conjunt de Catalunya, el saldo migratori intern va ser positiu a 547 municipis, negatiu a 372 i nul a 28. Tot i això, només Terrassa supera amb claredat el llindar dels mil habitants de guany net. La segona ciutat amb un saldo intern més elevat és Vilanova i la Geltrú, amb 602 persones, menys de la meitat del registre terrassenc.
A l’altre extrem hi trobem Barcelona, que encapçala les pèrdues amb un saldo migratori intern de –17.020 persones, seguida de l’Hospitalet de Llobregat (–1.881). Una tendència que apunta, entre altres factors, a l’impacte de l’elevat preu de l’habitatge a les grans ciutats centrals de l’àrea metropolitana.
L’any 2024 no és un fet aïllat, sinó el punt culminant d’una tendència clarament ascendent des de la pandèmia. Després d’anys de saldos migratoris interns molt baixos o directament negatius —–847 el 2020, –285 el 2021 i només 11 el 2022—, Terrassa va començar a recuperar atractiu el 2023, amb un saldo positiu de 535 persones.
De fet, feia més d’una dècada que el saldo migratori intern no superava els 1.000 habitants, i la dada del 2024 és la més alta registrada a Catalunya en aquest període. Aquest comportament reforça el paper de Terrassa com a ciutat receptora, especialment de població procedent de Barcelona i de la primera corona metropolitana, en un context de pressió residencial creixent a la capital catalana.
Si es comparen les dades amb altres municipis de dimensions semblants, el lideratge terrassenc encara és més evident. Badalona presenta un saldo migratori intern positiu de 447 persones, una millora notable respecte al –697 del 2023, però lluny de Terrassa. Sabadell registra un saldo de 397, molt inferior al del 2023, quan havia arribat a 955. Altres ciutats del seu entorn immediat mostren comportaments dispars. Rubí suma 51 persones, mentre que Sant Cugat del Vallès perd 939 habitants per migració interna. L’Hospitalet de Llobregat, amb –1.881, continua perdent població cap a altres municipis.
A escala comarcal, el Vallès Occidental registra un saldo migratori intern positiu de 894 persones, mentre que el conjunt de Catalunya presenta un balanç negatiu de –6.437, fet que situa Terrassa com un dels principals motors d’atracció del territori.
Tot i que les dades detallades del 2024 encara no estan disponibles, les xifres del 2023 permeten dibuixar un patró clar d’origen.
Aproximadament el 30% de les persones que arriben a Terrassa ho fan des de la mateixa comarca, mentre que més del 40% provenen de la resta de la província de Barcelona. Un 5% arriben d’altres punts de Catalunya i prop del 20% són procedents de la resta de l’Estat.
Aquest repartiment reforça la idea de Terrassa com a ciutat refugi per a població que busca alternatives residencials fora dels municipis més tensionats, però sense allunyar-se dels principals pols econòmics i de serveis.
El paper del saldo amb l’estranger
A aquest impuls intern s’hi suma un saldo migratori amb l’estranger també elevat, de 2.975 persones el 2024, el més alt dels darrers 13 anys. En total, 5.746 persones van arribar de l’estranger i 2.771 van marxar. Tot i això, Terrassa no lidera aquest indicador entre les grans ciutats metropolitanes, ja que Badalona (3.998) i especialment l’Hospitalet (11.669) presenten xifres superiors.
Des de la pandèmia, la major part de la població estrangera que arriba a Terrassa prové del continent americà, seguida de l’africà, una tendència que també s’observa en altres municipis de l’àrea metropolitana.
La ciutat egarenca és una de les ciutats clau del creixement demogràfic a Catalunya, impulsada sobretot per la migració interna. Un fenomen que no només explica l’augment de població, sinó que planteja reptes en matèria d’habitatge, serveis públics i planificació urbana.
