La intel·ligència artificial ha passat de ser una eina desconeguda a una més de les nostres vides en un tancar i obrir d’ulls. Activitats que sovint ens eren feixugues, ara ens poden ser més fàcils gràcies a la seva ajuda. Ràpidament, es pot pensar en molts àmbits on ja hi té incidència directa com l’administració o la salut; també en activitats quotidianes com receptes de cuina o rutines d’entrenament; i, evidentment, l’educació no n’és exempt.
El repte que plantejava aquest dimecres l’Eseiaat al primer espai de diàleg de la universitat, era com integrar la IA a la docència. Una setantena de membres del professorat, investigadors i personal ha omplert una gran aula per a buscar respostes als seus dubtes i inquietuds al voltant d’aquesta eina. Perquè, al cap i a la fi, “no hi ha cap competència dels títols de l’Eseiaat que sigui incompatible amb la IA”, recordava el director, Jordi Voltas, inaugurant la jornada.
Alfredo Vellido, físic i investigador de la universitat amb més de 30 anys d’experiència en l’estudi d’aquestes eines, ha posat sobre la taula les oportunitats, però evidentment també riscos que representa la IA a la docència. Fent un repàs des de les primeres xarxes neuronals dels anys vuitanta, amb una forta voluntat d’imitar processos biològics, fins a l’actual explosió del “deep learning”, el “big data”, i els grans models de llenguatge, Vellido ha advertit que la IA actual “ens ha passat per sobre com un tsunami”. Així, alertava que en molts àmbits “estem subcontractant processos mentals de nivell alt”, fet que atrau l’alumnat a “delegar tasques complexes seguint la línia de mínima resistència”. Un fet que, a la llarga diu, posa en perill el sentit crític.
D’entre les problemàtiques identificades hi destacava el fet que l’alumnat acabés depenent de la IA per a completar els seus estudis sense retenir coneixement. Ara bé, les que més incidència van tenir al llarg de la jornada eren les relacionades amb el professorat: “El concepte de l’avaluació inhumana”, apuntava Vellido, afegir que aquesta temptació per a estalviar temps, s’ha de dur a terme amb criteri. “Si deleguem les nostres funcions a la IA, ho fem a les fosques. No sabem com refiar-nos-en del que estem rebent com a resultat”, reconeixia el ponent.
Preocupacions i desitjos
La gràcia d’aquest primer espai de diàleg organitzat per l’Eseiaat era la possibilitat d’interacció entre mutuals. L’activitat també incorporava treballs de discussió on els docents presents debatien i identificaven, en primer lloc, problemàtiques de delegar a la IA i, finalment, propostes, d’una banda, realistes i d’altra utòpicament optimistes per a afrontar la situació.
Una de les grans preocupacions distingides era el fet de reconvertir els mals usos de la IA adquirits al llarg de tot el procés educatiu, dubtes també sobre si els plans d’estudis són adaptables a aquestes noves eines, o com motivar els alumnes quan tenen respostes a un sol clic. D’altra banda, els docents també han fet quòrum per a identificar idees que podien aplicar ja com ara fer formació en IA, integrar-la en problemes o situacions quotidianes, o recuperar metodologies com exàmens orals o presentacions individuals. Sigui com sigui, la conclusió comuna ha estat la mateixa per a tothom: cal inversió.
“Comprenc el pessimisme que pot generar la IA. Necessitem gent conscienciada perquè no parlem de solucions, però sí d’estratègies per adaptar la docència al repte de la IA”, ha conclòs Alfredo Vellido.
